“Als Reis d’Igualada els demano que em deixin participar cada any a la festa”
Vaig néixer a Igualada l’any 1970, fill d’immigrants vinguts de Ciudad Real. Sóc solter. La meva vida professional ha estat lligada sempre a les pintures. Fa set anys, vaig anar per sis mesos a Alberic, una ciutat propera a València de la qual em vaig enamorar, i m’hi vaig quedar. Conservo l’orgull d’haver nascut a Igualada i dedico quinze dies de les meves vacances per venir a viure la Cavalcada de Reis. El meu viatge de vacances és acompanyar els Reis d’Orient en la seva visita a Igualada.
Què el va portar a anar a viure a València?
Després de passar dos anys de malaltia que em va tenir fora de joc, vaig decidir canviar de vida. Una multinacional de pintures em va oferir anar de cap de zona a València. Hi vaig anar per sis mesos però em vaig trobar grans persones, una temperatura molt agradable i els sis mesos s’ham convertit, de moment, en set anys.
Sempre amb la mateixa marca?
En aquests set anys he portat tres marques diferents, sempre de grans empreses multinacionals. Actualment represento Kolmer, una marca espanyola amb presència multinacional. He defensat sempre les primeres marques del mercat.
A Igualada va tenir molts anys magatzem de pintures. Per què el va tancar?
Vaig obrir l’any 2000 i vuit anys després, coincidint amb l’esclat de la crisi econòmica, em varen detectar un càncer que em va obligar a traspassar-la.
Què ha de tenir una bona pintura?
El que és important és saber què vols fer amb la pintura i que la sàpigues aplicar correctament i, també és clar, elegir la més adient per a cada cosa.
A l’Anoia tenim bons magatzems de pintura?
Els conec molt bé a tots i són molt bons. Són grans professionals. Els començos de la comarca saben assessorar molt bé i fan molt bona feina.
Cada quant hem de pintar?
Les estadístiques aconsellen cada cinc/set anys, però ara la gent gairebé no fuma, les pintures són molt bones. La meva experiència m’indica que pintant cada set anys és suficient.
Com es veu Igualada des de la distància?
Igualada va ser capdavantera durant molts anys però es va entotsolar i li convindria millorar molt. Penso que els empresaris s’estan adonant del potencial de la ciutat i ara per exemple, veig que hi ha més cotxes al polígon.
Tornarà a Igualada?
No ho descarto a llarg termini, però de moment a Alberic estic molt bé. És un poble fantàstic, rodejat de tarongers i amb unes persones sensacionals que m’han acollit molt bé. Vull des d’aquí tenir un record a la memòria d’en Pascual Carratalà que em va acollir com un fill i em va integrar al poble. Malauradament el mes de setembre ens va deixar.
De jove va estar vinculat als mitjans de comunicació d’Igualada.
Vaig col·laborar amb la segona televisió local d’Espanya: Anoia Televisió i també a Cadena 13. D’aquí vaig passar a fer de DJ a les discoteques.
Per què a la discoteca té més èxit un DJ que un cantant?
El cantant canta únicament les seves cançons i un DJ fa ballar a tots els que han pagat una entrada. Per això cobren més els DJ. Ho vaig deixar quan ja no es podia treballar de nit el cap de setmana i dilluns rendir a la feina.
Què té la Festa de Reis d’Igualada?
És màgica, emocionant… des del dia de l’arribada del Patge Faruk, al lliurament de les cartes i durant la cavalcada sents una emoció molt gran.
Aquest any és especial amb la declaració de Interès Nacional?
Cada any és especial com bé sabem tots els igualadins. Tenir la Creu de Sant Jordi o la Declaració de Be d’Interès Nacional són una responsabilitat més, però la festa és màgica per les mirades dels infants i de la gent gran…. de fet de tothom que hi participa. Cada any bé més gent de fora.
Els Reis d’Igualada foren els primers en donar només caramels sense gluten.
La festa és per a tots els infants, sense exclusió. Caramels o xocolatines sense gluten en pot menjar tothom i ningú no se sent exclòs. A part són boníssims.
Segueix fent la carta als Reis?
Cada any sense falta. Els demano tres coses: salut, llarga vida als meus pares i que cada any em deixin participar de la seva festa.
Jaume Singla
