Energies i benestar: “Quan el temps no ho cura tot: les constel·lacions familiars”

172

Estarem d’acord en que aquella famosa frase “ El temps ho cura tot” no sempre es compleix, possiblement quan més l’apliquem, nosaltres o l’entorn, és quan l’inconscient sap que allò és gros, i que potser cal fer-hi quelcom més que deixar passar el temps…

El temps és relatiu, i evidentment després de situacions com la mort d’un familiar, d’un avortament, del trencament d’una relació de parella, de la separació d’un matrimoni o de la fallida d’un negoci o projecte, sempre hi ha d’haver un període de dol, i cadascú necessita el seu temps.

En el procés de dol és important que aflorin les emocions que aquell fet ens genera, reconeix-les, acceptar-les, i fer un treball de responsabilitat que ens permeti obtenir d’aquella experiència un aprenentatge. Sovint cal afrontar-se a la presa de decisions incòmodes o parlar amb persones amb qui ens costa, però són passos que cal fer per arribar de nou a la pau interior que es necessita per seguir gaudint de la vida, per veure de nou el got mig ple amb tot allò altre que ens envolta; i que cal valorar i agrair.

Quan el període de dol s’allarga més enllà d’un any, la persona acostuma a adonar-se’n compte de que no ha superat aquella situació traumàtica i a demanar ajuda psicològica.

Però, que passa quan no hem fet el treball de dol? O quan portem el dol permanent i no en som conscients? Doncs que vivim tenint la sensació de que no som feliços, o bé ens adonem de que no fluïm correctament en alguna àrea de vida (la parella, la feina, l’espiritualitat…), normalment relacionada amb la situació traumàtica que vàrem viure.

I aleshores que fem? Doncs amb una mica de sort “obrim el ulls” i hi busquem solució, però a vegades no els obrim mai, i la mort es presenta.

La majoria em direu que la mort sí que ho cura tot, però sembla ser que no… no per als nostres descendents, que poden heretar quelcom més que un color d’ulls.

Ja fa dècades que s’ha observat que una persona pot manifestar un dol, no fluir en alguna àrea de vida, o fins hi tot patir una malaltia, com a conseqüència d’un conflicte o trauma d’algun familiar del seu arbre genealògic, del sistema familiar. Això es basa en el que postulava el psicoanalista Carl Gustav Jung, que es l’existència d’un inconscient col·lectiu.

Actualment la teràpia que està agafant més força són les constel·lacions familiars, una tècnica creada per Bert Hellinger i àmpliament estesa per Europa, que davant d’un símptoma busca la relació amb un conflicte d’algun avantpassat del sistema.

Sí, és difícil de demostrar, com l’origen de l’univers, però només cal viure-ho per entendre-ho…i veure els resultats.

Montserrat Argelich