Entrevista a Cesc Elias, fotògraf que lidera el projecte “Retrats Bcn”

90

“Les fotos m’ajuden a treure el que porto dins, és com una via d’escapament”

Tinc 45 anys i soc d’Igualada. Visc amb el meu fill de 14 anys una setmana sí, una setmana no. Soc director d’un centre de menors i la meva passió és la fotografia. He engegat un projecte personal de fotografia que es diu “Retrats Bcn”.

La teva feina és treballar en temes d’obra social, on treballes exactament i què feu?

Tinc sort perquè he pogut fer de la meva vocació la meva professió. Sóc director d’un centre de menors. És un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Tenim 14 places de joves (nois i noies) entre els 9 i els 20 anys. Amb ells estem les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. Fem una miqueta de tot amb ells encara que sobretot funcions parentals.

Des de fa uns mesos col·labores per a El Periódico a “Retrats Bcn”. Com et va sortir aquesta oportunitat?

Tinc un projecte personal de fotografia que es diu “Retrats Bcn”. El projecte consisteix en demanar a tot tipus de persones que m’expliquin quin racó de la ciutat de Barcelona triarien i per què. Vull saber quina història hi ha darrere del lloc escollit. Aleshores quedo amb ells en aquell indret i els faig un retrat. Un dia això ho va veure algú que treballa a El Periódico i em va dir que li encantava. I quan va sortir el primer número del suplement “On Barcelona” vaig començar a publicar cada setmana un retrat. Però insisteixo, no és una feina, és una col·laboració.

Et requereix molt temps portar endavant el teu projecte? Has d’anar a fer les fotos sempre a Barcelona?

Doncs la veritat és que sí. Jo visc a Igualada i el projecte el desenvolupo íntegrament a la ciutat de Barcelona. És quedar amb la gent, fer la sessió de fotos, després tornar a Igualada, editar, triar…

Per als qui no l’han vist mai, és una plataforma només digital? Com funciona? Cada quan surten les teves fotografies?

Com ja he dit és un projecte personal que fa ja dos anys que publico setmanalment un retrat. Ho faig a través de les xarxes socials (facebook, instagram i twitter). Des de fa uns mesos també ho publico a la meva web personal www.cescsales.com i com ja he explicat abans des del setembre també al suplement “On Barcelona” d’El Periódico.

Aquest any també participaràs en el Fineart. Quin tipus de fotografies hi exposaràs, de quina temàtica? Quantes?

Sí, i em fa una especial il·lusió donat que exposo a la meva ciutat. Serà una selecció de 25 fotografies i relats del meu projecte “Retrats Bcn” i es podrà veure a la sala Nivell 46 entre el 24 de febrer i el 19 de març.

Està clar que ets un bon fotògraf: quant temps fa que t’hi has posat en aquest món?

Això que dius és afalagador però és poc objectiu. De sempre havia tingut inquietud per la fotografia però va ser fa més de vint anys que vaig fer un curset a la Fotogràfica d’Igualada i des d’aquell moment no he parat.

Què busques darrere d’una fotografia?

Les fotos m’ajuden a treure el que porto dins. És com una mena de via d’escapament. És mirar-me el món amb uns altres ulls. Jo a tot arreu hi veig fotografies. I cada dia en faig.

Com definiries (a grans trets) la teva fotografia: descriptiva, artística, periodística…?

Sobretot m’agrada imaginar històries darrere cada imatge. Que expliquin coses. Que et facin anar més enllà. En el cas dels RetratsBcn crec que és una barreja de fotografia periodística, social i el retrat més convencional.

Pia Prat