Enric Conill (ERC): “Abans que independentistes, prefereixo distingir entre els que defensen els drets civils i els que no”

75

Enric Conill va presentar-se el passat mes d’octubre als igualadins com a candidat a les eleccions municipals per Esquerra Republicana (ERC). Arquitecte de professió, Conill és regidor de l’Ajuntament en el darrer mandat.

Es va presentar molt d’hora. Com ho està veient, tot plegat, quan la precampanya serà tan llarga?
Nosaltres portem quatre anys fent oposició, i fent propostes. Ara és temps per explicar encara millor quina és l’alternativa que Igualada necessita, fruit del treball que tenim, de molts anys, i sota unes sigles clares, com són les d’Esquerra Republicana.

Hi haurà debat de debò? Ho dic perquè la ciutat, políticament parlant, és una bassa d’oli, i des de fa molt temps.
És cert, nosaltres també hem dit moltes vegades que el debat polític a la ciutat està una mica somort, podríem dir, i creiem que és per dos factors. Un perquè el govern té una majoria absoluta que li permet fer i desfer, i l’altre perquè també això li permet no fer i no afrontar els grans problemes que la ciutat té. Això generaria un debat viu d’idees, de projectes. Però no passa, i això que des de l’oposició ho hem intentat amb temes prou interessants com la planificació de la ciutat, temes com l’aigua o els impostos, l’habitatge…

El fet que ERC hagi governat amb Marc Castells li suposa una pedra a la motxilla?
No, en absolut. Eren les circumstàncies del moment. Hem explicat molts cops que el partit va prendre una decisió en un moment molt delicat per a la ciutat, en plena crisi, i es necessitava una estabilitat.

Igualada és de les poques ciutats del país on ERC i PDeCAT no s’entenen pràcticament en res. No li sembla paradoxal, en el moment que està travessant Catalunya?
És un tema de projectes. Al final, som a l’Ajuntament per la ciutat i la visió que en tenim. Nosaltres pensem que s’ha de ser més ambiciosos, sobretot pensant en el futur. També amb problemes actuals, que pensem que no s’estan afrontant. Podria estar d’acord en què pot resultar sorprenent que no ens entenguem quan al Parlament governen juntes les dues forces, però tampoc s’entén que el govern municipal pacti el pressupost amb el PSC o fins i tot amb el PP, sense tenir-ne cap necessitat, i això ha passat. És la dinàmica local.

M’hi jugo un pèsol que haurà de respondre a una frase que se sent força vegades en els igualadins: a Igualada es fan moltes coses, i això és gràcies a Marc Castells. Què dirà?
És innegable que a la ciutat es fan moltes coses. El que passa és que tenim un govern que sap vendre-ho molt bé, això. No ens cau cap anell per reconèixer les coses que es fan bé, el que passa és que moltes es venen com a extraordinàries, i no ho són. Mentrestant, no s’afronten temes que són cabdals per al futur de la ciutat i que ens farien fer un salt endavant. Altres ciutats de l’entorn ho fan.

“Cal replantejar d’una manera molt clara el tema dels impostos, som la ciutat mitjana que els té més alts, entre 400 i 500€ més que d’altres ciutats similars”

Li agradaria governar amb majoria absoluta, o creu que li està fent mal, a Igualada?
Sent honest, això ni m’ho plantejo. Miri, d’una banda li diria que sí, perquè em permetria aplicar tot el nostre projecte, però també reconec que arribar a acords amb d’altres forces perquè el complementin tampoc és dolent.

El seu pare va ser regidor. Ve d’una família que ha estat de sempre vinculada a entitats. És una pressió afegida?
No, al final un es posa aquí perquè vol. La meva implicació política sorgeix d’una estima per la ciutat, i això sí que sorgeix d’uns valors que vas adquirint des de petit, sobretot gràcies a la família.

Igualada és una ciutat clarament independentista. Imagino que treballar en un escenari així és més fàcil per algú d’ERC.
Sí, la ciutat és molt independentista, però també hi ha un sector de la població que no ho és. Ara bé, una clara majoria està a favor del dret a decidir, i de la defensa dels drets polítics i socials. Més que distingir entre independentistes igualadins o no, preferiria fer aquest exercici entre els que defensem els drets civils, i els que no ho fan.

Posats a parlar amb un arquitecte, Igualada té uns bons fonaments?
Sí, penso que sí, especialment a nivell social. Si no fos per això, no estaríem en una situació relativament millor, com la que estem ara, després de la crisi que hem passat.

Però la casa que hem construït els igualadins des de 1979 necessita reformes, em dirà.
Sí, i reformes urgents. Políticament cal que hi hagi algú que les plantegi. És imprescindible que s’afronti el planejament urbanístic amb un nou POUM.

Per què creu que no s’ha fet? Per interessos, per mandra, per por?
Que no s’hagi fet pot arribar a ser legítim. El que no ho és, és prometre que es faria i no haver-lo fet. Aquest és el tema. Per això nosaltres hem estat molt bel·ligerants. S’han anat buscant excuses, i d’aquí que pensem que no s’ha fet per por. Aquest és un dels elements que va fer saltar el darrer govern del PSC, i l’actual és conscient del desgast que genera afrontar un tema com el POUM.

Quina Igualada dibuixaria, vostè, damunt d’un mapa? Pensaria només en el barri del Rec, com sembla que passa últimament?
El Rec és una peça important, de fet, ja ho és per la seva extensió i característiques. És obvi que s’ha de repensar. Però si mirem Igualada en global el que és primordial és com la ciutat s’ha de relacionar millor amb els municipis que té al voltant. Ha de passar de ser una ciutat única a una ciutat de la Conca. Això significar canviar alguns eixos que tenim, repensar noves centralitats, integrar el barri del Rec o el Pla de la Massa dins de la trama urbana, integrar la traça del riu per a que en gaudeixi Igualada però també la ciutat veïna… Tot això ho necessitem.

En els darrers anys, per la crisi, s’ha accentuat molt el discurs polític per afrontar els problemes socials, especialment els dels sectors més necessitats. Les polítiques socials han de continuar essent el pal de paller de l’acció de govern?
La crisi ha estat molt dura i certa població se n’ha pogut sortir una mica, però el que ha passat és que s’han fet grans diferències entre els que ara poden anar fent, i els que segueixen patint-la. S’ha d’actuar de dues maneres. Primer, cal afavorir les famílies del que s’anomena la classe mitjana, especialment en l’àmbit fiscal. Cal replantejar d’una manera molt clara el tema dels impostos, som la ciutat mitjana que els té més alts, entre 400 i 500€ més que d’altres ciutats similars a la nostra.
D’altra banda, no pot ser que el Banc d’Aliments d’Igualada tingui 1.300 usuaris, no ens podem permetre que hi hagi encara aquestes dades. S’estan donant 350 ajudes a famílies que pateixen pobresa energètica. Són problemes que s’han d’atacar, i ajudar als vulnerables, perquè és un problema de tots.

“L’Ajuntament ha destinat en un any per habitatge a Igualada 35.000€, el mateix que ha costat alguna inauguració. Tenim molt habitatge buit i no estem fent res per a que pugui sortir al mercat”

Igualada té importants problemes amb l’habitatge. Hi ha molta casa buida, el lloguer es dispara…
Miri, l’Ajuntament ha destinat en un any per habitatge a Igualada 35.000€, el mateix que ha costat alguna inauguració. Això no dona per a res. Tenim molt habitatge buit i no estem fent res per a que pugui sortir al mercat. Si no hi és, els preus pugen, i això afegit a la bombolla que es va estenent per tot el país. El govern municipal no està fent res.

L’explotació del servei de l’aigua ha de ser municipal?
Ens manquen dades per posicionar-nos. Manca saber l’auditoria completa del què costaria el rescat a Aigua de Rigat. Ara bé, pel que comencem a saber, començant pel benefici de l’empresa i del què se’ns diu que costa el servei, i el bon estat de les canonades, ens fa pensar que si fos municipal els beneficis serien per la ciutat.

Si el PDeCAT perd la majoria absoluta, creu possible un pacte entre les forces d’esquerra de la ciutat, per governar?
Això ara és un escenari de ficció. Tenim clar que som el primer partit de l’oposició i plantegem una ferma alternativa al govern de la ciutat, que haurà de triar entre Marc Castells o Enric Conill. Si a partir d’aquí es poden sumar idees i noves propostes, no es pot descartar res.