“Josep Vila Sivill sempre va estar molt orgullós de ser de Cal Muntaner de Rubió”
Sóc barceloní, solter i treballo d’administrador de finques. He escrit el meu primer llibre: la biografia del meu avi, Josep Vila Sivill, que va néixer a Rubió el 1904 i va fabricar la primera ploma estilogràfica d’Espanya i els primers bolígrafs d’Europa. Per damunt de tot però va ser un gran patriota que va lluitar per la cultura catalana i la independència de Catalunya.
Qui era Josep Vila Sivill?
El meu avi va ser una persona que durant tota la seva vida va lluitar per la cultura de Catalunya. Durant la Guerra Civil a través de la Generalitat de Catalunya, l’empresa de l’avi va repartir plomes estilogràfiques i estris d’escriptura entre els soldats de la República. Després de la guerra, conjuntament amb alguns altres empresaris, va ajudar econòmicament a diverses entitats. Va ser un patriota que va lluitar -també des de l’empresa- per la cultura i la independència de Catalunya.
Per què va marxar de Rubió?
Els anys vint del segle passat a Barcelona va rebre molta immigració i la família de l’avi, volia obrir-se a nous horitzons. L’avi sempre va estar molt orgullós de ser de Cal Muntaner de Rubió.
El seu llibre esta tenint molt d’èxit.
Cada dia creix el sentiment independentista a Catalunya i és important donar a conèixer les persones que han lluitat per la conservació i l’increment de la cultura catalana. La figura del meu avi és molt poc coneguda i el llibre aporta llum sobre un període molt fosc de la història.
Políticament Josep Vila Sivill es va moure a Estat Català i a Nosaltres Sols.
Conjuntament amb el seu germà, l’oncle Pasqual i el senyor Baldomer Curià, varen crear la primera fàbrica de plomes estilogràfiques amb la intenció de dotar als ciutadans d’instruments d’accés a la cultura. Quan fundaven una empresa, feien coincidir el dia amb la festa de Sant Jordi, com a testimoni de compromís amb Catalunya. L’avi va estar vinculat a Estat Català i després de la Dictadura de Primo de Rivera, quan es va produir l’escissió del grup de Daniel Cardona que va donar lloc primer al grup anomenat Bandera Negra i posteriorment a Nosaltres Sols, l’avi en formava part. Aquest grup considerava que l’alliberament de Catalunya només es podia donar pel sacrifici personal dels líders catalans. S’emmirallaven amb el Sinn Fein que lluitava contra l’Imperi Britànic per la independència d’Irlanda. Sinn Fein en gaèlic vol dir: Nosaltres Sols.
Josep Vila Sivill va ser un empresari d’èxit?
L’empresa dels germans Josep i Pasqual Vila Sivill i Baldomer Curià va tenir molt èxit. Va ser la primera d’Europa en fabricar bolígrafs, varen comercialitzar els primers llapissos de colors. Dels anys cinquanta als setanta va ser la primera empresa d’Europa en material d’escriptura.
També va ser un gran col·leccionista de monedes.
El meu avi col·leccionava únicament monedes de Catalunya. De les gairebé cinc mil monedes catalanes que han existit al llarg de la història, el meu avi en va reunir quatre mil cinc centes. Va organitzar -i finançar- trobades, exposicions i congressos numismàtics a Catalunya on donar a conèixer les monedes catalanes.
Vostè és administrador de finques. Què el motivà a escriure la biografia del seu avi?
Sempre he tingut interès per la seva figura. Va ser el meu padrí però va morir que jo tenia pocs mesos i, per tant, no els vaig conèixer personalment.
Com eren les plomes estilogràfiques de Josep Vila Sivill?
La primera que va fabricar la ploma Regia que era d’alta qualitat i plomí d’or de catorze quirats. És una ploma molt apreciada pels col·leccionistes perquè es fabricava a mà i amb materials de molta qualitat. L’any 1946 va fabricar el primer bolígraf que es deia Regia continua. És el primer bolígraf que es va fabricar a Europa i igual que amb les plomes, les fabricava amb materials d’alta qualitat. No té res a veure amb els bolígrafs actuals que són fets de plàstic.
Josep Vila Sivill va morir molt jove.
Tenia una malaltia pulmonar i això el va limitar en alguns moments de la seva vida.
Escriure costa, però publicar costa encara més. Com va fer que l’editorial Rafael Dalmau s’interessés pel seu llibre?
Vaig tenir una oferta d’una altra editorial però jo volia que el llibre sortís amb Rafael Dalmau editor, que prima la difusió de la cultura, per sobre dels beneficis empresarials.
