Entrevista a Ferran Beltrán i Toni Méndez, cap del Parc de bombers d’Igualada i caporal
E

5 d'agost de 2017

Arran dels incendis de la passada setmana a l’Anoia, hem parlat amb Ferran Beltrán, cap del parc de bombers d’Igualada, i amb Toni Méndez, caporal. Amb ells dos hem comentat les característiques d’aquests incendis i de com va anar l’actuació. A més, parlem de les actuacions que fan al llarg de l’any i de la seva relació amb altres agents de salvament com els ADF o els Agents Rurals.

La setmana passada hi va haver 3 incendis forestals a la comarca. El territori de l’Anoia és fràgil en aquest sentit?

A l’Anoia sempre tenim molt risc per culpa de la sequera i la zona de risc la podem ampliar a tota la regió metropolitana sud.

La climatologia d’aquest any ha estat especialment dura?

Vam tenir onades de calor de fins a 34 graus abans de l’estiu i això fa que baixi la humitat i es crea una situació de risc potencial que tinguem un incendi forestal.

Vau tenir alguna complicació en l’extinció d’algun d’aquests 3 incendis?

No, perquè per sort no hi va haver molta simultaneïtat. Quan van sortir els dos focs de dilluns – el de Santa Maria de Miralles i el de Pujalt – es va poder actuar contundentment, es van poder tallar molt de pressa. Vam poder dedicar tots els recursos en aquests incendis. Al turó dels Segarresos (Miralles) feia molt vent de mestral, però com que només hi havia aquest foc es va poder aturar ràpidament. A Bellprat va passar el mateix, amb una mica menys de vent i amb una extensió més gran, però com que era l’únic foc es va poder atacar força bé.

Quin va ser el més complicat?

El de Bellprat, per extensió. Va estar bé perquè hi havia molts camps de conreu, carreteres, i que tampoc va ser molt complicat, tot i que va córrer molt ràpidament.

També en un mes han cremat dues reserves de paper de fàbriques de la comarca, el dispositiu que activeu és diferent del d’un incendi forestal?

Sí, es tracta com a foc d’indústria. Hi van diferents tipus de vehicles, també tenim ajuda dels companys de la regió, en aquest cas van venir vehicles fins i tot de Lleida perquè necessitàvem uns vehicles concrets, que porten 10.000 litres d’aigua i altres tipus de material que no porten els vehicles forestals. És una feina feixuga perquè dura molts dies, les bales de paper costen molt d’apagar i fins que no s’extingeix del tot pot passar una setmana.

Els ADF de les zones properes sempre us donen un cop de mà, com us coordineu?

Precisament aquí tenim el control Anoia, tenim gent del PVI – Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals -, aquests nois que van amb el Suzuki que fan vigilància i també estan coordinats per emissora els ADF de la comarca, tant de l’Anoia com de l’Alt Penedès. A Sant Boi, on tenim les oficines centrals, hi ha la resta del Baix Llobregat, que ho coordinen des d’allà juntament amb Bombers. Ens assabentem tots plegats del que està passant i demanem recursos en funció de la disponibilitat d’ells, que sempre estan sota les nostres ordres. Fan tasques de suport als Bombers, com els pagesos, quan tenim problemes de manca d’aigua venen amb botes grosses i ens alimenten els camions. El comandament i l’extinció la fem els Bombers.

A vegades és vital aquest suport?

Sí, sobretot en aquest sentit. Et permet que estiguis instal·lat en una línia treballant i ja t’oblides de què els vehicles de Bombers et facin viatges d’aigua. És un element més de suport en l’extinció del foc.

[publicitat]

I amb els Bombers voluntaris, com us organitzeu?

Fan les mateixes tasques que nosaltres, som un cos mixt format pels voluntaris i pels funcionaris, que som nosaltres, sempre ha estat així. Els voluntaris per exemple, durant la campanya obren alternativament 4 agents i un altre dia 3 agents, tenim un equip de 7 voluntaris. Compleixen horari forestal, de 11 h a 21 h fan horari de retent i estan amb nosaltres. Aquí tenim el suport dels voluntaris de Capellades, Piera i la Llacuna. Ells quan hi ha un sinistre al seu municipi també s’activen i si no ens necessiten ja ho fan ells sols. I quan hi ha un gran foc forestal també venen a donar suport, s’ho combinen amb horaris i festius per poder garantir tenir un cotxe 24 hores actiu en moments d’incendis. Treballen igual que nosaltres però són voluntaris, tenen un altre horari i una altra disponibilitat, però tenen la mateixa formació.

Pot servir a mode de pràctiques?

Hi ha de tot, hi ha gent que serà voluntària tota la vida perquè li agrada, però mai seran bombers. En el cas del jovent, sí que pot servir per conèixer el món, veure com es treballa, també de cara al temari. Si no coneixes el material, així el pots anar coneixent i saber utilitzar-lo.

En un incendi, els Agents Rurals quines tasques fan?

Ells fan la investigació, no acostumen a ser-hi al primer moment, apareixen més tard. Miren d’esbrinar què ha passat, si ha estat una causa fortuïta o provocada. Nosaltres mirem de destrossar el mínim el nucli perquè ells puguin investigar millor les causes. Quan acaba l’incendi tanquen el perímetre de l’extensió que ha cremat i acaben de fer la investigació.

La majoria d’incendis acostumen a provocar-se per causes naturals o la mà de l’home és molts cops la causa?

Bé, justament en aquests dos que hem anat, el dels Segarresos va ser provocat per un llamp i el de Bellprat va ser per una màquina de segar. La gran majoria són provocats per activitat humana, accidentals, sense voluntarietat, però per culpa de l’home.

Els llamps acostumen a ser una causa típica?

Els focs provocats per llamps no s’acostumen a fer tan grans. Quan hi ha una tempesta de llamps es fa un seguiment per part del personal d’EPAF – Equip de Prevenció Activa Forestal – i també s’ajuden amb el centre meteorològic que fan mapes amb punts on han caigut més llamps. Llavors es té més cura amb aquella zona, també tenim els guaites que quan veuen una columna de fum ja avisen d’hora. Un llamp no surt quan cau, a vegades pot tardar dos o tres dies a aparèixer. Els del GRAF – Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals – també fa inspeccions, quan tenen una zona que han caigut molts llamps, passen amb l’helicòpter a fer rutes de vigilància.

Ja es fan moltes campanyes de prevenció d’incendis, però encara hi ha piròmans que fa que no s’hi pugui fer res?

Antigament n’hi havia més i estaven identificats, ara aquesta gent s’ha fet gran o ja s’han cansat. A Vilanova fa anys teníem el típic home no parava, fins que el van enganxar i la cosa va anar a menys. Abans era més típic però els Bombers i la Guàrdia Civil els tenien localitzats. El que dèiem, la majoria són provocats per activitat humana però accidentals, per culpa de la maquinària, sense intencionalitat. També ens trobem negligències, com el típic que tira la burilla per la finestra del cotxe.

A l’estiu és quan teniu més feina en l’extinció d’incendis forestals, quines altres tasques feu durant l’any?

A l’estiu ens veiem més perquè els incendis forestals són més mediàtics, però durant tot l’any tenim feina. La resta de l’any tractem accidents de trànsit, focs d’indústria que no són tan espectaculars i sobretot moltes assistències tècniques. Avui dia tenim la problemàtica de la gent gran, gent que viu sola, que cau, es fan mal i els hem d’anar a socórrer. També els focs dels habitatges, hi relacionem aquí la pobresa energètica que fa que moltes coses no funcionin bé i la gent s’escalfa com pot perquè no té més recursos. Per tant, és més fàcil tenir focs de llars durant l’hivern. De cara a la premsa quan hi ha un mort o algun ferit surt més, però quan no passa res ningú se n’assabenta només els 4 veïns.

Quan actueu en accidents de trànsit o incendis amb víctimes, teniu un servei de psicòlegs per qui ho necessiti?

Sí, nosaltres com a actuants, quan hi ha un accident i veus una família amb nens morts o un accident que t’hagi estressat molt, com accidents d’autobusos, llavors tenim uns psicòlegs que ens fan un seguiment, ja venen per protocol. També si un bomber l’ha afectat més alguna cosa que ha vist doncs pot demanar el servei expressament.

Els bombers catalans sou referents europeus en determinades tècniques relacionades amb el foc forestal, com és?

Utilitzem tècniques d’extinció combinades amb foc tècnic, amb mitjans aeris… Tenim una caixa d’eines que diem nosaltres i fem servir diferents eines i ataquem diferent que en altres països. Ens vam mirar l’incendi de Portugal i veiem coses que aquí no fem. Busquem l’oportunitat o finestra d’actuació, i si s’ha de cremar una hectàrea perquè hi ha unes flames de 10 metres allà no hi fem res, tirar aigua és com tirar benzina. Llavors aquestes tècniques tenim el grup de suport del GRAF, que tenen mitjans de cartografia i estan estudiant les oportunitats. És un combinat de coses. De fet, el GRAF ha anat de suport als focs de Portugal justament i en d’altres a tot el món.

La gent es pensa que és que si hi ha foc, has de tirar aigua i avall. Aquí sempre hem anat un pas endavant, a vegades tiraves aigua en un lloc i al cap d’una estona es tornava a encendre, perdies temps i aigua. Per exemple, al foc de Bellprat, veiem el foc i va venint, esperem que arribi i quan veus una finestra d’actuació llavors ataques. És millor que cremi una o dues hectàrees més i parar-lo més tard segur, que no pas tirar aigua perquè acabaràs els recursos, cansaràs els agents, ho faràs tot i el foc continuarà actiu. Això de cara al públic queda malament, perquè sembla que estiguem mirant el foc sense fer res, però sempre passen aquestes coses.

El punt diferencial doncs són els GRAF i les tècniques que utilitzeu?

Sí, ells apliquen el foc tècnic, fan contrafocs, tenen estudiats punts crítics… Ells veuen la cartografia des d’un ordinador i nosaltres estem al terreny, ells et diuen el què perquè ho veuen tot, et diuen quin flanc està més viu o quin ja amaina. També es basen molt amb els focs històrics, perquè fa el mateix patró. En el cas de l’incendi d’Òdena ens va anar molt bé, el del 1986 va arribar a Montserrat i aquest cop el vam aconseguir aturar abans.

Per tant, les noves tecnologies han ajudat molt.

Sí, els GRAF treballen amb això, tenen moltes dades, fan simulacions amb programes especialitzats, etc. També fan proves que busquen el pitjor escenari possible; si no féssim res, què passaria? També hi ha gent de suport que es fixa en punts concrets per veure si hi ha alguna casa de colònies, alguna masia o carretera a prop. És informació que és impossible de desxifrar sobre el terreny. Els mitjans aeris també fan aquesta funció, ja que tenen un altre punt de vista.

Ton Casellas

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta