Energies i benestar: Quin dia va néixer Jesús de Natzaret?

99

“Allunya’m de la saviesa que no plora, la filosofia que no riu i la grandesa que no s’inclina davant els nens”

Khalil Gibran

Tradicionalment es celebra el dia 25 de desembre com a efemèride del naixement de Jesús. Aquesta figura és més religiosa, mítica i literària que històrica (ja que no es tenen massa proves històriques en fonts primàries o d’època) i ha estat probablement la més important de la història. Jesús va ser una figura que havia de substituir els herois antics grecoromans: Eneas, Ulisses, Sòcrates, Alexandre… Comparteix amb Alexandre l’edat de la mort i amb Sòcrates l’acceptació estoica del càstig i la mort. Jesús era fill de Déu o Déu mateix encarnat en home, un element que no era aliè a les mitologies anteriors poblades de Déus, Semidéus, monstres etc. que tenien fills amb humans i engendraven individus de prodigioses i llegendàries habilitats. Res nou sota la capa del Sol aparentment.

Però Jesús va aportar moltes novetats narrativament, cosa que no estudiarem aquí. Però la pregunta és si Jesús va néixer un 25 de desembre d’un any amb calendació romana ja que òbviament al seu temps ningú feia servir la denominació abans de Crist i després de Crist, molt posterior. Lògicament al relat cristià ara se li veu la carcanada ja que ningú pot respondre de forma certa quins elements hi ha per demostrar el naixement de tal personatge. Hi ha astròlegs i investigadors que s’han dedicat a estudiar aquest esdeveniment i a deduir la seva data probable de naixement a partir d’un fet: la presència d’un estel que va dur els Reis Mags (o millor dit savis astròlegs) a veure aquest nounat i a agenollar-se davant seu. Tal com si la vella ciència astrològica dones el vist i plau a la nova religió que a la llarga faria tant per combatre la pròpia ciència que donava validesa i legitimitat al nou profeta.

Hiriart exposa que Jesús no va poder néixer el 25 de desembre de nostra era, a causa d’una sèrie de motius. La primera que exposa és que l’era cristiana comença en l’any 754 de Roma, la fundació de la ciutat romana era la base del calendari imperial romà, i que Herodes I el Gran feia 4 anys que havia mort. Per tant Herodes no hauria pogut perseguir un nounat si era mort feia quatre anys. El segon motiu són les dates en què es van fer censos estant viu Herodes i l’any 748 de Roma coincideix amb un cens i també amb les autoritats que estaven governant en aquest instant. En la Bíblia, el llibre de Lluc (en el seu capítol 2, versicle 2) ens diu que a Terra Santa es va dur a terme un primer cens quan Publi Sulpici Quirí va ser governador de Síria. Una inscripció antiga sembla demostrar que Publi Sulpici Quirí va ser governador de Síria dues vegades. Possiblement va ser “Llegat Especial de Roma a Síria” entre els anys 10 i 4 A. C. I que probablement tampoc podia ser hivern perquè els pastors estaven al ras i en aquell temps era inviable.

Tenim doncs ancoratges cronològics que permeten establir dates, però no certeses. Però en cap cas Jesús va néixer l’any 1 abans de Crist per donar lloc a l’any 1 després de Crist.

Es diu que l’estrella guiava els mags astròlegs i que anava davant d’ells. F. R. Guarín diu que no creu que pugi ser així ja que hi ha tècniques d’astrocartografia que permeten saber quins són els punts de la Terra on les configuracions planetàries tenen major impacte. Johannes Kepler, el gran astròleg i astrònom de la Revolució Científica, va proposar l’any 7 abans de Crist ja que en aquest any va començar una triple conjunció de Saturn amb Júpiter en el signe de Peixos, el Signe de l’era del cristianisme. Aquesta conjunció anuncia canvis importants d’estructures, com ara la conjunció del 2000 sobre la meridiana de New York.

Aquesta conjunció passava pel meridià d’Orient mitjà i va ser segurament una de les raons dels mags per pensar en el naixement del Messies. El 23 d’octubre ocorre un eclipsi total de Sol que va ser visible en tota aquesta zona del naixement. Hiriart troba una altra data molt significativa i curiosa des del punt de vista astrològic. Un eclipsi de Sol anular en què es veuen a simple vista a mig dia tots els planetes que es coneixien en aquest temps. Llavors al voltant de l’eclipsi, alguna cosa realment sorprenent i Hiriart proposa aquesta data com la del naixement de Jesús: el diumenge 18 de abril de l’any 748 de Roma a les 00:58 a Betlem. Probablement només sigui una hipòtesi, com moltes que hi ha i es poden trobar, totes molt interessants.

L’avantatge de les descripcions astrològiques és que permeten datar més exactament el temps. SI fóssim capaços de trobar cartes astrals de personatges antics podríem datar exactament el seu naixement ja que el rellotge del cel és més precís que els papers i relats dels homes. Els ordinadors poden calcular-nos exactament les posicions de les posicions planetàries i donar-nos l’equivalència en el nostre calendari actual de base cristiana, tot i que de forma incorrecta com podem veure. Suposo que ara s’entén millor què volia dir el filòsof Nietzsche quan va escriure que la veritat és una convenció i un pacte per evitar el caos, un mecanisme antipànic. Potser és millor recordar Lorca quan deia que sols el misteri ens fa viure, sols el misteri.

BON NADAL!

Bernar Roca