Entrevista a Pep Farrès, director de La Mostra d’Igualada

63

“És important que els nens i les nenes vegin teatre de qualitat”

Des d’aquest dijous i fins diumenge Igualada es torna a omplir de teatre en la XXIX edició de la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil. Pep Farrés n’és el director i amb ell hem parlat sobre com es presenta la Mostra d’aquest any.

Dijous va començar La Mostra d’Igualada. Com es preveu?

Sobretot seguim treballant en tot l’aspecte professional de la Mostra. A nivell de festival i a nivell de públic segueix funcionant molt bé i està integrada ja com a punt de referència per poder venir a veure espectacles, per trobar les novetats, tant a nivell de públic com de programadors i professionals. Seguim treballant en obrir la Mostra internacionalment i a tot l’estat espanyol.

Enguany la imatge de la Mostra és un interrogant. Les arts escèniques provoquen preguntes?

Això és el que pretenem. Ja que la Mostra té una visibilitat, unes possibilitats de difusió, el que volem és intentar provocar una idea, que no sigui només un lloc on hi ha molt espectacles. Aquest any la proposta és aquesta: convidar a tota la professió i al públic que a l’hora de fer espectacles o a l’hora de veure’ls es generin preguntes, que aquests espectacles serveixin per reflexionar, per transmetre idees…

Tenim molt instaurat que el món del pensar, de generar idees és el món dels adults, però els nens també poden fer-se preguntes, reflexionar, podem anar a veure un espectacle i al cap de dues hores encara podem estar comentant l’espectacle.

Això també és extrapolable al món dels adults: potser ara estem acostumats a consumir una cultura de fast food, fàcil, d’entreteniment i de fàcil oblit i el teatre pot ser més que això: és en viu, hi ha unes persones comunicant-te unes emocions i hauríem de tendir a fer i veure espectacles que perduressin una mica més dins nostre.

Quines novetats trobaran els assistents a la Mostra, ja siguin espectadors o programadors i professionals?

A nivell estructural seguim tenint els quatre itineraris d’edats i com a novetat, de la que n’estem molt contents i de la qual Igualada també pot estar-ne molt, és el Grup de Participació Jove que ha estat durant diversos mesos gestionant i pensant les activitats paral·leles que hi haurà a l’Escorxador i això complementa de manera important la feina que està fent per atraure joves a l’Escorxador a veure espectacles. Personalment m’agradaria que això no fos només una cosa que es fes a la Mostra sinó que s’escampés arreu i que els programadors apostessin per oferir el teatre als joves.

Quines són les demandes que us fan els professionals que venen a Igualada?

Sobretot ens demanen que el fet de venir sigui útil i puguin fer molta feina els dies que estiguin entre nosaltres. Satisfà molt quan s’acaba la Mostra i algú m’escriu per dir-me “he pogut fer mota feina, gràcies per tot”. Per un programador fer molta feina vol dir que s’emporta espectacles, que veu espectacles que li són útils, que són programables, Perquè a vegades vas a festivals on veus coses molt contemporànies, molt diferents, però que com a programador no pots programar perquè se’n va del pressupost o pel tipus de format o perquè no encaixarà dins la teva programació.

Ens hem de moure en aquest equilibri: coses contemporànies, de molta qualitat però que siguin programables. Qualsevol proposta de les 54 que tenim el programador se la pot emportar a casa seva.

Foto: Joan Guasch.

Quants programadors hi ha?

Ara estem rondant els 600 professionals inscrits, que no tots són programadors, també hi ha companyies, distribuïdores… Tenim al voltant d’uns 15 programadors internacionals i uns quants que venen de l’Estat espanyol.

Com ha evolucionat el teatre familiar en els darrers anys, perquè els nens i les nenes d’avui potser no tenen les mateixes inquietuds que fa uns anys.

No. De fet els nens i les nenes estan canviant constantment perquè s’estan adaptant a la manera de viure de la societat. Però jo penso que el públic canvia però les històries no canvien, són les de sempre, parlem de temes que potser fa mil o dos mil anys ja en parlàvem. El teatre per a nens s’està reinventant constantment i cada vegada s’està apropant al nivell de risc i d’exigència del teatre per a adults i això és molt bo. Malgrat que encara queden subproductes on tot s’hi val, com a Mostra intentem buscar la qualitat i encara que un programador tingui poc pressupost pugui trobar quelcom petit però bo.
És important que els nens vegin teatre de qualitat, perquè només que vegin una obra que sigui avorrida o que no els interessi gens ni mica, diran que no els agrada el teatre i no voldran anar-hi més.

Enguany alguns dels espectacles que es podran veure a la Mostra parlen de les emocions.

Cada vegada és un tema que es tracta més en teatre, a l’igual que també es tracta a l’escola o a casa. Penso que és molt important perquè abans no s’hi donava la importància que tenen educativament.

Hi ha bon nivell en les companyies teatrals catalanes?

Sí. Pensa que aquí ens arriben gairebé 700 propostes i trobem de tot i, a part de les que són descartables des d’un primer moment, amb la resta tinc molt feina perquè tot el que em queda està molt bé i aleshores la tria ha de ser més per equilibri de gèneres, d’espais…
Molts actors, actrius, directors, dramaturgs que surten de l’Institut del Teatre escullen dedicar-se al teatre per a nens com a primera opció i per tant proposen productes de molta qualitat. Fa anys el teatre familiar era l’opció que agafaven molts quan no tenien feina.
Hi ha moltes companyies que combinen el teatre per a adults i el teatre infantil d’una manera natural i sense fer-ne cap distinció. Els espectacles per a nens s’han de fer amb el mateix rigor que els espectacles per a adults.

La Mostra Jove per la qual es va apostar fa uns anys, troba bona resposta en el públic adolescent?

Les entrades pel jovent s’estan venent molt bé i molts esperen la Mostra Jove per anar amb els amics a veure espectacles. Aquest és una mica l’objectiu i pretenem encomanar això a d’altres poblacions.

Foto: Joan Guasch.

Podries destacar alguns dels espectacles que es veuran a la Mostra d’Igualada aquest cap de setmana?

És difícil, perquè penso que els 54 espectacles que tenim estan molt bé. El que és important és que el públic agafi el diari on estan molt ben especificats els quatre itineraris d’edats i que triï què prefereix veure: teatre, titelles, circ, dansa…

Destacaria que aquest any hi ha molt circ i la Mostra hem coproduït, juntament amb la Fira de Tàrrega un espectacle de circ amb la companyia Mumusic que es diu Flou Papagayo. Amb la Fira de Tàrrega hem iniciat un projecte per unir esforços perquè la Fira de Tàrrega volia incorporar dins la seva programació espectacles familiars i a nosaltres ens interessava molt el seu tractament del programador internacional. Ens va semblar que podíem sumar: si nosaltres ajudàvem a la Fira de Tàrrega en la tria d’espectacles familiars per integrar-los dins la seva programació, aquests espectacles poden tenir una projecció internacional. I ha estat el cas d’aquest espectacle Flou Papagayo, que s’estrenarà a Igualada i després, al setembre, serà a Tàrrega.

També podríem destacar l’espectacle inaugural que fa una companyia italiana, que és una versió de l’aneguet lleig, on es parla de la diferència.

És recomanable, de cara al públic que hi va amb nens, seguir els Itineraris per poder veure espectacles adequats a cada edat?

Sí, és molt important. A vegades quan anem tota la família i portem un nen més petit i un de més gran, optem per anar tots junts i algun dels nens quedarà decebut. Tot i que hi ha espectacles que podem servir per a tots els públics, si a un nen molt petit el poses en un espai que és fosc, li estan explicant una història que ell no entén, acabarà avorrit i fart. Pensem que en el món dels llibres, per exemple, ho tenen claríssim i de la mateixa manera que quan comprem un llibre per a als nostres fills ens fixem en l’edat a qui va destinat, quan anem al teatre hem de fer el mateix.

Hi ha moltes propostes d’espectacles per a tothom. Una de les feines dels programadors és proposar espectacles per nens grans i espectacles per a nens petits i explicar bé quin tipus d’espectacle es tracta i a qui va destinat i la feina dels pares és triar l’espectacle adequat a l’edat del seu fill, de manera individual i si una setmana es va a teatre amb el fill petit, la propera serà amb el fill gran.

Aquest any les propostes de circ a la Mostra són més nombroses i ocupen nous espais.

Catalunya està vivint un moment en què hi ha molt bona producció de circ i la majoria d’espectacles de circ es poden fer al carrer. Per altra banda, ara estem en un moment en que d’espectacles de carrer itinerants se’n fan pocs i costa de trobar-ne. Els espectacles de circ que es poden veure integren una dramatúrgia, són el que s’anomena circ d’autor.

Els darrers anys la plaça de Cal Font era el punt neuràlgic on es feien els espectacles de circ però aquest any, com que tenim 11 propostes, hem obert nous espais, des del pati del Museu, la plaça Pius XII i també algunes sales (Ateneu, Aurora).

Des de l’organització continueu apostant per convidar companyies internacionals. Serveix per crear sinergies?

L’objectiu és aquest: que el públic pugui veure coses internacionals que habitualment no tindria massa ocasions de veure, i els programadors podran aprofitar-ne algunes però podran veure com es treballa en altres llocs, projectes diferents. A nivell de companyies també és molt enriquidor veure què fan companyies d’altres països.

Els professionals que venen a la Mostra tenen el seu centre neuràlgic a la Llotja, ubicada a la sala de les Encavallades del Museu de la Pell. Què s’hi fa?

A la Llotja hi ha una quarantena d’estands on els professionals i companyies hi tenen el seu material i ho fan servir de punt de trobada amb els diferents programadors. Per a les companyies que actuen la seva carta de presentació és la mateixa funció i però hi ha companyies que han actuat altres anys i que estan en projecte de fer nous espectacles i és important que ho puguin explicar. També treballen en unes trobades ràpides de 10 minuts entre programadors i companyies, que van passant per tots, que es fan a l’Adoberia Bella, que cada vegada funciona més be i té més demanda perquè es una manera ràpida d’arribar a molts programadors.

Aquí, a la sala de les Encavallades també hi tenim un menjador amb servei de càtering on els programadors i les companyies dinen junts i aquesta estona també és un espai de trobada molt interessant.

Activitat professional n’hi ha molta. Ahir dijous es va fer una jornada professional que titulada “Eines per apropar teatre i escola”, en què es treballa per anar tots a una i que es pugui compartir informació.

Dijous també es va fer el Mercat de Projectes que consisteix en la presentació de sis projectes que encara estan en fase gestacional i que s’expliquen per aconseguir finançament, coproductors…

El voluntariat de la ciutat és una peça fonament per al bon funcionament de la Mostra, oi?

Un dels projectes del qual n’estem més satisfets per la resposta que està tenint són les famílies acollidores, que és una manera de voluntariat.

Alhora crea una xarxa entre artistes i famílies d’Igualada i fins i tot ens trobem amb companyies que demanen tornar amb la família on ja havien estat acollits altres anys. És molt agraït que una companyia estigui allotjada en una casa i els fills puguin compartir el dia a dia amb els artistes i després veure’ls a l’escenari, és molt enriquidor.

Per altra banda, des de Xarxa d’Igualada es fa, com cada edició una la tasca de coordinació de voluntaris.

També el Grup de participació Jove no deixen de ser voluntaris amb una feina que va més enllà d’aquests quatre dies de la Mostra ja que s’han anat trobat molt divendres durant el curs per aportar idees i organitzar la Mostra Jove.

La Mostra d’aquest any encara s’ha apropat més a les escoles.

Sí, prop de 4000 alumnes de centres escolars igualadins assisteixen a 27 funcions durant la Mostra i a més aquest any s’han repartit per les escoles interrogants de cartó gegants -la imatge de la Mostra d’aquest any- perquè els alumnes creïn i utilitzin la seva imaginació. El resultat dels treballs es pot veure a la Sala Municipal d’Exposicions fins el 29 d’abril.

Per altra banda des de l’any passat als alumnes de 1r de primària de totes les escoles igualadines reben un Quadern de Teatre, que és una llibreta que conservaran durant la seva etapa escolar i on poden escriure sobre obres que han vist, enganxar-hi l’entrada, un cartell, fer un dibuix… el que ells vulguin.

Cristina Roma