“Els darrers 10 anys hi ha hagut un gran immobilisme a Capellades i és imprescindible revifar-la”
Aleix Auber (Vila de Capellades-CUP) és l’alcalde de Capellades, municipi anoienc que
aquests dies celebra la seva Festa Major. Parlem amb ell sobre la situació en què es troba
el municipi, sobre aquests dies festius i sobre el procés que està vivint el nostre país.
Som a l’equador del mandat municipal. Quin balanç feu d’aquests dos anys?
Han estat dos anys que han servit per assentar-nos bé en cada una de les àrees municipals
i també per adonar-nos de què teníem i què ens havien deixat. Des de Vila de Capellades-CUP volíem engegar noves àrees com són Habitatge, Igualtat de gènere… i respecte les altres àrees hem vist què hi havia i hem assentat les bases del que volíem fer. Ens hem
adonat que no hi havia gairebé res treballat en cap àrea i això porta a preguntar-nos què
s’ha fet els darrers vuit anys a Capellades. En aquests dos anys el que hem fet és crear els plans de treball, posar-nos d’acord amb les entitats sobre què s’ha de treballar, promoure l’accessibilitat, buscar la transversalitat en les diverses àrees. Moltes vegades això suposa partir de zero i engegar projectes nous. El fet de governar conjuntament ERC i Vila de Capellades-CUP ha fet haguem de trobar consens en les maneres de fer les coses, però sempre en positiu. D’aquests dos anys podem dir que s’ha fet feina de base, sense deixar, per altra banda de fer aquelles tasques necessàries per al municipi.
De cara aquests propers dos anys de legislatura, què hi ha previst dur a terme?
Sobretot el que tenim són projectes de gran envergadura. Els darrers 10 anys hi ha hagut un gran immobilisme a Capellades i és imprescindible revifar-la. Aquest immobilisme ve donat en part perquè els anteriors governs s’havien trobat amb una època econòmicament difícil, però això no els eximeix de la manca d’acció i de treball. En primer lloc, com a gran
projecte tenim l’obertura de l’Abric Romaní. Hem fet una taula de treball amb la Diputació,
la Generalitat i l’Ajuntament per desencallar-ho i hem aconseguit que ens inverteixen
partides dels seus pressupostos per treballar-hi i això ja comença a donar els seus fruits per arribar finalment a obrir el Parc. Per altra banda tenim el repte de la recollida d’escombraries porta a porta, de cara al 2018. És un gran repte a nivell de sostenibilitat i malgrat els maldecaps que ens pugui donar, hem d’afrontar-ho. Per davant també tenim mig edifici de l’ajuntament en obres que s’han d’acabar mitjançant ajudes de la Diputació
i partides del propi Ajuntament. Un altre projecte és la piscina municipal, que ja té molts anys i s’ha de reestructurar i posar al dia. Tenim ja una partida de 52.000 euros per començar el projecte nou, que ha de convertir-se en un pla director de la piscina per tal que els propers governs que vinguin tinguin un pla de treball sobre el qual executar. Això passa igual amb el centre de la vila: què volem que sigui el centre històric de Capellades.
Capellades va ser un referent ara fa uns 25 anys però les infraestructures han anat quedant obsoletes, mentre altres municipis n’han anat fent de noves. Ara cal treballar-hi
perquè volem que Capellades sigui una ciutat atractiva tant per als capelladins com per
als visitants de fora.
Ha canviat molt la manera de fer govern a Capellades, hi ha moltes àrees que treballen amb comissions ciutadanes.
Sí, en diverses àrees s’han creat espais de participació amb la ciutadania i amb les entitats,
que havien estat molt oblidades. Entre tots hem de decidir què volem fer, com ho volem fer i on volem arribar. Quan entres en un ajuntament i no trobes cap base d’espai participatiu costa molt endegar-ho, però per sort Capellades té un gran teixit associatiu i cultural que està responent activament. D’aquestes comissions n’hi ha una que treballa sobre el tema de les persones refugiades. Aquesta comissió ha obert un espai de participació on totes
les persones interessades pel tema dels refugiats hi han pogut participar. Estic especialment orgullós que tinguem la capacitat de crear un espai d’aquestes característiques i que sigui capaç de funcionar com ho fan, treballant i parlant obertament d’un problema tan gran i complicat com és el de les persones refugiades.
Des de l’Ajuntament, fa un parell d’any vàreu engegar la campanya “Estimo com vull”.
El primer any que vam ser a l’Ajuntament per la Festa Major vam posar en marxa aquesta campanya contra la violència masclista. Feia molts anys que reclamàvem una resposta sobre aquest problema que es fa encara més gran en els espais d’oci. L’àrea d’Igualtat de Gènere va començar a treballar i a editar el material de què disposem avui en dia. Que
aquestes campanyes les facin les institucions és fonamental per nosaltres, perquè estem habituats que siguin col·lectius concrets qui portin aquests debats sobre la taula però les institucions no s’atrevien a fer-ho. A dia d’avui cada cop són més les institucions que s’hi
afegeixen. Com a govern n’estem molt contens perquè és una campanya que va tenir
molt bona acollida des del principi i que ha tingut un impacte tan gran que altres poblacions se l’han feta seva. També la Diputació ens la va demanar com a exemple. Penso que la resposta és molt positiva i posa sobre la taula un debat que durant molts anys ha estat tabú.
Finalment s’han resolt els problemes d’olors i sorolls de la depuradora.
Aquesta depuradora està situada al terme de Vallbona d’Anoia, és propietat de l’ACA i tracta les aigües provinents de les indústries de la zona. La seva emissió de sorolls i
freqüències afectava a una part de veïns de Capellades. Vam rebre queixes d’aquests
veïns, vam anar a parlar amb l’ACA, es van fer els estudis corresponents. L’ACA es va mostrar voluntariosa per solucionar el problema, es van fer amidaments tant acústics com de qualitat de d’aire i finalment es va tractar el problema que a dia d’avui ja està solucionat.
La Biblioteca el Safareig i La Lliga són dos dels puntals del moviment cultural capelladí. Hi ha bona sintonia?
Ens trobàvem que moltes vegades des de la Biblioteca i la Lliga es feien actes que se solapaven i aleshores el que vam buscar és un equilibri. Som conscients que tenim els
dos pilars bàsics de la cultura capelladina i han de treballar coordinadament. Des de Cultura, amb l’Àngel Soteras s’ha aconseguit que la Biblioteca continuï centrant els esforços
promocionats cursos de lectura, actes per a nens, presentacions literàries… i des de la
Lliga el ventall és més ampli: es fa teatre, música i altres activitats culturals variades. Tenim sort a Capellades de tenir aquestes dues institucions.
Altres puntals que teniu a nivell cultural són el Museu Molí Paperer i l’Abric Romaní, que aquests dies torna a haver-hi excavacions.
Són dos pols d’atracció que permeten posar Capellades al mapa. El Museu continua tenint les millors dades de visites museístiques a tot Catalunya. Això és gràcies a la gran feina de la direcció del Museu i el que hem de fer és seguir treballant en aquest sentit. Un Museu no té beneficis econòmics i per tant necessita l’ajuda de les institucions. D’uns anys cap aquí les ajudes museístiques de les institucions han disminuït dràsticament i per tant som els ajuntament qui ens n’hem de fer càrrec. Però com que el nostre propòsit és seguir sent un referent, cal afrontar-ho, potenciant aquesta infraestructura, fent-lo créixer. Per això, juntament amb la direcció del Museu, s’estan buscant noves activitats, com ja va ser el mercat Paper Paper que es va engegar l’any passat i que aquesta tardor tindrà la segona
edició, l’arròs paperer. Una altra novetat són les noves Rutes del Paper, endegades fa poc temps i que busquen un públic que potser per una altra banda no arribaria al Museu. En aquest sentit té més importància el que comentàvem abans que l’Abric Romaní ha d’acabar d’engegar d’una vegada per poder oferir-lo a tots els visitants que el vulguin conèixer.
Aquests dies s’està duent a terme una nova campanya d’excavacions a l’Abric Romaní. En queda encara per molt?
Crec que sí. L’Eduald Carbonell ens explicava que a mesura que van excavant van sortint més coses i com bé sabem, el treball arqueològic és lent. I no només tenim projecte
d’excavació, que per si ja és un projecte molt important, sinó que tenim tota la Cinglera
del Capelló, que és un gran projecte.
Canviem de terç i parlem de política. Tot el procés català s’està accelerant. Com ho veieu tot plegat des de les CUP?
El que veiem com a CUP és que hem estat indispensables per arribar on som, amb els seus pros i els seus contres, amb les diferents accions que s’ha hagut de fer, amb les diferents posicions que s’han hagut de prendre, amb la desconeixença de la gent, amb les pressions absolutes de lobbys polítics que han volgut aprofitar el context per mirar de treure’ns del mapa. I a dia d’avui podem dir que molts ciutadans, tot i no estar d’acord amb la nostra manera de fer, agraeixen la nostra tasca perquè ara estem on estem. Hem de donar valor al paper que ha fet la CUP, hem fet un pas molt complicat: vàrem ser forts en el moment més difícil i això ha ajudat a que a dia d’avui el govern de Catalunya tingui la voluntat ferma d’anar cap al referèndum, fins i tot canviant certes peces, que com la CUP en el seu dia ja va dir, donava la sensació que no estaven disposades a afrontar un procés d’aquestes
característiques. Malauradament teníem raó i creiem que hi han sabut donar la volta i
actualment també pensem que els 72 diputats independentistes anem pel mateix camí.
Davant tenim un repte gegantí que el que ha de permetre és tenir l’eina per tancar una
porta que ens deixa inflexibles, que no ens deixa projectar l’aspecte polític i social enfocat en les persones i que ens ha de permetre començar de zero. Per a nosaltres la independència no és una fi sinó una eina que ens ha de permetre avançar en tos aquells objectius que ens volem posar com a país. Estic satisfet que s’estigui encarrilant un 1 d’Octubre amb un resultat vinculant. La CUP, en el que faci falta, hi serà. Com a alcalde i equip de govern tenim el compromís ferm de seguir el que se’ns digui des de Govern, com si fossin unes eleccions normals i corrents. Des de Vila de Capellades-CUP tenim el compromís de complir amb el mandat municipal, en el qual hi havia la celebració del
referèndum i de facilitar que aquest referèndum es fes. I tenim tota legitimitat per fer-lo: és la via més democràtica i transparent per saber què volem els catalans.
Per tant, creus que l’1-O es posaran les urnes.
Sí, sí, treballem en aquesta perspectiva. A partir d’aquí el que pugui succeir serà provocat,
segur, per aquells que per tanyen a un estat arcaic, que té molt poca cultura democràtica
i que no suporta haver de trencar aquest pacte d’elits que sosté el govern espanyol.
Una feina important és la que s’està fent donant a conèixer internacionalment tot el procés.
El ressò internacional permet donar a conèixer el procés català i tot el que està fent l’estat
espanyol. I això es fa treballant molt, concisament i tossudament, explicant a la resta del món quina és la nostra situació. És molt important que no ens sentim sols i per això s’ha de donar a conèixer i buscar sinergies. La visualització exterior permetrà que ens reconeguin com a subjecte polític i que reconeguin els resultats que s’esdevinguin del referèndum. Els principals diaris dels principals països del món parlen del conflicte català com a conflicte democràtic, cosa que és molt important. Des de la CUP estem voltant el món, hem fet conferències internacionals, com la resta de partits també estan fent. Sabem que l’estat espanyol utilitza eines poc democràtiques i clavegueres aquí però també fora del país, emprant totes les eines que estan al seu abast per pressionar, amenaçar, prohibir….
Parlem una mica de Festa Major. Com es presenta?
Una de les coses que és d’agrair és la capacitat que tenim com a poble de posar sobre al taula un programa d’actes d’aquestes característiques. Un dels objectius d’enguany era la consolidació de les entitats a participar-hi i s’ha aconseguit. La Nit de Barraques n’és un clar exemple ja que és una nit creada per a ells, és on portem els grups musicals de més qualitat perquè en surtin beneficiades. L’any passat va ser un èxit i enguany hi participa
alguna entitat més. Un dels nostres objectius és transformar la Festa Major, retornant al poble allò que alguns dels governs anteriors havien aconseguit finiquitar, perquè en tenir diners, van prescindir de la gent. I nosaltres hem tornat a comptar amb les propostes ciutadanes, fent més participada la Festa Major. Podríem destacar el concert de Doctor Prats la Nit de Barraques, la rapera Sara Eve a la plaça… hem buscat actuacions que agradin a tothom. També comptarem amb la participació de molts dj’s locals. Com a actes nous hi haurà un taller i volada d’estels. Amb aquesta Festa Major, Capellades continua sent un referent cultural i festiu a la comarca.
