Entrevista a Joan Gabriel, propietari de Funerària Anoia
E

30 de juliol de 2016

Igualada i la comarca de l’Anoia disposen ja d’un crematori per a totes aquelles persones que vulguin ser incinerades. Aquest nou servei ha estat possible gràcies a la voluntat de l’empresa Funerària Anoia que va proposar a l’Ajuntament d’Igualada la seva voluntat de construir un crematori i que finalment es va decidir integrar-lo en el Cementiri Nou, un espai idoni per la seva ubicació i entorn.

Hem parlat amb en Joan Gabriel, de Funerària Anoia, sobre tot el procés de construcció i sobre aquest nou servei que tindrem a la nostra comarca.

27833678063_206d199397_oAmb la inauguració del nou crematori Igualada guanya un nou servei que  Funerària Anoia ha tirat endavant. Havíeu copsat una demanda de la gent?

Sí. El servei d’incineració és una demanda creixent tot i que a la comarca de l’Anoia el percentatge d’incineració respecte les defuncions es troba en un 20%. Malgrat haver fet un salt important en els darrers deu anys, encara estem per sota del 40-50% que es pot donar a l’àrea metropolitana de Barcelona. Des de Funerària Anoia, en Jaume -el meu germà- i jo vam creure oportú fer aquest pas endavant per donar més qualitat a les famílies en aquests moments tan delicats, evitant d’aquesta manera el desplaçament incòmode que s’havia de fer fins ara per anar a Roques Blanques a incinerar.

Ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament per parlar de la seva possible ubicació per evitar conflictes veïnals. L’Ajuntament va acceptar la idea de poder tenir un nou equipament per a la ciutat.

El crematori està integrat al Cementiri Nou.

Sí. Finalment es va decidir que la millor ubicació per al crematori seria el Cementiri Nou. Però la condició era que l’arquitecta Carme Pinós, de prestigi internacional i que ja va fer el Cementiri juntament amb Enric Miralles, era qui hauria de fer el projecte  ja que la nova infraestructura havia de ser continuista amb la línia del Cementiri, la qual cosa representava un sobrecost en les obres. A nosaltres ens va agradar la idea i a la vegada ens sentim orgullosos de contribuir a la millora d’un dels espais més emblemàtics i coneguts internacionalment de la nostra ciutat. Vam acceptar el repte i van decidir tirar endavant.

Econòmicament les obres les ha assumides Funerària Anoia?

L’edifici del crematori i l’accés a l’edifici econòmicament ha estat sufragat al 100% per Funerària Anoia i tot l’ajardinament de l’entorn ha anat a càrrec de l’Ajuntament.

Què aportarà de nou aquest servei a la comarca?

El servei ja l’oferíem i penso que les persones que s’incineren són aquelles que ja tenen voluntat d’incinerar-se. No crec que el fet que hi hagi un crematori a Igualada faci que actualment la gent decideixi més per aquesta opció. En definitiva però amb aquest servei que el que hi guanyem és qualitat i proximitat, evitant el desplaçament en un moment tan delicat com és el comiat d’una persona estimada.

Quina àrea d’influència tindrà?

La comarca de l’Anoia menys la zona de Piera, que ja té les seves pròpies instal·lacions.

Què és més car, incinerar o un enterrament convencional?

Depèn. Si no es té nínxol és molt més car enterrar perquè la compra de nínxols és molt cara. Sí es té nínxol en propietat és més cara incinerar. Un nínxol nou val una mitjana de 1.600 euros de compra, incinerar en val uns 600 i enterrar val 250 d’euros.

Altra cosa és el servei funerari que és independent de l’enterrament i pel qual cadascú opta pel que millor li sembla o fins on pot arribar.  Personalment penso que la gent opta per un servei o un altre segons el seus sentiments i ara, amb la crisi econòmica que vivim la gent s’hi mira molt. És important tenir en compte però que per incinerar no es pot utilitzar el servei més econòmic perquè és un producte contaminant: conté coles, element metàl·lics… Per a la incineració s’ha d’optar per la fusta.

Un crematori ha de ser curós amb el medi ambient?

Les màquines que nosaltres hem incorporat són tecnologia puntera, fetes al Nord d’Europa, en països on les incineracions són més a l’ordre del dia que aquí. I tot i així estem obligats a no sobrepassar els límits d’emissions a l’espai que estan inclosos dins la llicència d’activitats que tenim.

En les nostres instal·lacions tindrem molta cura a adaptar-nos el màxim que puguem a la incineració ecològica, i dic al màxim perquè 100% ecològic és molt difícil d’aconseguir: hauria de ser material fet amb fusta de proximitat, que el bosc d’on s’extreu la fusta sigui sostenible, que sigui eficient… Amb la qual cosa hem d’anar a buscar altres productes que, tot i no ser de proximitat, siguin productes ecològics. Nosaltres cremarem productes sense coles, sense plom, la roba interior és de cotó.

A més a més la maquinària que utilitzem té uns registres i estem obligats per l’Ajuntament cada tres anys a passar una inspecció. En aquests registres es demostra si has cremat de forma correcta o has cremat productes contaminants.

Tampoc es veurà fum, perquè la maquinària incorpora cremador de fums de tal manera que per la xemeneia només surt vapor blanc, una boirina. I tenint en compte l’espai on està ubicat penso que no es molestarà a ningú.

Per altra banda és de remarcar que hem instal·lat dos forns crematoris i això per evitar d’haver de tancar les instal·lacions quan es fa el manteniment habitual de les màquines.

Com poden saber els familiars si les cendres que els tornen corresponen realment a la persona que es va incinerar?

El procés és l’habitual. D’aquí el Tanatori sortirà la persona difunta cap el crematori. La seva urna ja anirà amb ell. A la família se li entrega un testimoni, un targetó amb el nom  i un número i alhora hi ha un testimoni de ferro amb el mateix número que es col·loca damunt del taüt a l’hora d’incinerar-lo. Quan es recullen les cendres per dipositar-les a l’urna, s’hi col·loca també el testimoni en un estoig. A la família se li lliura l’urna amb un certificat i el testimoni. El control és molt rigorós.

I de les urnes, què se’n fa?

Majoritàriament la gent sol escampar les cendres dels seus familiars, ja sigui a la muntanya, al mar o al jardí de casa. També actualment hi ha persones que opten per deixar les urnes als columbaris que a Igualada és al Cementiri Vell.

Nosaltres aconsellem a la gent que l’urna, un cop buida, la portin aquí a casa nostra i nosaltres les portem a reciclar. Sabem perfectament que un cop s’han escampat les cendre, aquella urna fa com una cosa llençar-la al contenidor i per això els oferim aquesta opció. Un percentatge molt petit de gent se la queda a casa i d’altres es queden una petita mostra de les cendres en un relicari a casa i escampen la resta.

Hi ha qui vol tirar les cendres al mar, però per això s’ha de seguir una normativa concreta que permet abocar-les desplaçant-se cinc milles nàutiques mar endins. O bé hi ha una urna de sal que un cop la llences al mar es desfà.

També existeixen unes urnes biodegradables que tarden uns tres mesos a desfer-se i que permeten que ser enterrades a terra i plantar-hi un arbre o plantes al damunt per recordar la persona estimada.

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta