Entrevista a David Ramis, President del Club Natació Igualada

784

“Portarem al jutjat els que han posat la mà a la caixa del Club Natació Igualada”

Em dic David Ramis, tinc 48 anys d’edat i des dels 9 anys que formo part del Club Natació Igualada, nedant i practicant el waterpolo. Des de fa pocs dies encapçalo la nova junta directiva, que travessa un moment difícil. Ens hi hem posat amb moltes ganes i crec que ens en sortirem.

Heu passat per un moment molt delicat en un club històric i molt estimat per als igualadins. Comenceu ara a veure la llum al final del túnel?

Comencem, sí. Podríem dir que és així. Al principi, semblava que no, que no podria ser, però almenys avui sabem on estem, sabem el què devem, i cap on podem caminar.

Durant aquests darrers mesos des de l’estiu, heu hagut de fer de directius, o de detectius?

Una mica de tot. En el tema econòmic, que era el més important i el que ens ha portat on som ara, hem hagut de fer de detectius, és veritat. Però no podem oblidar que el club continua endavant, i el dia a dia s’ha de gestionar. Hi ha entrenaments, hi ha competicions, que s’han de vetllar. Tenim prop de 150 esportistes, amb els seus pares, les seves famílies… Ells es mereixen que el club tiri endavant.

Una persona com tu, que porta 40 anys al club, veure’l d’aquesta manera… Quina sensació tens?

Molta pena, molta. Que un club amb 85 anys d’història se n’anés a fer punyetes per una mala gestió, i, diem-ho clar, per posar la mà a la caixa, em produïa molta tristor. Per això ens hi hem posat, i amb ganes, perquè els sentiments hi són i creiem que ens en podem sortir, i seguir endavant.

S’havia dit que una possibilitat era baixar la persiana, tancar el club, i crear-ne un de nou, començant de zero, com ha passat en altres llocs. Opteu, en canvi, per continuar. De debò hi veieu possibilitats?

Creiem que sí, però, és clar, ens haurem d’ajustar molt al pressupost, i esperar que el pla que hem dissenyat funcioni. Sí, potser el més pràctic hagués estat tancar i muntar un club nou. Hagués estat el millor per a nosaltres, per a les seccions, que actualment tenen bons números econòmics. Haguéssim posat un nom nou, i començar de zero, sense deutes… Però la història pesa. Per això finalment hem fet un pla de viabilitat a quatre anys vista. A partir d’ara, si a més podem anar continuar creixent, podrem anar millor encara.

Quan es passa malament és quan realment veus els amics que tens. Heu rebut molts cops de mà?

Sí. Sobretot de socis, els més antics, també de pares. Ens agraeixen l’esforç que estem fent, perquè saben que és difícil en un moment així posar-se al davant, a ningú no li agrada.

Segur que més d’una vegada heu fet la reflexió de per què carall ens vam posar en la gestió de l’Infinit… Valia la pena?

És la gran pregunta que es fa molta gent, aquesta. Avui nosaltres, com a club, ja no podem participar de la piscina, sinó com a qualsevol usuari. Al principi no era així, certament.

Si no us hi haguéssiu implicat, estaríeu ara així?

Potser no hagués passat el que hem viscut. La realitat és la que és. Estem com estem per culpa d’ingressos extra que tenia el club, especialment la secció de pàdel. Aquest va ser el gran error, no pas per les seccions de natació i waterpolo, les d’aigua.

Les persones implicades en aquest afer són gent d’aquí, que ens trobem pel carrer, que coneixem. Això us ha portat problemes de consciència? S’ha parlat d’iniciar accions penals contra elles…

Sí, sí. Aquest assumpte és en mans d’advocats, per poder demostrar que s’ha posat la mà a la caixa. Qui ho va fer, ja ho decidirà qui ho hagi de decidir. Creiem que el tema ha d’acabar en els jutjats. Aquestes persones no quedaran impunes. És clar que les coneixem, però el que han fet no ho tenim per què pagar els socis del club.

150 nedadors i waterpolistes, i dues seccions que funcionen. Quin és el vostre objectiu esportiu, per esvair la boira i veure-hi clar?

Tenim ara per endavant un mandat de quatre anys. Podrem fer coses, però l’objectiu és netejar el deute. Mirem ara també de recuperar algunes seccions que s’havien perdut, com la de Màsters, que tenia molt bona acollida. Ens agradaria recuperar antics nedadors i waterpolistes, perquè quants més siguem, millor per a tots. Abans hi havia hagut altres seccions, de bàsquet, d’hoquei, però no creiem que ara sigui el moment. Ens concentrarem en les d’aigua.

Hi ha prou “aigua” per nedar, a Igualada?

El gran problema del CNI és que no tenim piscina pròpia. La piscina municipal que hi ha és la de les Comes, i s’ha de repartir amb molta gent, usuaris, esportistes, cursets…. Hi ha problemes d’horaris. En d’altres piscines, com la del Molí Nou o l’Infinit, no s’hi pot jugar a waterpolo, perquè es toca de peus a terra. No s’hi poden fer competicions. En waterpolo tenim 60 nanos a l’escola que han de compartir dos carrils dos dies a la setmana… És impossible fer-ho bé. Hi ha gent que es vol apuntar, però hi ha un problema d’espai, és clar. També en natació. L’Ajuntament ens està donant molt suport, i estan contents que s’hagi pogut tirar endavant. Penseu que amb l’anterior junta la relació era zero. Nul·la.

Abans havíem tingut nedadors de renom, a Igualada. Estem lluny de repetir-ho?

Actualment, sí. Anem pel bon camí, i especialment en natació treballem per a recuperar el que s’ha perdut. Replantejarem les dues seccions, i esportivament es treballarà diferent. La intenció és marcar unes directrius per trobar resultats a mig termini.

Jordi Puiggròs