Energies i benestar: Tinc mal de panxa, no vull anar a l’escola…

146

Després de parlar-vos en l’últim article sobre la relació malaltia-conflicte, vull centrar-me avui en els petits símptomes que molts dels nostres nens pateixen per la tornada a l’escola, per tal de donar-vos eines per a identificar-ne la causa emocional i que aquests no “vagin a més”.

L’estrès en petites dosis pot ser necessari i fins hi tot beneficiós, petits i grans necessitem a vegades un impuls que ens activi l’adrenalina i ens motivi a fer, a actuar. Però, l’estrès mantingut en el temps, o en un grau elevat, pot afectar greument a la nostra salut, per tant també a la dels nostres fills.

En aquestes dates en les que ens trobem, comencen els refredats, i en les darreres dècades s’ha justificat sempre que aquests són deguts sobretot als canvis de temperatura, als virus, etc. Segurament passar fred és un factor a tenir en compte, però per què uns nens es posen malalts i altres no?, per què unes persones tenen el sistema immunitari, i energètic, bé i d’altres no? (parlo de persones sanes, amb les mateixes condicions físiques). Només ens queda buscar-hi l’origen a les emocions conscients o inconscients que els nens pateixen, o fins hi tot les persones del seu entorn, familiars o mestres, donat que no podem obviar que les persones sensibles, i els nens ho son molt, poden percebre i per tant somatitzar les emocions dels altres.

En l’últim article us explicava que una febrada de 48 hores pot ser un indicador de que el conflicte s’ha resolt, i per tant de que el nen està en l’etapa de curació (si aquesta febre dura més anirem al metge, se’ns dubte). Però si hi ha un dolor intermitent, poc intens, però que fa que el nen ens digui que no vol anar a l’escola, si us plau, no interpretem que és una excusa per no anar a l’escola, escoltem-lo.

A continuació, us dono unes possibles causes emocionals que podeu treballar, tot i que no m’agrada generalitzar, perquè per la meva experiència el dolor, amb o sense evidències físiques, a vegades també té altres orígens que cal buscar a l’inconscient, i per tant cal recórrer a un terapeuta especialitzat .

• Mal de panxa – “no puc, no sóc capaç” –a que no es veu capaç? que li costa fer?
• Mal a les lumbars – “pors” – què o qui li fa por?
• Mal de coll – “falta de comunicació” – que és el que no diu i necessita explicar?
• Mal de cap – “estic col·lapsat” – que el preocupa? pensa massa? massa informació?
• Mal d’orella – “no vull escoltar” – em criden massa? no m’agraden les ordres que rebo?

Les converses amb el nen no han de ser un interrogatori, a vegades la resposta no serà immediata, caldrà doncs fer-li saber que estem preparats per escolar-lo quan ell vulgui, quan ell ho necessiti, i per tant estar atents i no perdre oportunitats de comunicació (sempre i quan no se’ns cremi el sopar, es clar).

Montserrat Argelich