“La gent es menja un calçot que feia 2 o 3 hores encara estava plantat”
La Núria Balagué i el Marc Clemente, l’Olga Torra i el Jordi Escura, són dues parelles que viuen a Sant Genís i junts han tirat endavant un projecte innovador que porta el nom de “Terra de Tapàs”. Aquest projecte, ideat pel Jordi i l’Olga (foto), consisteix a fer i portar calçots a domicili, és a dir, un Telepizza de calçots. Els caps de setmana van de bòlit, per ells és temporada alta, temporada de calçots.
Com va sortir la idea dels calçots a domicili?
Vèiem que les terres aquí no estan donant gaire rendiment, perquè el cereal està a uns preus molt baixos. Teníem ganes de muntar alguna història nova entre nosaltres per mirar de treure més rendiment de les terres del poble. Se’ns va acudir la idea aquesta de fer calçotades per la gent que no té espai per poder-les fer en un espai obert, vam pensar en els igualadins, que potser tenen un terrassa per poder fer alguna barbacoa, però no una calçotada. Som fills de pagesos, i a casa sempre em deien que a la terra no m’hi dediqués, que no dona res. Però hem intentat donar-li la volta i oferir un producte que tingui més valor afegit.
Quin és el camí del calçot des que es planta fins que acaba a les cases?
Són calçots calçats manualment, amb la mínima maquinària. Tenim la llavor de la ceba, surt la ceba, s’arrenca, es torna a plantar, es fa el calçot i després el coguem i el portem a les cases. Tot això es fa seguint el procés lunar, com feien abans els pagesos. Són calçots ecològics, no ho podem dir-ho perquè no tenim el certificat ecològic, però ja us assegurem que ho són.
Feu els calçots per demanda?
Tot és per demanda i només el cap de setmana. Fem un control màxim de qualitat, al matí collim els calçots de l’hort tenint en compte la llista de comandes i es preparen, es couen i ja els tenim a punt per l’hora indicada. La gent és menja un calçot que feia 2 o 3 hores encara estava plantat. Fins divendres la gent pot fer comandes, però no es pot trucar a última hora perquè collim els calçots que necessitem.
Quin és el vostre valor afegit?
La quantitat d’aigua que porta el calçot quan el cous es nota que fa poques hores que l’hem collit, i això fa que el calçot sigui molt tendre i molt bo. Aquest és el nostre valor afegit, calçots acabats de collir de l’hort del costat, volem oferir un producte de qualitat.
Quants calçots teniu plantats?
Al voltant dels 40.000, però no ho sabem exactament fins que no els hem arrencat. També tenim rebuig dels que són massa grossos o massa petits. Fins a final de temporada no ho sabem.
Quin és el públic habitual que us demana calçots?
Gent d’Igualada bàsicament i Conca d’Òdena. Hi ha grups de tot, la setmana passada vam fer una calçotada per un grup de 80 persones i una altra per una parella que els venia de gust fer una calçotada a casa. Tenim aquest perfil de parelles de gent gran que els hi ve de gust i grups grans que fins i tot ja ens han trucat tres vegades, ja són clients fidelitzats. Grups d’amics, d’un gimnàs, d’una associació…
Oferiu algun producte més a part dels calçots?
La salsa. Una bona calçotada ha de tenir salsa. Tenim una salsa artesanal, amb ingredients de proximitat, sense conservants, sense colorants, salsa fresca acabada de fer. Els tomàquets i els alls són escalivats al forn de llenya.
Hi ha algun secret per la salsa?
Hi ha proves, moltes proves per tal de trobar la millor. Vam donar-ne als amics que l’anessin tastant, que ens diguessin quina agrada més quina menys, ens feien de conillets d’índies. I al cap d’uns dies de fer aquests tests, vam trobar la fórmula ideal. La nostra salsa té molta quantitat de fruits secs, i es nota, i això li dona un gust molt especial. A més, és feta d’un dia per l’altra. És un producte de màxima qualitat igual que el calçot.
Us heu plantejat fer salses amb diferents gustos? Més o menys picants, per exemple.
És molt difícil, n’hauríem de fer 50 de diferents. A algú li falta vinagre, al gust de l’altre pica massa, al de l’altre massa poc. Estem segurs que tenim la millor salsa de calçots del món.
Com porteu els calçots? Com ho feu perquè no es refredin?
Utilitzem el cotxe particular i tenim unes caixes tèrmiques de porexpan que les deixem als clients si cal. Per exemple, la setmana passada vam haver de deixar la caixa a uns clients perquè anàven tard amb la carn i així van tenir el calçot calent a l’hora de menjar.
“Terra de Tapàs”, d’on ve el nom?
Tapàs és aquesta terra que tenim aquí, que és molt argilosa i poc apte per cultivar gran cosa, és una terra dura. Però no és tant dolenta, perquè estem fent els calçots i ens estan sortint bé. I és una paraula que no coneix gaire gent i ens va fer gràcia.
