Jordi Riba és un dels regidors amb més experiència a l’Ajuntament d’Igualada. Va ser un dels motors dels governs de l’Entesa per Igualada i posteriorment del PSC, fins a perdre el poder polític el 2011. Ara compleix el seu cinquè any a l’oposició, sota el paraigües de la formació Socialistes per Igualada, que, bàsicament, es nodreix del PSC. En el primer any de mandat aquesta formació va sorprendre tothom en arribar a un acord amb el govern de majoria absoluta de CiU, tradicionalment el seu “enemic” polític.
Com definiria aquest primer any de mandat? Sorprenent?
Hi ha hagut una dinàmica diferent, nova no, perquè de majoria absoluta de CiU ja n’hi va haver del 1987 al 1991. D’entrada, el que hem vist és l’aplicació d’això, que significa posar en pràctica el programa municipal amb el que Convergència es va presentar a les eleccions. En aquesta lògica tots ens hem hagut d’adaptar, i cadascú ho ha fet amb el seu criteri, en funció de l’estratègica. Nosaltres vam creure que hi havia una oposició molt fraccionada i un govern que podria passar-se quatre anys fent i desfent i vam plantejar-nos arribar a algun acord. Així ha estat.
No em negarà que això sí que és novedós, perquè al govern no li fa falta cap acord.
És una situació poc freqüent, insisteixo. Precisament per això requereix un posicionament.
Amb l’acord el PSC es garanteix el silenci de CiU quan s’han passat cinc anys carregant contra vostès?
No, no, en absolut. En cap moment ha estat objecte de conversa, això. Mai ha sortit aquest tema. Més ben dit, nosaltres hem fet crítiques en aquest mandat cap al govern. De tota manera, penso que, després de cinc anys, l’anàlisi ja està feta, pel debat polític i per la ciutadania. Nosaltres hem d’assumir el balanç i el judici dels ciutadans. Nosaltres, el que fèiem era perquè la ciutadania ens donava suport. Complíem allò que presentàvem al programa electoral. Mai vam trair allò que dèiem que faríem. No vam dir una cosa per l’altra. La gestió llavors es feia així, i complíem el contracte amb el ciutadà. Mai m’ha amoïnat massa, tot això.
Vostès sempre presumien que tenien un “model de ciutat”, i que CiU no el tenia. Que li donin ara suport vol dir que ja el tenen?
Vol dir que és millorable. Nosaltres pretenem introduir en el pressupost municipal elements que responen al nostre model de ciutat.
O sigui, CiU té en el seu pressupost part del model de ciutat que tenia el PSC i l’Entesa?
No, no, són clarament diferents. Volem enriquir i matisar, i si pretenem influir-hi, és perquè veiem convenient portar a terme les coses que nosaltres considerem prioritàries en el nostre programa electoral. Si ara fóssim a les portes de les eleccions, potser faríem una altra cosa.
Intueixo que aquesta estratègia no té perquè continuar en el futur?
Ja hi és a l’acord, això. Si les dues parts veuen interessant continuar, continuaran. I si no, doncs no.
Als grups d’esquerra no els ha agradat gaire, aquest acord.
Si alguna cosa he après en política després de tants anys, és a respectar les posicions de tothom, amb cap mena de sectarisme. Hi ha un element de maduresa, que és que no pots pretendre que els altres ballin la partitura que a tu et convé, la tesi que et penses que et pot funcionar d’aquí tres anys… Doncs no. Estic disposat a debatre amb qui calgui si les propostes que hem introduït en el pressupost tenen càrrega progressista i socialdemòcrata…
Ara sembla que faci campanya per les eleccions del 26J.
Hi ha un mercat molt disputat, diguem-ne, en el que es diu la socialdemocràcia. Els que sempre l’hem defensada ho hem fet des del sindicat que té aquesta ideologia, que és la capacitat de reforma del sistema des de fins, amb uns canals possibilistes, amb reformes progressives i constants, sobretot per a les persones que els fa falta més. És més eficaç plantejar reformes menys grandiloqüents però concretes, reals, factibles. Les beques universitàries municipals, per exemple. Hi ha qui en voldria deu vegades més. Ja ens agradaria, però el que tenim ara és més del que teníem.
La resta de companys de l’oposició diuen que tot el que ve del govern és fum… Per vostè també?
És una apreciació subjectiva. A nosaltres ens agrada poder concretar coses. Ja li dic, en aquest sentit, clarament sí. Nosaltres ho faríem diferent, però el govern té majoria absoluta i té l’obligació de fer el que fa. Insisteixo en què és millorable i intentarem influir-hi.
És un govern poc polític i més tecnòcrata? Es nota una certa manca de discurs ideològic, polític, es diu. Creu que ara hi ha més maleta i buscar portes obertes que no estratègia i ideologia?
Hi ha un element tangible que cal tenir en compte. Parlant amb companys d’arreu veig que no és només un problema d’Igualada. És un tema tècnic però que té conseqüències polítiques. La Llei de Bases de Règim Local ha estat modificada pel govern espanyol de forma important, retallant competències a l’alcalde i al ple. Coses que eren objecte de debat polític ara ja no hi són. A mi m’agradaria que més matèries poguessin debatre’s als plens municipals. El govern i l’oposició hi podríem fer més, segur que sí, però s’ha de tenir en compte, això que li dic. Potser s’han de buscar espais diferents per fer, aquests debats. Nosaltres hem estat més heterogenis, en això, per exemple en el tema de pensar la ciutat més en gran, en l’àmbit de la Conca d’Òdena. És un tema que s’ha de treure de la nevera.
Aquest hauria de ser el mandat del nou POUM d’Igualada. Ja s’ha fet una primera passa amb el concurs d’idees del Rec. N’ha parlat, amb el govern, fruit d’aquesta bona entesa?
Sí, se n’ha parlat, sí. Però no del com, no s’ha entrat en matèria. Sempre hem demanat que calia reiniciar el procés, perquè és del tot necessari. No hem parlat mai del contingut, ni de línies generals. De tota manera, li he de dir que la proposta que s’ha fet al Rec no la veiem gens malament. S’assembla molt a una proposta que ja fèiem en el nostre programa electoral, molt en la mateixa línia, però no hi hem intervingut gens.
L’Entesa va ser en el seu moment un intent d’aixoplugar totes les opcions d’esquerres de la ciutat per intentar construir una alternativa potent. En què s’assembla, a les fórmules de confluència que ara han sorgit com bolets, també a Igualada, en el cas de Decidim?
No s’assemblen en res. Bàsicament perquè les confluències que ara neixen són una part de l’esquerra… excloent una altra part de l’esquerra. El resultat final és que divideix a l’esquerra. Jo ho veu en aquestes eleccions, el discurs és veure si hi ha o no hi ha “sorpasso”. Hi ha una fractura important que possiblement facilitarà que el PP romangui en el poder. Això és diametralment diferent del què pretenia l’Entesa per Igualada, que és un model del qual avui n’estem molt lluny. Predomina més una competència de dinàmica entre les esquerres.
