Ens heu matat l’alegria – Josep M. Carreras

51

Sí, amics de la CUP. La vostra eufòria de diumenge passat ha estat per a mi un cop baix contra la democràcia que tant us entesteu a proclamar. I voldria saber quin concepte de democràcia teniu quan el que feu en realitat és anar contra la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Us heu carregat el procés, encara que no ho vulgueu reconèixer. Us heu carregat la nostra il·lusió, heu matat l’alegria amb la vostra intransigència. Els que més s’han alegrat de la vostra decisió han estat precisament els nostres adversaris. Per a la majoria de ciutadans, ha comportat una gran decepció. Molts us varen votar precisament perquè creien que així asseguraven i acceleraven el procés cap la independència.
No és només el nom de la persona que ha de presidir aquesta transició. És el desprestigi a què heu portat l’acció política. Ens heu convertit en la riota de tothom quan allò que ens feia falta era precisament el contrari: mostrar-nos forts i units en defensa de les nostres llibertats.
¿Us adoneu de la decepció que heu provocat en tants milers de persones que han dedicat hores i esforços per poder assolir la independència? Deixem-nos d’històries. El procés potser no està (encara) mort, però sí en plena agonia. I tot gràcies a vosaltres. Dieu que heu de ser coherents amb allò que vàreu proclamar en la campanya electoral, sabent que forçosament hi hauria d’haver una negociació. I en una negociació tothom ha de cedir. Però vosaltres us heu enrocat fins a tal punt que heu traït la finalitat última que tots desitjàvem.
És evident que el govern de Convergència ha comès molts errors. Però també és evident que ha portat a l’independentisme un sector social majoritari de la població que mai s’hi havia manifestat favorable. Ara serà molt difícil convèncer aquestes classes mitjanes (la burgesia, que dieu vosaltres) a defensar un trencament amb l’estat espanyol.
Si de veritat creieu en la democràcia, heu d’acceptar que en una futura República Catalana (jo encara hi crec) tothom s’hi ha de sentir representat. A no ser que pretengueu instaurar un model de societat unitari, d’acord amb els principis del Partit. Així ho vaig entendre almenys quan vaig sentir proclamar a un dels vostres portaveus que la futura república havia de ser “d’esquerres”. Al meu entendre en una democràcia hi ha d’haver de tot: dretes, esquerres i centre. Voldria, en aquest sentit, que expliquéssiu clarament el model d’estat que voleu. ¿Una República Catalana anticapitalista, fora de la Unió Europea i fora de l’euro? ¿Creieu que això milloraria les condicions de vida dels ciutadans en un món en el qual les interrelacions de tot ordre són cada dia més necessàries? ¿Pot subsistir un país aïllat dels seus veïns? Em fa l’efecte que la vostra ideologia –minoritària- ha passat pel damunt del desig d’independència compartit per la majoria de la població.
Em dol –i molt- que una il·lusió tan llargament defensada se’n vagi en orris i no precisament pels atacs que vénen de fora sinó per les lluites internes. La història ens recorda que durant la guerra civil la discussió entre anarquistes i comunistes –fer la revolució per guanyar la guerra o guanyar la guerra per fer la revolució—va ser un dels factors determinants de la derrota de tots plegats. “Divideix i venceràs”.
Finalment, em vénen a la memòria els versos de Salvador Espriu: “A vegades és necessari i forçós/ que un home mori per un poble/ però mai no ha de morir tot un poble/ per un home sol”.
Josep M. Carreras