“L’ascens a Primera ens posa a l’ull de l’handbol català”
Vaig nèixer a Igualada fa 26 anys i porto més de mitja vida al Club Handbol Igualada, ara ja fa 16 anys. Vaig decidir estudiar INEFC a Barcelona, i més tard vaig fer el màster en Formació del Professorat. M’agrada ensenyar, formar i educar, i això és el que faig amb els alumnes de l’Escola Mowgli d’Igualada.
Al principi de la temporada el vostre objectiu era quedar en places de play-off, finalment heu aconseguit l’ascens directe.
Tot comença la temporada anterior, que era el primer cop que agafava l’equip. Fa tres anys ens vam salvar als despatxos, i per tant, l’any passat l’objectiu era salvar-nos, ho vam aconseguir i després vam guanyar la Copa Federació.
Aquest any vam ser més ambiciosos i el nostre objectiu era el del play-off, en cap cas ens plantejàvem quedar primers de grup, però vam acabar la primera volta primers i ja ens va entrar la curiositat de saber si podríem seguir-hi fins al final. Hem aconseguit ser regulars i al final hem assolit un objectiu que no és el que volíem i que ens ha permès pujar directe.
Vas fixar-te en els errors que s’havien comès anteriorment per millorar l’equip? Què ha canviat?
Una de les coses que hem millorat ha estat el compromís dels jugadors i la manera amb què ens hem pres l’handbol. Fins fa uns anys no hi havia hagut algú que es posés dur i seriós i hem aconseguit així aquest compromís dels jugadors i que sàpiguen què vol dir entrenar. A partir d’aquí això ha fet que els jugadors s’impliquessin i això ha suposat millores a nivell de l’handbol tècnic i tàctic.
Va ser fàcil prendre la decisió de deixar de jugar per ser entrenador?
Estava desmotivat per diverses situacions i va ser llavors quan em van donar l’oportunitat de ser entrenador, va ser una cosa que em va animar en aquell moment i tenia ganes d’engegar un projecte amb els jugadors que érem. Pensava que podria ser difícil perquè conec i tinc molta confiança amb els jugadors, però finalment ha estat al revés. Els jugadors han sabut separar el que és dins i fora de la pista, i el fet de conèixer-los m’ha permès saber com tractar-los.
Quina ha estat la clau de l’ascens?
Primer de tot el compromís i ganes dels jugadors, i després en una lliga com la Segona Catalana que pots guanyar al primer classificat i perdre amb l’últim, el més important era ser regulars i ho hem sigut. Ens anàvem marcant objectius cada 4 partits, d’aquests en podíem perdre o empatar un, i això ens feia ser regulars. Un altre aspecte és que hi ha hagut molts partits que s’han resolt per petits detalls i que, a diferència d’altres temporades, els finals ajustats els hem sabut competir i ens ha permès guanyar molts partits per un o dos gols de diferència, i d’aquí n’hem tret molts punts.
Abans el sènior aquests partits els perdia gairebé sempre, quan hi va haver aquest canvi a l’equip d’esperit guanyador?
Aquest esperit arriba quan els jugadors veuen que som capaços de fer alguna cosa. L’any passat vam acabar molt bé guanyant la Copa, això ja va ser un plus de motivació. També vam acabar l’any lluitant per la fase d’ascens, i en aquests moments és quan et veus capaç de fer alguna cosa més gran. El fet que aquest any tinguéssim l’objectiu tan clar ens va permetre començar guanyant des del primer partit, i així teníem el xip competitiu.
Com encares aquesta nova etapa? Com és la Primera Catalana?
Entrem en una lliga que l’Igualada no hi ha jugat mai i per tant, ens suposa un nou repte. Hi ha força diferència amb la Segona Catalana, ara només hi ha un grup de 16 equips i hi ha equips de renom com La Roca, el Granollers «C», el Vilamajor «A»… El fet d’estar a Primera ja ens posa a l’ull de l’handbol català.
Per part nostre, l’equip tècnic haurà de treballar molt més i els jugadors hauran de fer un pas endavant en tots els aspectes per intentar així superar el primer any.
Tens pressió o tens més aquella sensació d’anem a gaudir i a veure què passa?
La pressió me la poso jo mateix, pel fet d’estar a un club que m’estimo. Vaig començar fa 16 anys al club com a jugador i per tant la pressió hi és en un sentit emocional. En l’aspecte més esportiu, considero que no tenim pressió, que és un premi haver arribat fins aquí però igualment lluitarem per mantenir-nos a la categoria.
Hi haurà canvis a l’equip de cara la temporada que ve?
Bé, el més important és que el gran bloc de jugadors d’aquest any segueixen. En principi ens pujaran tres juvenils també. A mi el que m’interessa és tenir una plantilla amb 16-18 jugadors. De totes maneres intentarem buscar alguna incorporació de fora, tot i que sabem que és difícil, ho estic treballant.
T’has sentit recolzat pel club?
Sí, la veritat és que la Junta ha apostat fort per nosaltres i això ho hem notat. S’han cobert les necessitats que teníem i aquestes facilitats ens han ajudat. També tots els nens i famílies que ens han seguit i animat ens ha ajudat molt.
Què significa per al club en general l’ascens del primer equip?
Suposa un pas molt important, perquè els sèniors comencem a ser un reflex pels jugadors més petits. Aquest any ja hem fet autobusos perquè ens vinguessin a veure els jugadors de la base, els jugadors ens coneixen i ens diuen coses i veus que es van enganxant a venir-nos a veure. Altres anys no havia estat així. A més, també suposa poder posar l’Igualada com un nom a tenir en compte i que es mereix un gran respecte.
