Entrevista Jordi Madrid, alcalde de Piera

91

És a punt de complir-se el segon any de mandat de l’actual govern que comparteixen ERC, que va guanyar les darreres eleccions municipals, amb cinc regidors, i el PDeCAT, que en compta amb quatre. Abans del proper relleu a l’alcaldia en favor de Josep Llopart, l’alcalde Jordi Madrid ha conversat amb La Veu sobre la situació municipal i els projectes en marxa.

Ja compta amb prou experiència a l’alcaldia, des de l’any 2009 va assumir el càrrec en funció, llavors, d’un pacte amb el PSC. En aquesta ocasió, segueix l’acord amb el PDeCAT (antiga CiU), amb qui ja governava a l’anterior mandat. El balanç deu ser favorable…

Estem contents. Ens n’adonem que el projecte que vam presentar quan ens vam presentar a les eleccions el podrem tirar endavant, malgrat les intervencions que hi ha per part de l’Estat a l’Ajuntament. La sintonia que hi ha entre els dos grups que formem el govern és òptima. I també penso que d’això se’n beneficia la població. Farem tot el que vam prometre que faríem.

Més d’un alcalde voldria una situació econòmica a l’Ajuntament com la que té Piera.

És una situació envejable, sí. L’endeutament és zero, no devem ni un euro. És més, tenim estalvis, gràcies a l’esforç que han fet tots els vilatans. El nostre deure és ara revertir aquest esforç en nous i millors equipaments al poble, i més serveis a les persones

Recentment heu aprovat el pressupost municipal. L’oposició comparteix aquesta reflexió que feia vostè?

L’oposició demana més, i s’entén que ho faci. El pressupost que hem presentat és for- ça auster, encara, perquè estem dins d’un pla econòmic financer i això ens obliga a no poder agafar romanent, estalvis. Per això només hi ha dues inversions, la reordenació urbanística a l’entorn del CAP, que és la primera fase d’una via verda que ha d’anar fins a Ca n’Aguilera, i la via verda cap a Hostalets. Hi ha projectes que han quedat aparcats, com la zona esportiva o la plaça de la Creu. Aquest any hem de complir amb uns paràmetres que ens marca l’Estat.

I com pot ser que un municipi que no deu ni un euro, estigui sota l’amenaça i control d’un pla financer de l’Estat?

Les regles de la despesa i de l’equilibri pressupostari, que marca la nova llei. Si gastes més que l’any anterior, el següent no pots fer segons quines despeses. I si gastes més del que ingresses, també. Nosaltres vam gastar el 2015 més que el 2014, perquè el 2014 es va gastar molt poc… Aquesta norma ens castiga molt. És per a tothom, deguis o no deguis. Això demostra la poca cintura del govern de l’Estat, perquè aquesta regla de la despesa, per a consistoris que no estan endeutats com el nostre, no hauria d’existir. S’entén que es fes perquè hi havia ajuntaments que es van endeutar moltíssim, per damunt de les seves possibilitats, però no és el cas de Piera… Al final, resulta que els ajuntaments que ho han fet bé, acaben castigats, i els altres van fent. És injust.

Això atura inversions importants, però també les petites?

Sí, és clar. Mira, a Piera hi ha carrers de barris en molt mal estat, que necessiten un reasfaltament, alguns encara sense clavegueram. No ho podem fer, almenys aquest any. No té cap sentit, això. Però hi ha més coses que volem fer, perquè les instal·lacions esportives necessiten una millora, o volem fer també un heliport en condicions, ara que tenim el nou CAP. Esperem poder fer-ho tot, gràcies a que no estem endeutats. Aquesta és la idea. No tenim excusa per no fer-ho.

No ho fareu tot sis mesos abans de les eleccions?

No, no. L’experiència ens porta a que el darrer mig any intentem no fer res. La intenció és avançar-ho tot, ja ho retarda prou l’administració central.

Quins són els projectes prioritaris, fins al final del mandat?

Unes noves instal·lacions esportives, amb un nou camp de futbol de gespa artificial, i un nou pavelló, tot plegat davant del què hi ha ara. També volem comunicar tots els barris i les poblacions ve- ïnes amb vies verdes, aquest és un projecte molt bonic, i que té molta acceptació, perquè ara està molt de moda córrer, caminar o anar amb bici. A més posa en valor el nostre patrimoni natural. Es tractaria de connectar Can Aguilera, Bosc de l’Àliga, Hostalets i Can Martí. També volem arreglar la plaça de la Creu, que la tenim al mig del poble i passa una mica desapercebuda. Seria necessari un heliport al CAP, de fet l’helicòpter ve força vegades i aniria molt bé, a més situaria Piera com a centre de l’Anoia Sud. També caldria posar clavegueram a El Portell i a Can Mussarro, i reasfaltar molts carrers del municipi. Tenim un pla per a poder fer aquestes inversions i els diners no han de ser un impediment.

La bona salut de l’Ajuntament es reflecteix també en la de les famílies de Piera?

Llastimosament no té res a veure. Que l’Ajuntament estigui bé es deu a molts factors, per exemple el volum de nòmines, que és baix respecte a d’altres. Piera és un poble castigat per l’atur en una comarca que ja ho està passant prou malament en desocupació. Intentem combatre-ho fent cursos, i també anant a buscar empreses, però el problema que tenim és que no hi ha bona comunicació. És el primer que ens diuen. Hi ha 20 minuts de temps fins a una carretera de doble sentit.

La solució és el desdoblament de la carretera fins a Martorell, però ja porteu molt temps en això. Ets optimista?

Estem batallant juntament amb Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i els municipis ve- ïns per a que ens desdoblin la B-224. Hi guanyaríem molt. Sóc moderadament optimista, hem proposat que es faci per fases, perquè amb el temps he acabat veient que si les coses es fan a poc a poc, és més fàcil que te les donin. Una primera fase seria el tram Martorell-Sant Esteve, on hi ha molta concentració d’empreses. Ja s’ha fet alguna rotonda pensant en això. La segona fase seria Sant Esteve-Masquefa, i la darrera fins a Piera. En aquest projecte anem tots a una, hi ha un consens absolut i molt bona sintonia. Estic molt content, en això.

Podria ser l’embrió d’una futura mancomunitat, a l’estil de la que hi ha a la Conca d’Òdena?

El que fem junts, ens beneficia a tots. I som més forts.

Piera és una població molt diversa, també d’orígens diversos. I les eleccions municipals les va guanyar ERC. Com s’entén, això, en ple procés sobiranista?

Doncs no ho entenc, des d’aquest punt de vista. El que m’inclino a pensar és que la gent sap valorar la capacitat de gestió i serietat que tenim la gent d’Esquerra a Piera… Jo al poble no vaig a tot arreu amb l’estelada, no soc de barretines i de faixes, sinó que primer hi poso que els carrers estiguin nets, i que els serveis funcionin. Això no vol dir que jo deixi de banda que vull una Catalunya independent. Es dona per suposat.

Però a l’hora del referèndum, l’alcalde de Piera posarà facilitats?

Totes. Ja ho hem dit al ple municipal, això, ja ho sap tothom. Afortunadament, sempre hi ha hagut un respecte per a totes les forces polítiques. L’alcalde de Piera estarà al servei del què digui el Parlament de Catalunya.

Ja tenim Vegueria Penedès. A Piera us hi sentiu més còmodes?

El nostre territori ja és Penedès, ja es veu pel nostre paisatge. No ho sé, en aquest tema tinc idees molt confoses, però penso que anirà bé, anem a sumar, i la idea de tres capitals està molt encertada. Però no tinc prou documentació, certament.

Jordi Puiggròs