Entre tots ho farem tot – Josep M. Carreras

44

La proposta de l’ANC de fer participar els ciutadans en la redacció de la futura Constitució de Catalunya em sembla d’un interès excepcional. Encara que de moment no s’ha concretat com s’hauria de fer, la idea respon a les expectatives de la societat actual.
D’una banda, es posaria fi a les formes de participació actuals, insuficients i ja caduques. Fins ara, per a molts polítics, la idea de democràcia s’ha limitat a les votacions que es fan periòdicament i poca cosa més. Massa vegades els representants polítics elegits a les urnes no han complert les promeses o han donat suport a programes contraris a la ideologia dels votants. Potser l’exemple més clar és el cas d’Euskadi, en el qual l’aliança de PP i PSOE va deixar fora de joc els votants de tots dos partits.
Actualment, després de dipositar el vot a l’urna, el ciutadà no té manera d’intervenir en el desenvolupament del programa polític que ha votat. Ha d’esperar a les properes eleccions -quatre anys normalment- i ho pot fer només donant el seu vot a un altre partit si no hi està d’acord. O sigui, que en realitat la democràcia s’exerceix un dia cada quatre anys.
És evident que en els moments actuals aquest sistema ha quedat totalment obsolet. La societat civil, de manera espontània però organitzada, ha mostrat la voluntat de fer sentir la seva veu. I no solament això sinó que vol participar en el procés democràtic de manera directa. Cada cop són més els que ja no accepten que una persona o la cúpula d’un partit prenguin les decisions i tothom hagi de complir les consignes que ells han establert.
A Catalunya, el cas més evident que les coses han canviat és l’actuació d’associacions no polítiques en l’impuls del procés vers la independència. Un fet que es fa difícil de fer entendre fora de Catalunya, on majoritàriament es creu que l’independentisme és un procés que va de dalt a baix, és a dir, que són els polítics els qui el promouen i la ciutadania segueix. No s’adonen que és ben bé el contrari: ha sigut la societat civil la que s’ha organitzat per treure la gent al carrer i la que ha empès els polítics a escoltar la veu del poble. Mas i Duran són un exemple de com des d’un mateix govern es poden defensar opcions ben diverses segons l’opinió de la persona que passa al davant. I no parlem ja de l’espectacle llastimós que varen donar CiU i ERC després que el poble expressés clarament la seva voluntat el 9N.
Per això cal canviar el sistema, treure prerrogatives als polítics i donar més preponderància a les organitzacions ciutadanes. Si els polítics són –o haurien de ser- els servidors del poble, no pot ser que aquest només pugui expressar la seva opinió cada quatre anys, sense que hi hagi mecanismes d’intervenció durant aquest període. No es tracta només que els partits polítics escoltin, sinó que, tot i ser necessaris, estiguin sotmesos al control dels ciutadans. La tecnologia actual i els mitjans d’informació faciliten aquesta tasca. Quantes manifestacions s’han convocat d’un dia per l’altre a través dels telèfons mòbils? S’ha de trobar la manera de combinar una acció de govern amb la voluntat real del poble. I la proposta de l’ANC d’establir un sistema participatiu per a la redacció de la Constitució catalana en pot ser una bona mostra.
Josep M. Carreras