“Et buiden seguidors humans i els omplen amb “bots”, perquè no ens n’adonem: és la nova censura”
Estudiant de Ciències Polítiques a la UB i militant a les Joventuts d’ERC des de 2016. Nascut a Barcelona fa 21 anys, però en fa 11 que viu a Igualada. Dedica gran part del seu temps a analitzar la política catalana a Twitter i actualment té quasi 40 mil seguidors. La meitat de diputats de C’s al Parlament l’ha bloquejat, Arrimadas per ara encara no.
Quan comença el teu recorregut a Twitter?
Hi vaig entrar al 2009, o sigui que porto gairebé mitja vida a Twitter. Llavors em vaig obrir un compte personal però que no feia servir gaire. Fa cosa de 3 o 4 anys sí que em vaig interessar més per la plataforma, també era una mica més madur. Vaig començar amb el tema de l’esport, amb el futbol i sobretot amb el Barça, anava comentant l’actualitat. I fa vora 1 any i mig vaig començar a fer un canvi i em vaig interessar pel tema de la corrupció al món del futbol i vaig obrir comptes relacionats amb aquest tema. I és al setembre de l’any passat quan vaig començar a donar molta dedicació al compte personal que tinc ara, fins arribar a dia d’avui gairebé als 40.000 seguidors.
Hi ha algun camí a seguir? Algunes pautes? Com s’arriba fins aquí?
La clau és la constància, si la gent veu que vas fent tuits diàriament s’acostuma a llegir-te i arriba un moment que a la gent li agrada i t’ho fan saber. A més, ajuda molt si altres comptes amb molt seguidors et fa alguna recomanació o algun retuit. Ara un retweet del CNICatalunya (@CNICatalunya), de la Bea Talegón (@BeatrizTalegon) o del Gabriel Rufián (@gabrielrufian) ajuda molt.
Tens un compte que es diu FotballLeaks (@fotballleakssp) , explica’m una mica de què va.
Fotball Leaks és el nom que té una investigació d’una xarxa de periodisme que es diu EIC que hi ha diferents diaris d’Europa. A aquests diaris els va arribar una filtració de mig milió de documents amb informació sobre la corrupció en el futbol, i per tant, aquests diaris anaven publicant notícies, però no hi havia un lloc centralitzat on això sortís, i aquí va ser quan vaig crear el compte de Twitter. Al cap d’un temps, els mateixos diaris em passaven les notícies perquè les publiqués. A més, altra gent que tenia informació sobre frau fiscal en el món del futbol em contactava per denunciar altres irregularitats. Jo aquí feia de pont perquè els passava la informació als diaris i me’n desentenia.
[publicitat]
Ara sí, ens centrem en Joan Mangues (@jmangues). Quin és el teu objectiu a Twitter amb aquest compte?
Guanyar notorietat. Que quan passa alguna cosa referent a la política, que la meva opinió sigui ben valorada i que estigui ben posicionada. A mi m’agrada la política, el periodisme, la comunicació… i Twitter és el millor lloc per ajuntar-ho tot i explotar-ho.
Vols influenciar o denunciar?
És donar la meva opinió, i si a la vegada li agrada a la gent i la comparteix, millor encara. La paraula influenciar sona com a alguna cosa negativa i no ho és.
Últimament heu denunciat conjuntament amb altres comptes similars que us desapareixen seguidors al Twitter.
És un tema molt estrany. Jo vaig perdre de cop 400 seguidors i ho vaig parlar amb els companys, i a ningú li havia passat. L’endemà li passava a algú altra, m’escrivia gent que em deia que em seguia i que m’havia deixat de seguir sense fer res, fins i tot la meva mare. El que fan és que et buiden seguidors i els omplen amb bots, perquè no ens n’adonem. I això fa que perdis repercussió i influència, perquè aquests seguidors al cap i a la fi no existeixen.
No sé si dir-li censura, però és una manera d’apagar els altaveus que no t’agraden d’una manera més discreta que tancar un compte, perquè això es nota molt.
Qui hi ha darrere d’això?
Justament coincideix amb l’entrada d’una familiar del Rei a “Twitter España”, i fem broma però a aquesta dona l’han col·locat aquí. No t’ho puc confirmar que vingui d’aquí tot això, però tampoc t’ho desmenteixo.
Després va sortir una notícia que deia que el CNI contractava 2.000 informàtics per combatre les “fake news”, què són les “fake news”? Comentaris a Twitter que no els agraden…? Que cadascú tregui les seves conclusions.
Es pot lluitar contra aquesta maquinària de l’estat?
No. Podem recomanar-nos, recordar a la gent que es fixi si ens ha deixat de seguir… Però ells tenen la paella pel mànec, si veuen un compte que no els hi agrada el tanquen i aquesta persona queda morta com a altaveu polític.
Com s’identifiquen els “bots”?
Per començar, darrere un bot no hi ha una persona humana, hi ha un programa informàtic, no té foto de perfil ni de portada, no acostuma a tenir tuits, només retuits, no els segueix ningú. La seva funció en aquest cas és omplir els comptes de seguidors que no serveixen per res, però segueixes tenint molts seguidors i si no t’hi fixes no els identifiques. És una nova manera de censurar.
Just ara fa uns dies vaig crear un compte de Twitter que es diu Republicans 2.0 (@Republicans2_0). Vam fer una llista amb uns 250 comptes que havien notat que perdien seguidors de manera exagerada i vam començar a publicar tuits per recordar a la gent si ens seguia. Llavors un dia em van contactar uns informàtics independentistes i es van oferir a col·laborar. Ara aquesta gent està desenvolupant un programa informàtic que els permetrà analitzar les pujades i baixades de seguidors a cada compte, veure qui ha marxat i qui ha entrat i com són aquests comptes. Un dia em van seguir de cop 400 comptes de Rússia… això canta.
Com et prepares un fil a Twitter?
Hi ha fils que he estat 3 dies preparant-los, buscant informació, guardant imatges. Penso el tema, què li pot interessar a la gent… És important que tot el que fiquis estigui documentat, i sempre intento aïllar-me molt de l’opinió en els fils, procuro posar només notícies.
El teu fil estrella és el de «desmuntant Ciutadans».
Sí, va tenir més de 20.000 retuits. Aquest fil ara ja no es pot llegir, me’l van desmuntar, és una pena. No sé com ho van fer, van haver de manipular algun algoritme… Va ser dur, hi havia molta feina darrera.
Tems que et tanquin el teu compte?
No, perquè al cap i a la fi és opinió el que jo faig. Hi ha altres comptes que parlen de conspiracions, toquen temes més delicats… i aquests sí que estan més amenaçats.
Has rebut amenaces al Twitter?
Sí, n’he rebut de bastant lletges. De fet, estic redactant la querella per una d’aquestes que va ser molt forta, relacionada amb la meva activitat laboral. Van buscar on estudiava, on treballava… van fer una cosa molt lletja. Després hi ha els insults bàsics del típic perfil «Embajador Tabarniano», però ni els bloquejo aquests, si comenten m’estan donant visibilitat al cap i a la fi.
Confies que tiri endavant la querella?
No… Ho faig perquè considero que aquestes coses no es poden deixar passar, perquè si no la gent s’acostuma. Per exemple, fa uns dies al Mark Serra (@mkserra) l’han tornat a citar a declarar per dos tuits… i hi ha hagut tuits amenaçant de mort als catalans i aquesta gent ningú té constància que hagi anat a declarar.
Creus que ara l’enfrontament amb l’estat, el xoc de trens, passa pel món cibernètic?
A les xarxes li han destrossat la vida a molta gent. La censura d’ara és la d’internet, els mitjans de comunicació tenen molta més repercussió al digital que no pas al paper. Els hi faria més mal que els hi petessin la pàgina web que no pas que els prohibissin publicar l’edició en paper. És un sector que de manera natural els costa de controlar perquè tenim la llibertat de dir el que volem. La defensa de la unitat d’Espanya va per sobre de tot i si t’has de carregar la teva pròpia llei per defensar la unitat del país ho fas.
Veiem també com consideren delicte d’odi l’home del nas de pallasso i en canvi, al militar que amenaça Puigdemont des d’un tanc no se li fa res. La justícia a Espanya és igual per a tothom?
A Espanya no hi ha justícia. Estem en un país on el jutge que cita Mariano Rajoy a declarar per la trama Gurtel, se’l cessa automàticament i al seu lloc s’hi posa un jutge que havia estat 7 anys al Consejo General del Poder Judicial amb recomanació del Partit Popular. Tot plegat és una vergonya, com deia Comín al FAQS, de la justícia espanyola ja no en podem esperar res, si hem de treure els presos polítics amb la justícia espanyola ja ens ho podem treure del cap, perquè és impossible. L’única solució que ens queda és la justícia internacional, i tampoc les tinc totes.
Creus que acabarà bé tot plegat?
Sí, jo n’estic segur. Penso que el 2018 serà un any important, tot és molt imprevisible, però tinc la sensació que passaran coses rellevants, els precedents de l’1-O i del 21-D són claus, i això farà que un cop investim al president la nostra maquinària com a República començarà a moure’s a poc a poc.
Consideres que hi ha República?
Hi ha República aturada, en suspensió, no tenim un govern que la faci efectiva. Hi és, però no la veiem ni la toquem. El primer canvi és que la gent s’ho cregui, que sigui conscient que viu en una República.
No creus que falta algun altre capítol polític clau per dir, ara sí, això és oficial?
Si seguim el mandat democràtic, la República està declarada. Però tal com va tot no es pot descartar un altre referèndum, unes altres eleccions… que no ho vull, però aquí pot passar de tot.
