Entrevista a Jordi Riba (PSC), número 19 a la llista dels socialistes

68

Regidor a l’Ajuntament d’Igualada des de fa una bona colla d’anys, Jordi Riba forma part, al lloc 19, de la candidatura del PSC que encapçala Miquel Iceta. Les seves possibilitats d’aconseguir un escó a la cambra catalana són poques, però les enquestes donen un bon resultat als socialistes, que permeti superar els 12 diputats per Barcelona que va assolir el 2015.

Coincideix amb la resta d’oponents, que aquestes seran unes eleccions transcendents?

Sí, ho seran molt. Es definirà el futur de Catalunya, no només perquè es decidirà qui governarà, sinó quin rumb agafarà el país a llarg termini.

Segur? Hi ha qui diu que si guanyen els independentistes, es tornarà a la casella de sortida.

En tinc els meus dubtes. Més enllà dels resultats, es veuen indicis que hi haurà canvis en les estratègies per part de les formacions independentistes. Per exemple, en la unilateralitat. Es veuen coses que fan preveure que pot haver-hi unificacions en l’escenari polític.

Aquí és on entra el PSC?

El PSC planteja una alternativa diferent de les que s’han plantejat en els darrers cinc anys, tant respecte al que proposen els independentistes, com les forces reticents a uns canvis que nosaltres creiem necessaris per sortir del conflicte que vivim, i per necessitats pròpies de l’autogovern del país. La proposta del PSC és compatible a partir del 21D amb aquells que atenguin que són necessaris canvis profunds, com la reforma constitucional. Però per seguir aquest camí no hi cap la independència a través de processos unilaterals.

El camí és un referèndum acordat, o assolir un Estat federal. Amb quin model es queda?

Miri, la situació actual és d’una fractura social evident, que no podem defugir, però també una fractura política, amb opinions molt contraposades. No m’imagino trobar la solució imposant la opinió d’una meitat sobre l’altra meitat, i viceversa. Seria àmpliament frustrant per massa gent. El que cal ara, per un cert temps, és trobar un espai de consens que pugui satisfer àmpliament a una part important de la societat catalana. Cal definir un marc que comporti un cert confort polític, que inclogui a un 70-80% de la gent. Això és possible.

A efectes pràctics, això què vol dir?

Vol dir Estat federal, és clar, però més enllà d’etiquetes, calen continguts molt importants. Per exemple, el fiscal, que contempli el principi d’ordinarietat, que vindria a resoldre molts greuges, sense alterar la solidaritat territorial. També caldria un blindatge de les competències pròpies de la Generalitat, en àmbits fonamentals com la cultura, l’educació o la sanitat. Res més diferent que el que funciona fa anys en països com Alemanya, o els Estats Units.

Quan us diuen que formeu part del “Bloc del 155”, com us sentiu?

El que s’ha d’evitar és la política en forma de blocs, perquè tendeixen a dividir. A Catalunya ens ha anat bé quan hem aconseguit treballar com un sol poble. El PSC ha estat un factor d’integració, al llarg dels anys, en molts pobles, i seguim en la mateixa voluntat. No hem estat tampoc els únics.

Ciutadans no sembla la millor companyia, en aquest camí.

No ho sembla, no.

Però algunes fotos han fet molt mal…

Precisament per defugir allò que li deia dels blocs, hauria de ser normal a Catalunya que cadascú es pogués fer fotos amb qui volgués. Porto alguns anys, en política, i tinc amics en gairebé totes les formacions. Mai rebutjaria fer-me-hi una foto.

Miquel Iceta és el millor líder per aconseguir el vostre objectiu?

Ho està fent molt bé. Treballarà sense descans per aconseguir la unitat del país, cosint o recosint les ferides a nivell polític, econòmic i social. Cal reprendre un camí de prosperitat que garanteixi el màxim d’oportunitats per a la gent. Si no, difícilment podrem obtenir més quotes de benestar per a tots. Cal diàleg, concòrdia, fiabilitat, reconciliació i tranquil·litat.

No és habitual veure un candidat de l’Anoia en una posició alta, a la candidatura.

És cert, feia molt temps que no passava. A mi em faria molta il·lusió poder contribuir al país des d’un escó al Parlament. No és fàcil, està clar, però suposaria un gran èxit per al PSC. Tant de bo això succeeixi.

Jordi Puiggròs