Entrevista a Celdoni Fonoll, poeta, cantant, rapsoda, escriptor

74

“Escric sobre el que veig i el que visc, el que em fa fruir o em fa patir”

Soc cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, difusor de la poesia als Països Catalans. He fet molts recitals i he publicat 13 discs i 33 llibres.

Dels llibres de poesia destaco els dotze volums publicats de poesia naturalística amb 600 espècies d’animals i plantes, des d’ocells, herbes, arbres i bolets fins a mamífers, papallones i bestioles diverses.

Darrerament he publicat els llibres memorialístics El caminant del parc [Dietari 2011/2012] (2016) i Gelós de vida [Dietari 2013/2014] (2017).

Què el va portar a encarar la tasca d’escriure i publicar el llibre, en forma de dietari, Caminant pel parc?

No va ser fruit de cap decisió. Tot d’una, i arran de les caminades diàries, a bon ritme, que faig al parc Güell, em vaig trobar escrivint sobre el que veia, el que em passava i el que passava.

Ja ha aparegut el segon volum -Gelós de vida- i sabem que hi ha escrit el tercer, encara sense nom.

Precisament ara estic entaforat, diguem-ho així, en la correcció, revisió, endreça i esporgada del tercer volum, que inclourà els anys 2015, 2016 i 2017.

Els seus dietaris ens reflecteixen la vida a la natura, ens recuperen noms de flors, plantes i ocells, ens retroben amb la poesia catalana… i tot això sense sortir del Parc Güell a Barcelona.

Els meus dietaris tenen per teló de fons la natura —al parc Güell, que per mi és un succedani de bosc, n’hi ha força—, però tinc els dits untats de poesia, de tanta que n’he llegit, recitat i musicat, i els dietaris en són ben esquitxats. També hi parlo de la vida i de la mort, de la nostra lluita com a país per arribar a la normalitat, i de moltes coses quotidianes. I no oblido mai de fer-hi pinzellades d’humor i de sàtira. La ironia, cosa sana, és un bon remei contra molts mals.

Els Dietaris pel seu contingut i reflexions, són documents de primera mà per a seguir els esdeveniments històrics que ens han tocat viure a Catalunya. La idea dels dietaris va néixer per a això?

Escric sobre el que veig i el que visc, el que em fa patir o em fa fruir. Parlo del que passa a Catalunya perquè els fets m’hi han portat i sempre he estat compromès amb la llibertat del meu país.

Cançó, composició, actuacions en directe, poesia i col·laboracions amb la Lloll. Tanta varietat de recursos és forçada per la dificultat que hi ha per a viure de la cultura?

No. Sóc un tastaolletes i tinc un ventall prou ampli, en el camp en què poc o molt em moc, de possibilitats de fer feina. I això no vol pas dir que les coses siguin fàcils. Però amb la Lloll fem un bon tàndem!

La Lloll és l’entusiasme i en Fonoll la reflexió?

Cadascú amb el seu caràcter, ens entenem molt bé i ens potenciem. Sí, som un bon equip!

És més difícil escriure -o compondre- que publicar?

Escric, disciplinadament, cada dia. A l’hora de publicar reviso, endreço, esporgo i això gairebé és més complicat que escriure. Publicar m’és força fàcil perquè m’entenc molt bé amb Cossetània Edicions, la gran editora independent de Valls.

És molt crític amb la qualitat idiomàtica dels mitjans. On posaria la línia entre la qualitat i correcció idiomàtica i la quantitat i accessibilitat?

Sempre he estat partidari d’una llengua viva, sana i bella. M’agrada la llengua culta, però no defujo el català popular i d’argot si és genuí. No sóc professor ni director de res, però sí que demanaria als responsables lingüístics, més exigència i més respecte a la llengua. Tot sovint sembla que massa lingüistes, locutors, presentadors televisius, actors, guionistes, periodistes… —amb les honroses excepcions de rigor—, per ignorància o per mala fe, siguin partidaris del català més mal parlat que ara es parla.

Amb la Lloll sou habituals en jornades reivindicatives. S’atreveix a fer un pronòstic d’on arribarà Catalunya els propers anys?

No sóc endeví ni profeta, gràcies a Déu! Però em sembla que puc dir que, malgrat tanta repressió de ponent, persistirem. Som més de dos milions de catalans —les urnes ho diuen— que volem “Una Catalunya políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa”, per dir-ho amb mots del president Macià, i això tard o d’hora veurà la llum de la victòria. “La història ens deu la victòria”, tal com he escrit més d’una vegada als dietaris.

Vista l’agressivitat estatal contra l’ensenyament català, no es planteja tornar als recitals de poesia a les escoles?

No. Aquell és un cicle tancat. Però estic content dels recitals que durant més de deu anys vaig fer per a escolars. Pensa que hi van assistir més de 300.000 nois i noies i vaig repartir uns 175.000 exemplars de la meva antologia de poesia catalana, La poesia a l’escola. Una entitat ho pagava…

Què en pensa del silenci sepulcral dels intel·lectuals espanyols respecte als empresonaments de rapers, cantants i polítics catalans?

És repugnant. Els uns i els altres són, si fa no fa, iguals. Ja ho deia Josep Pla: “Què s’assembla més a un espanyol de dretes? Un espanyol d’esquerres”. Sortosament hi ha excepcions com Ramon Cotarelo, Bea Talegón, Suso de Toro i algun altre.

Celdoni Fonoll és un barceloní nascut a Calaf o un calafí resident a Barcelona?

Sóc ciutadà dels Països Catalans amb les arrels a Calaf i la vida al cap i casal de Catalunya. Però em moc amunt i avall.

Què li demana al “nou” govern de la Generalitat de Catalunya?

No sóc polític, només sóc un ciutadà normal que fa d’escriptor, versaire, joglar o saltimbanqui, si es vol dir així, però he votat a totes les eleccions i als referèndums 9-N i 1-O i he votat, naturalment, en clau catalana. Goso demanar que els nostres polítics s’entenguin —és l’hora del país, no dels partits—, que facin govern, que governin i que mirin de controlar i de desplegar la República proclamada el passat 27 d’octubre. Ja sé que no serà fàcil amb l’enemic que tenim a ponent, però no podem defallir. “Llum als ulls i força al braç”, tal com recorda sovint l’estimat Jordi Sànchez, presoner polític a Espanya.

I als ajuntaments de Barcelona i Calaf?

Que siguin fidels a la terra i que administrin bé.

Jaume Singla