Entrevista a Gina Giore, grafitera: “M’enamoro de parets i les he d’aconseguir pintar”

597

“M’enamoro de parets i les he d’aconseguir pintar”

Soc igualadina, em dic Georgina Franquesa, però queda amagat pel meu nom artístic: Gina Giore. M’agrada donar vida a les parets, omplir-les de colors i d’alegria, els quadres són massa petits per mi. Tot i així, amb el meu marit tenim “L’aparador d’art urbà G.C”, on exposem algunes creacions nostres perquè no quedin plenes de pols en alguna habitació de casa.

Com vas entrar en el món del graffiti?

Vaig començar gràcies al meu marit, ell pintava graffitis. A mi ja m’agradava pintar i aquest món de l’art, però a través d’ell em van venir les ganes de pintar parets.

Tens alguna formació concreta?

No, però sempre se m’ha donat bé això de pintar. Vaig fer un any a la Joso, un curs de còmic.

Per què et va cridar l’atenció el graffiti?

Perquè és impactant! Veus una ciutat tot grisa i veus plasmat a la paret algun dibuix molt colorit, de dimensions molt grans, això ja em crida l’atenció. I impacta veure com han arribat a segons quins llocs alguns graffiters.

Quina tècnica fas servir per pintar?

Faig servir molt el món del còmic i l’humor. El meu home sí que és més abstracte, més cubic. A mi m’agradaven molt els dibuixos dels 70, 80, a l’estil del «Pedro Picapiedra», «Pantera rosa»…

Quan parlem de graffitis encara hi ha aquest pensament de brutícia, vandalisme, una firma lletja?

Bé, l’essència del graffiti no ha canviat, sempre serà el vandalisme. Però ara hi ha molta gent que ve de Belles Arts i llavors sí que la gent aprofita aquest «boom» que hi ha i gaudeix. Ara hi ha molt nivell, molt més que abans, ara veus uns realismes que al·lucines. Abans era gent del carrer que volia marcar el terreny del seu barri i per això firmaven.

Això també és art?

Hi ha gent que ho considera art, però aquí ja hi ha el criteri de cada un, a mi no m’acaba de fer el pes.

L’essència és el vandalisme, però ara ja demaneu permisos.

Bé, jo vaig començar fent vandalisme. El que passa és que com que Igualada és tan petita tothom ja em coneixia, llavors ja no té cap gràcia. Aquí va ser quan vaig començar a demanar permisos a l’Ajuntament, a fer cursets… Per mi és millor també, perquè fer vandalisme són 20 minuts i fer un moral guapo són 4 o 5 hores.

Ha estat fàcil que l’Ajuntament et cedís espais per pintar?

Vuit anys he tardat gairebé perquè em donessin una paret al Rec. Gràcies també a la Kaserna que m’han ajudat molt, em van aconsellar que em fes d’una associació perquè em prenguessin més en serio. A partir d’aquí, parlar amb l’Ajuntament, amb el regidor de Cultura, i ens van facilitar les parets del parc fluvial del Rec.

I per què ho vas fer?

Perquè no hi havia parets destinades al graffiti. Vas a ciutats com Sabadell o Gavà perquè em convidaven a pintar, i jo no podia convidar ningú. A totes les rieres de tots els municipis hi ha graffitis, i aquí la riera era quasi verge. Nosaltres fins i tot baixem, tallem les herbes, ho deixem maco. El que més m’agrada és que vas pintant i la gent fa fotos, ho valora.

Pots guanyar-te la vida amb això?

És molt complicat, però conec gent que se la guanya. Jo treballo a l’Igualavins i a més faig això. L’interessant és que els diners que genero del graffiti els inverteixo en més graffitis o morals. Pinto habitacions de nens petits, pinto locals… És un hobbie que no em genera despeses, algun benefici i alguna alegria i prou.

També teniu amb el vostre marit ‘L’aparador d’art urbà G.C’. Com va anar?

Perquè sempre anem pintant quadres i com que aquell local era meu vam decidir d’exposar-los allà.

Per una qüestió de gust més que econòmica?

Sí, l’objectiu no és vendre. N’hem venut algun, però és per tenir-los en algun lloc ben posats, si no a casa queden plens de pols.

A quins llocs has pintat?

M’han convidat a festivals a Sabadell, a Almeria… Fan festivals que barregen la música rap i el graffiti. Em conviden a diferents fires també, ara pintaré durant la FirAnoia. També he fet molts tallers de graffitis en centres cívics. He pintat també en diversos municipis de l’Anoia. Ara si tot va bé pintaré la protectora de gats d’Igualada, la guarderia de Castellolí…

Quan vas a fer aquests encàrrecs et deixen fer al teu aire?

A mi m’agrada que em deixin fer, però ja m’ambiento segons el lloc on vaig. A la protectora de gats faig els meus gats còmics, per exemple. Jo sempre em sento més còmoda i realitzada fent el meu estil.

A les zones més urbanes es porta més l’art del graffiti que en zones més rurals?

Està a tot arreu jo crec. Sí que Barcelona està molt abocada en això, però surten gent molt bona de fora les grans ciutats.

Creus que falta més art urbà a Igualada?

A mi m’agradaria que n’hi hagués més. Perquè hi ha parets súper xules que estan grises i tristes.

Cada cop s’utilitza més no? A Cal Badia hi ha un gran moral.

Sí, i ara els Moixiganguers també en faran un els dies del Rec en una paret que hi ha al costat de la sortida del pàrquing del Passeig de les Cabres.

Tot això també és culpa nostra de no fer res. Jo vaig començar a demanar parets, com la que he pintat ara al Rec i tothom va estar molt content, presentant un bon projecte això sí. Estaria bé que l’Ajuntament supervisés els espais, però que ho deixés una mica obert.

Què creus que guanya una ciutat plena de morals?

Jo aquests dies que he pintat al Rec, la gent passa i et deixa un somriure, et fan comentaris positius, això agrada a la gent, el fet de trobar colors vius i transmetre bones vibracions.

Et veus seguint sempre pintant aquest estil?

Si puc sí, tot i que cansa molt. Jo sempre vull tenir una feina a part perquè em dona seguretat econòmica i fa que no hagi de dependre de l’art.

Però t’agradaria dedicar-te només a l’art?

No ho sé, és que ho veig tan difícil que ja no m’ho plantejo. Valoro el que tinc ara, una feina estable i treballar a gust i tenir molt temps lliure.

Tens algun projecte a punt?

Ara mateix no, però pot ser que vagi voltant per qualsevol poble i vegi una paret i m’enamori i llavors l’he d’aconseguir. Hi ha parets que són molt estratègiques, com a les entrades dels pobles, i ja te’ls imagines.

Hi ha molta gent que pinti graffitis?

No, i no puja gent jove, això em preocupa. Nosaltres a Igualada som 4 o 5 i tots tenim la mateixa edat.

Ton Casellas