Entrevista a Jordi Balsells, vicepresident de Desigual

497

“En els darrers anys, s’han fet passes de gegant en el barri del Rec”

Sóc igualadí, tinc 44 anys d’edat i Llicenciat en Ciències Econòmiques. Actualment sóc vicepresident de Desigual, i abans he treballat a Sita Murt. Vaig fundar fa uns anys Anoiadiari.cat i també formo part de la junta directiva del Club Bàsquet Igualada.

jordi-balsellsAixò d’estar vinculat al món del tèxtil ja et ve de família.

Sí, ho he viscut sempre a casa. L’avi ja tenia una botiga de roba al carrer Nou, i la meva infància ja la vaig passar darrere els taulells, ajudant a plegar alguna peça, o simplement esperant la mare que plegués de treballar. El pare també va estar vinculat al gènere de punt durant molts anys.

I pel cap ja et voltava de dedicar-t’hi, a aquest món?

No, no. Més aviat pensava que no em volia dedicar al tèxtil, però em va trucar en Ramon Enrich pare, em va oferir un projecte a Barcelona vinculat al sector… i em va encantar. Em va enviar a Austràlia i, a partir d’aquí, ja no n’he sortit.

Has viscut una transformació quasi total del sector.

He pogut veure que el món de la fabricació, fa una vintena d’anys, era fonamental. Venien japonesos i volien veure a on es fabricava, volien veure les màquines. Avui dia, qualsevol conversa amb japonesos o amb altres clients del món, és sobre distribució, retails, botigues… Sobretot ara volen veure les botigues. I diria que això també està canviant, la botiga física passa a un segon terme i el que interessa és veure com estàs posicionat a Internet. És una transformació bestial del sector.

Igualada vivia molt d’un sector tèxtil manufacturer, que era molt potent. Aquella llum ja s’ha apagat, i això de treballar darrere una màquina en sales plenes de treballadors sembla que ja sigui per a d’altres països. Serà així sempre?

És difícil avui pensar en un tèxtil a gran escala, de grans quantitats. De totes maneres aquest sector sempre es reinventa, i es creen oportunitats. De la mateixa manera que fa uns anys tota la producció se n’anava cap a la Xina, avui ja expulsa cap a d’altres països la producció tèxtil. Xina s’ha fet cara, els mercats asiàtics s’han encarit en general, i aquí en canvi els costos han baixat, amb la qual cosa s’ha guanyat en competitivitat. Amb molta especialització i en sectors molt concrets, hi ha vida. Ara bé, pensar en que torni aquell tèxtil que teníem fa uns anys, en grans empreses i amb un PIB local elevat, és molt complicat.

Com serà el professional del tèxtil, a curt termini?

La creativitat no és copiable, perquè ve de la inspiració d’un mateix. En això crec que sempre anirem un pas per davant, perquè som un país de creatius, i ho portem al nostre ADN. A Igualada hi ha hagut bons creatius, a Punto Blanco, Sita Murt, Buff, Escorpion… Aquí s’han inventat moltes coses bones. També avui dia no es pot pensar en el tèxtil sense Internet i la distribució, com es vendrà. Pel que fa a la fabricació, s’ha de portar allí on creus que hi ha el millor know how i a un preu competitiu.

Recentment, s’ha dit que la clau per a què els joves trobin feina és saber anglès i tenir actitud proactiva, positiva. Estàs d’acord?

L’actitud és fonamental. L’anglès i els idiomes crec que també, però hi ha un element més determinant, que és la capacitat de fer-se preguntes. Avui, les respostes són fàcils, els joves estan acostumats a trobar-ho tot per Google. El fet diferencial és qui té capacitat d’encuriosir-se i buscar el per què de les coses, i no tant saber les respostes. També hi afegiria la humilitat, el dia que et pensis que ets expert d’alguna cosa… estàs llest. Mai sabem prou, sempre hem d’estudiar. I la confiança, ser perseverant, també és important. Després, si vols, afegeix l’anglès.

Amb els Amics del Rec, vas ser un dels impulsors de la necessitat de repensar el barri, de trobar-li el camí. Un dels fruits va ser el Rec.0. Te’n sens part del seu èxit?

Si funciona és gràcies a un grup de gent, jo no crec en els actes heroics individuals. Si hi ha algú que va treballar de valent en el tema del Rec, i que va ser un autèntic visionari, va ser en Manel Caro. Molta part del que està passant avui al Rec i de la visió que té la ciutat i el país del barri del Rec és gràcies a ell. La resta vam confluir i vam aportar el nostre granet de sorra. D’una manera independent dels Amics del Rec va néixer el Rec.0, per donar-li un sentit i demostrar que el barri tenia potencial.

El Rec.0 en té per anys?

És un format novedós, format per un bon equip, i té èxit. Bona prova és que han anat sortint coses a Catalunya i a fora amb aquest format. Els sectors i les empreses passen etapes amb més o menys estocs, i més o menys necessitats de treure’ls. Això és una variable que s’haurà de veure com evoluciona. Però el format de retail experimental com el Rec.0, on la gent no només ve a comprar sinó a passar-s’ho bé, i l’experiència està plena de sorpreses… Això és el futur.

Definitivament el barri del Rec ja és en el camí de la transformació.

És una batalla que ja està bastant guanyada. Potser faltaria un pèl més de definició. Què i com ho volem mantenir, cuidar-ho, i això també vol dir protegir-ho. En aquest sentit, en els darrers anys s’han fet passes de gegant. El futur del barri serà el que vulguin els igualadins, però tenim un espai preciós. A Manxester, per exemple, han revaloritzat tot el seu patrimoni industrial, amb molta cura. Tenim espais únics, i el que hem de fer és cuidar-los i potenciar-los.

Jordi Puiggròs