Entrevista a Alfonsa Santiesteban, secretària general de CCOO a l’Anoia

83

Alfonsa Santiesteban : “A l’Anoia hi ha molta gent sense prestacions que quan es jubilin tindran pensions molt baixes”

Alfonsa Santiesteban, dimecres a la delegació de CCOO a l’Anoia./ OTGER GABARRÓ

Alfonsa Santiesteban és la representant del sindicat CCOO a l’Anoia. Amb ella parlem sobre la situació de la dona al món laboral a la comarca i a Catalunya, a escassos dies pel 8 de març, dia de la celebració de la Dona Treballadora.

Podria fer una radiografia de quina creu que és la situació actual de la dona al món laboral a l’Anoia?

Ja fa temps que a tots els fòrums dic el mateix sobre la comarca de l’Anoia, i és que ara hi ha moltes persones pobres, però d’aquí uns anys n’hi haurà moltes més, i més dones que homes. L’Anoia és una comarca que de sempre ha estat industrial, manufacturera i amb molta presència de la dona. A més, mirant el conveni del tèxtil, per exemple, sector on la comarca era puntera, les dones, que solien estar a producció, tenien els salaris més baixos que a les categories dels teixidors, que normalment eren homes. El sistema està fet perquè les dones cobrin menys. Hi ha moltes persones que són incrèdules i diuen que no pot ser i és veritat que els convenis no discriminen per sexe, però a les feines que es cobra més hi trobem homes.

La bretxa salarial de gènere a Catalunya és del 19%, malgrat que la meitat dels titulats universitaris són de gènere femení. Descartat, doncs, que sigui un problema d’excés a la formació, com es pot reduir la bretxa salarial en els joves?

Depèn del lloc a què vulguis accedir tens el problema de la discriminació per maternitat. Això hauria de ser al revés, un incentiu, ja que necessitem població que siguin futurs treballadors, i en canvi és un veto. Aquí al sindicat veiem que les dones que poden promocionar-se a la feina si es queden embarassades ho tenen molt difícil. Treta aquesta barrera de la formació, amb la legislació s’ha de fer feina. És veritat que tenim una llei d’igualtat però a moltes empreses no es compleix i encara surten veus que es queixen de la discriminació positiva. Ens trobem que quan una parella decideix tenir fills, i la parella és d’un home i una dona, normalment és la dona que ha de fer una reducció de jornada. No arriba al 2% d’homes que ho demanin. En temes de protecció de la dona embarassada, estàs protegida i no et poden acomiadar, tot i això les empreses ho posen difícil i més encara segons quin lloc ocupes a l’empresa. Si ets directiva et demanen que siguis una “super woman” i que arribis a tot.

Al 2005 la taxa de risc de pobresa en dones que treballaven era del 8,9%, mentre que una dècada després ha pujat fins al 13,1%, superant àmpliament la dels homes. A quins factors es deu aquest fet, a part de l’arribada de la crisi econòmica?

Aquest hàndicap ja l’arrossegàvem de fa temps. A l’Anoia, en el sector serveis i l’industrial, els salaris són baixos per a la dona. No se li dona el mateix valor a la feina de les dones que a la dels homes. A Igualada, al tèxtil, quan la dona arribava als 55 o 56 anys, l’empresa els feia ofertes per plegar. Eren dones que treballaven des dels 14 anys, molt esgotades i amb gent gran al seu càrrec. Si una dona se n’anava a l’atur als 55 anys, encara que amb indemnització, s’havia de jubilar, i abans de l’edat ordinària això porta reducció del que et pagarien de pensió. Com que plegues abans, les bases de cotització baixen i et redueixen la base reguladora i et paguen menys. Amb les retallades això ens afecta molt. Moltes dones dels 55 als 61 anys que a partir del 2013 podien cobrar el subsidi a majors de 55 anys, abans només tenien en compte segons la renda personal, i ara és segons la renda de la unitat familiar. Per això insisteixo en què en aquesta comarca tindrem molta pobresa per molta gent s’ha quedat a l’atur sense prestacions, i quan arribin a les jubilacions les pensions seran molt baixes.

La bretxa salarial a Catalunya al sector privat és del 29,3%, 3,3% punts per sobre de la bretxa general, i gairebé el doble de la bretxa al sector públic, que és del 15%. Per què costa tant a la dona entrar a treballar al sector privat?

En el sector públic els treballadors estan més protegits per la llei i ho tenen més fàcil per fer efectiva la conciliació laboral. En el sector privat la conciliació és molt difícil. Una de dues, o tens la teva meta i deixes de banda la família o et quedes estancada sense poder promocionar-te. Si es complís la llei, la bretxa s’hauria anat reduint, però una cosa és la teoria, el dret, i l’altre és el fet. Ens trobem que en un procés de selecció a la dona li pregunten si té fills, o si és més jove li pregunten si en pensa tenir. Això és il·legal, però les empreses ho fan. Tota la societat ha de creure que es pot canviar la situació. Els empresaris també s’ho haurien de creure.

Quines accions s’estan fent des de Comissions Obreres a l’Anoia per reduir la bretxa salarial a la comarca?

Un problema que tenim com a sindicat, el problema a l’Anoia és que no tenim molta incidència com a sindicat ja que les empreses són petites. On tenim sindicat fem que s’apliqui la llei. Incidim en què es treballi per fer complir el pla d’igualtat perquè les dones puguin accedir a qualsevol lloc de treball i perquè puguin conciliar la vida personal, laboral i la familiar. No només en la vida familiar sinó també en la personal, ja que per exemple, tinguin temps per formar-se. Quan hi ha una vacant, per exemple, intentem que es puguin promocionar i això s’ha de parlar als plans d’igualtat. També en la responsabilitat social corporativa les empreses hi tenen molt a dir.

El 22 de febrer és el Dia europeu per la igualtat salarial entre homes i dones. Quants més 22 de febrer haurem de celebrar?

És molta la bretxa i segurament ens queden molts 22 de febrer per celebrar. No ens hem d’aturar en les reivindicacions. Més enllà de la legislació, que pot estar bé, s’ha d’anar realment a aplicar les lleis sobre la realitat.

Otger Gabarró