Entrevista a Aleix Auber, alcalde de Capellades

789

Capellades va tancar ahir la seva Festa Major, una de les més populars i multitudinàries de la comarca. Hem aprofitat per parlar amb el seu alcalde, Aleix Auber, per fer una mica de radiografia del poble després del seu primer any de mandat. Des que la CUP va entrar a l’Ajuntament, els veïns se senten més valorats i amb més ganes de fer coses pel poble.

aleix-auber-veuanoia-capellades
Quina valoració en fas del primer any de mandat?

La valoració és molt positiva, crec que l’aposta que es va fer en el seu moment de fer un govern de dos era en perspectiva de tenir un govern fort. Els resultats ens van donar una primera posició però sí que amb una divisió de vot força equilibrada. Crec que va ser un encert perquè dins els projectes que cada formació tenia en teníem bastants en comú i els que no els hem anat treballant. Després d’un any i venint de diferents llocs, cada cop és més senzill entendre’ns, és una relació que comença de nou. També és positiva en l’àmbit de la feina que s’està fent, tenim un gran equip de regidors amb ganes de treballar i voluntat per fer-ho. Tot això et permet avançar cap a molts fronts diferents, però anar endavant.
A nivell nacional ERC i CUP tenen divergències, en l’àmbit local sou partits més semblants?

Sí, en molts aspectes. Si agafem el programa veurem projectes que coincideixen. Estem parlant d’una població de 5.000 habitants. El què contemplaven uns i el que contemplaven els altres doncs ens hem anat contaminant positivament. Per tant sí, quan parlem d’àmbit nacional tenen unes diferències ideològiques sobre la base que determinen quin caràcter té. I a mesura que anem baixant anem trobant poblacions que el què els interessa és treballar, fer projectes conjunts, que el poble evolucioni i que no vagi enrere, que ha semblat una mica la situació d’aquests últims vuit anys. Jo crec que passem per sobre d’alguns debats ideològics, malgrat que se’n van donant tot i que a una escala més petita.
Com s’entén el canvi en la intenció de vot passant de CiU a la CUP?

Si fem una anàlisi dels vots dels últims anys, veurem que CiU guanyava i per això va tenir el govern en les dues últimes legislatures. Però la majoria de vots no anaven cap a CiU, hi havia una disgregació entre ERC, la CUP i el PSC que tendia a superar CiU, malgrat que no es va arribar a fer un tripartit. Nosaltres sempre vam dir que no enteníem el tripartit com una fórmula potent per fer un bon govern. Per tant, aquesta dinàmica ens ha portat a què en un moment donat de creixement d’esquerres hagi tingut prou força. Jo ho relaciono amb treball molt del dia a dia, continu, molt ciutadà, del teixit social. Molts de nosaltres portem anys collaborant en diferents entitats de la vila. Això no vol dir que els altres no ho facin, però en aquest cas la vessant de la CUP ha estat més propera. S’ha anat canviant la dinàmica de vot, nosaltres vam començar el 2007 com a última força, el 2011 com a segona i el 2015 primera. Això és un creixement que en pocs llocs trobarem. Hi ha una forta polarització, si dividíssim les forces i els vots, trobarem que hi ha un sector convergent, per tant, més conservador. I trobaríem un fort sector progressista d’esquerres que es va dividint en diferents forces. I en aquest cas la CUP ha tingut la sort d’ajuntar més vots. Veníem d’una dinàmica de força nova, amb gent coneguda del poble, disposada des de fa anys, amb un currículum al darrere. Doncs molta gent de la vila devia dir: si volem respostes diferents i sempre estem fent la mateixa pregunta, perquè no canviem la pregunta i busquem una resposta diferent. Ara ens toca a nosaltres demostrar que som capaços.
Heu pogut o volgut seguir projectes engegats ja a l’antic mandat?

El canvi ens va enganxar amb un parell de projectes que ja estaven engegats, però són bastant de poble. La rehabilitació de la façana del museu i l’arrengament d’un carrer, vam acabar els dos i fins i tot acabar de polir-los. Tot allò que valorem que és positiu pel poble s’ha de fer, sigui del color que sigui el projecte. Això és el que ens diferencia de la vella política de desfer tot el que feia l’altre. Partim d’una nova idea: el que és bo per tots. Hi ha projectes que fa molts anys que s’intenten engegar, com l’Abric Romaní. Tots els governs van intentar tirar-lo endavant però encara no s’ha aconseguit, per tant és un dels nostres objectius donar una empenta definitiva perquè és un parc que ens pot donar una sortida de promoció local i cultural.

 
Teniu algun projecte en marxa així potent, ja sigui a mitjà o llarg termini?

L’Abric Romaní és un diamant en brut que s’ha de polir, per això la feina que s’està fent és la posada en contacte i en comú amb les institucions com la Generalitat i la Diputació per veure si trobem les eines necessàries per engegar-lo. Recordem que avui en dia de l’Abric Romaní només es pot visitar la part de l’excavació, tenim una passarel·la però per temes de gestió de capacitat econòmica no ha acabat de veure la llum. Valoro molt el treball de despatxos que portem fent durant un any per acabar fent una taula de treball que permeti obrir la porta definitivament. I venim d’una època en què s’ha congelat la inversió, per això ens trobem amb instal·lacions molt velles i tocades. Per tant, el que també ens agradaria és arranjar part dels carrers del centre urbà perquè facilitar així també l’accessibilitat de la gent sense oblidar l’ús lògic que té el carrer, per tant s’ha de vigilar que estigui bé. Farem projectes que estiguin al nostre abast, com rehabilitar zones del nucli urbà. Després hi ha qüestions com l’aigua, fires o mercats. Ara venim del PaperPaper que ha sigut la resposta a una iniciativa d’explotar la riquesa patrimonial que tenim. S’ha d’acabar de desenvolupar però la primera edició va tenir força èxit i ens va deixar un bon regust de boca. Són projectes que ens permeten començar una cadena de donar a conèixer el poble, a més estem parlant de projectes culturals.

 
Quina convivència hi ha amb el gran nombre d’entitats i associacions del poble?

Aquest any el que ens proposàvem era trencar les barreres o la distància de la institució, que s’havia allunyat de les entitats. Venim d’on venim i de tocar molt de prop amb entitats i ens ho prenem molt a la valenta. Per tant, volem estar en contacte amb elles. Hem tingut debats i preguntes que han passat per aquestes entitats, com la taula de dones, una taula d’igualtat, d’accessibilitat. Quan comences a tenir en compte tots aquests actors comences a tenir en compte al principal implicat. Si els polítics no ens n’adonem i reconeixem que la capacitat del veí i veïna per reconèixer la realitat del carrer i que són un valor essencial, crec que anirem en mal camí.

 
Ara el ciutadà us ve a explicar què està veient.

Clar, se sent valorat. Estem parlant que a part de les àrees que hem creat, ara per exemple traiem l’ordenança d’animals, que és un tema bastant fràgil. El que hem fet és obrir un període d’exposició entre veïns i veïnes, ens han trucat, ens han enviat correus i hem parlat amb ells. I tot allò que hem anat detectant ho hem anat modificant. Per exemple, deien “això pressiona massa als animals i podríem fer una cosa més flexible” i dius, “no me’n havia adonat”. Tot aquest debat, el fet que a tu quan se’t demana donis resposta és una mica la filosofia del govern. És una política transversal que ens permet detectar perquè estem al costat de l’actor principal. És un valor diferencial amb el que hi havia abans. Intentem establir eines per estar a prop de la gent i aconsegueixes trencar amb les rumorologies, amb la crítica fàcil. Valoro més quan se’m critica el que no he fet bé perquè se’m donen eines per fer-ho millor.

Això es pot fer perquè és un poble petit, a Igualada per exemple ha de costar més.

En segons quins llocs necessites una estructura més gran. Però en un poble petit som els regidors els qui estem molt a prop. El que es tracta és qui sigui la institució, es digui com es digui, el que importa és que la gent tingui eines de la institució a prop i que se senti mimada en aquest sentit. A Igualada amb 35.000 habitants el regidor no podrà estar per tothom, però sí que tindrà eines per apropar-se. Tot té les seves fórmules, evidentment algunes més complexes que d’altres.

 
Com teniu la bassa? Us preocupen els baixos nivells de l’aqüífer Carme- Capellades? 

Aquí tenim el problema de l’aigua, la bassa no deixa de ser un indicador del nivell de l’aqüífer on hi extreuen aigua diverses poblacions de la comarca des de Capellades fins a Igualada. El problema que tenim és que a dia d’avui s’extreu més aigua de la que hi entra. A aquest ritme, hi ha 3 variables principals que són la sobreexplotació, la sequera i les agressions al territori que afecten negativament la massa d’aigua.Els nivells estan uns metres per sota del nivell de l’any passat a aquesta època, i llavors ja era crítica. Venim d’una llarga era poc plujosa, a dia que passa estem pitjor. A Capellades ens ha deixat seca la bassa, cosa que té una afectació brutal en una població de 5000 habitants, perquè també és un atractiu turístic i de promoció local. A dia que passa Capellades està més afectada, més preocupada i no se’ns dóna cap solució malgrat que l’ACA [Agència Catalana de l’Aigua] ens diu que entrem en períodes d’excepcionalitat. He anat 5 vegades a veure l’ACA en un any i hem vist que això és complexe, comences a obrir carpetes. El màxim òrgan de l’aigua no em dóna cap sortida a dia d’avui. Es basen molt en la connexió del Ter-Llobregat per la zona com Igualada i rodalies, cosa que serviria per desestressar l’aqüífer. L’única manera perquè el nivell pugi és que els que estan connectats a altres llocs treguin l’aigua d’allà perquè cal protegir la massa d’aigua. L’ACA et diu això però que no pot obligar a ningú a fer-ho, es comencen a produir contradiccions. I mentrestant, nosaltres en seguim patint les conseqüències. Hi ha poblacions que ja estan connectades al Ter-Llobregat però aquí hi entra un debat de preus i al cap i a la fi acabem sempre parlant de diners quan hem començat parlant d’aigua. Els surt més car extreure del Ter-Llobregat i per tant no volen. Si entrem en una era d’excepcionalitat i hi ha gent que es pot connectar a xarxes alternatives, potser l’ACA o la Generalitat podrien assumir la diferència de preu. La resposta definitiva ens l’ha de donar l’ACA. Des de la responsabilitat que nosaltres tenim és dur enfrontar-se contra un mur, ens sentim impotents. Recordem que a la bassa el 2001 ja hi va haver una campanya amb acampada dins de la bassa per un debat sobre l’aigua. Hi ha un sentiment bastant sensible en el tema de l’aigua a Capellades que a altres llocs no passa perquè no tenen bassa. És un problema que tothom passa de llarg, perquè quan obrim l’aixeta encara surt aigua. Però ja hi ha poblacions que estan agafant cubes d’aigua, no volem arribar a aquesta situació.

Ara ja s’ha aprovat la creació de la Vegueria Penedès, què n’espereu des de Capellades?

Des de l’Ajuntament ja fa anys que els diferents partits polítics aquí representats juntament amb què al Parlament també hi hagi la CUP, ERC i Convergència, fa que hi estiguem d’acord. El que veiem és que en l’àmbit de gestió la vegueria és un punt que a nivell geogràfic unifica més una zona concreta a part del seu origen històric. Creiem que és un aspecte positiu, també venim d’una comarca que té moltes realitats paral·leles i que humanament no hi ha cap relació entre segons quins territoris.

Què es pot fer des d’un poble relativament petit per impulsar el procés independentista?

Governant CUP i ERC estem molt involucrats tan personal com a escala de partits. Des de l’Ajuntament el que fem és reconèixer institucionalment tots aquells aspectes bàsics o de cobertura d’actes. Quan alguna entitat com ANC ens demana col·laborar sempre tenim les portes obertes. Les institucions petites no deixem de ser la institució més propera al ciutadà. Per tant, els que estem implicats en un procés com aquest no podem oblidar que les institucions també ens hem de mullar. Quan ens arriba la carta de l’Audiència Nacional que hem de donar informació per la declaració de suport als resultats del 9-N, nosaltres no la donem perquè estem involucrats amb el procés. I perquè entenem que la llibertat d’expressió està per sobre de qualsevol institució, i més quan l’àmbit jurídic i polític es barregen d’aquesta manera i ells fan servir totes les eines possibles per desprestigiar-nos. Estem al costat del procés, de qualsevol moviment democràtic que ens faci avançar cap a la independència. Nosaltres tenim la funció de mostrar la nostra implicació i el Parlament té l’obligació d’anar fent la seva feina, amb el nostre suport. Som un poble que va tot a una, malgrat les discrepàncies, punts de vista i diferències que són normals que hi siguin.

Cada cop hi ha més alcaldes independentistes a la comarca i al territori català.

Això és molt bo, és un pas enorme. Primer, perquè la majoria d’alcaldes no ho sentien així i l’altre perquè ens n’amagàvem més, aquest era un sentiment que arrossegàvem des de feia molts anys. Per tant, tot aquest camí també ha anat reforçant la capacitat de dir amb veu alta què pensem i què volem. El fet de detectar tantes alcaldies a favor del procés és vital per un poble que realment vol ser lliure. Sempre hem dit que per ser-ho necessitem un suport humà i polític excepcional, i ara el tenim. Mires l’Anoia i la impressió és més que positiva.
Des de la CUP, creus que s’acabarà trobant una solució amb Junts pel Sí pels pressupostos?

La veritat és que no ho sé, no tinc una bola de vidre. Veurem com evoluciona la moció de confiança. La CUP som els que som, tenim la representació que tenim agradi o no. Seguim defensant el què creiem que és bo pel país. Per tant s’ha de tenir en compte la CUP a l’hora de fer els pressupostos i valorar algunes de les seves opcions. Estic segur que si tornem a fer una política de confrontació, de jo sóc el gran i tu assumeixes, la CUP ja ha demostrat que té molt caràcter i no l’espanta el “pressing-CUP”, ni cap de les polítiques de sotamà que pugui fer algú. Si realment ens creiem que aquí tots som partícips d’un procés, comencem a tractar a cada actor amb la mesura que es mereix. I ho dic reconeixent que cap dels partits ho acabem de fer bé, que és difícil. És normal que ens equivoquem, que tinguem errors que ens impedeixin avançar en algun aspecte, ho hem de reconèixer tots. Hem de veure’ns com que tots som factors determinants pel procés i hem de vigilar que això no acabi sent una disputa per la cadira. Els partits polítics són importants però el més determinant és la societat civil, amb diferència, perquè és ella qui ens ha portat aquí.

L’any passat ja ho vau fer, a Igualada la Coll@nada també ho impulsa, en què consisteix la campanya “Estimo com vull”?

Primer de tot, posar en valor que el què va ser una campanya promoguda i construïda per una àrea de l’Ajuntament de Capellades que no existia – que és la d’Igualtat – hagi tingut el ressò i hagi enganxat tant a vora 50 poblacions que ara l’apliquen a les seves festes. La Diputació també es va interessar molt i també la va donar a conèixer. Com a alcalde és un orgull i felicito a l’Adela que va ser la impulsora. L’any passat vam fer uns cartells i una xapa, aquest any s’han fet polseres amb el missatge gravat. És una forma original de fer arribar el missatge. Això per una banda, que ha tingut un èxit brutal i no pas perquè sigui una gran campanya, sinó pel missatge. Per què decidim fer una campanya d’aquestes característiques? És molt senzill, el debat sobretot el que afecta la dona, està malauradament més a la vista de tothom malgrat que ja fa anys que passa. Sent conscients que les festes són un espai de desinhibició, la gent beu, tot és molt alegre, però també és on es reprodueixen perquè part d’aquesta alegria hi ha gent que la confon. I hem vist com als San Fermin – ja era hora – posen com a titular les campanyes contra les agressions sexistes a les dones, i estem parlant de violacions al mig del carrer. Surt això perquè hi ha hagut gent insistent a darrere que ha dit agafem això per les banyes. Necessitem institucions que agafin la veu de la societat civil, de les persones que es veuen principalment afectades per aquestes agressions, i posem-les en relleu. Aquest problema s’ha amagat, no podem justificar-ho de cap manera. L’agressor no entén d’edats ni de res, per tant, el fet d’enfrontar-s’hi és vital.

 
Fins a quin punt es pot aplicar el protocol?

A Capellades qualsevol agressió que es veigui serà denunciada o avisada a la policia local o vigilant, aquesta és la lògica. Però sí que és cert que si la societat civil s’organitza i detecta un agressor, també ha de saber aïllar aquesta persona, la convida a marxar. Crec que tenim aquesta obligació com a societat de detectar i aïllar casos com aquests. Si passa per dir-ho públicament, per avisar la persona a marxar o per avisar la policia, tot això són eines i recursos que tenim, cadascú que els apliqui com vulgui. A Capellades per la Festa Major ens ve molta gent, és una passada el fet de la implicació i l’atracció que té.

 
Què hi ha de nou a la Festa Major?

Jo destacaria sobretot que el 95% dels actes són gratuïts, els únics que no ho són són una obra de teatre i un dinar. El treball perquè les festes siguin populars i obertes es palpa immediatament quan veus el programa. Venim d’una època que no hi havia comissió de festes. Des de l’àrea d’implicacions socials hem obert un debat sobre com volem les festes i s’ha obert un espai de propostes. La gent ha anat enviant propostes i s’han anat plasmant al programa final. Una programa que comença a obrir espais dedicats a les entitats. Per exemple, tenim una nit amb la Fundació Tony Manero, un espai de barraques – diferent de la d’Igualada-, és a dir, a la plaça Catalunya les barres estan portades per les entitats. Detectem que si donem l’oportunitat a les entitats perquè puguin collaborar durant una nit i muntar-se ells la barra, donem uns recursos amb ells i un servei a la població. I així, la Festa Major té una implicació social. Ara falta veure com aquesta idea va evolucionant amb el temps. La part associativa va agafant protagonisme. També hi ha el tema de la festa major popular, que farà 16 anys que estan organitzant les activitats, aquest any a part del programa conjunt també hi ha activitats conjuntes. S’ha creat una festa per tots els públics, amb molta qualitat.

Ton Casellas