Energies i benestar: “Les sinastries: l’amor i les relacions personals a través de l’astrologia”
E

15 d'abril de 2018

“L’amor che move il sole e l’altre stelle”

Dante, La Divina Comèdia

Un dels grans al·licients de l’astrologia ha estat, des de fa més de dos mil anys, la recerca de l’amor i la fortuna en els astres. A l’Índia tradicional no hi havia matrimoni que no fos observat per un astròleg. Venus és el gran planeta de l’amor i la bellesa. Venus vol ser admirada i cortejada, ens indica el tipus de bellesa que ens atrau. Venus a Capricorn no tracta sobre la passió sinó sobre la construcció. A Escorpí és intensa, a Taure hedonista y sensual. A Virgo selectiva i pulcra. A Bessons sedueix i és seduïda per la paraula. Mart és el complement de Venus. Mart s’afirma, competeix, conquereix. Per això quan en una sinastria (la superposició de dues cartes natals per ser examinades les relacions entre planetes i cases entre persones) hi trobem a Venus en bons aspectes amb Mart, especialment en la conjunció, hi ha moltes possibilitats d’un amor a primera vista. Fins i tot en aspectes tensos pot indicar una forta atracció. Però no sols Venus i Mart parlen de l’amor. També, i sobretot, la Lluna i el Sol, principis alquímics universals del matrimoni místic. Carl Jung va trobar que en la gran majoria de parelles casades i felices es trobaven aquestes relacions harmòniques de Sol i Lluna.

Saturn també tracta sobre l’amor. L’estabilitat i la duració dels pactes i contractes va lligada a Saturn, el guardià del llindar i vell mestre del zodíac, tan fred i sever que sovint fa unions duradores, però mancades de passió i alegria. Els nodes llunars ens parlen sobre la connexió de les relacions, siguin o no de parella. Per alguns astròlegs són portadores de karma, com Saturn i Plutó, que causa estralls en les relacions de sinastria. L’astrologia no pot preveure el futur, entre altres coses perquè no és infal·lible, per manca de variables i de precisió, i perquè els astròlegs, com els mecànics i els metges, s’equivoquen perquè són humans. Però les sinastries ens diuen moltes coses sobre les nostres relacions personals i és una informació senzilla d’obtenir i sense riscos ja que no condicionen la nostra actitud ja que només acceptem la informació que ens ressona i amb poques pautes i amb una mica de temps podem comprovar si era encertada o no.

Va ser precisament aquesta vessant amorosa una de les pràctiques més combatudes per l’església cristiana. L’auge del feminisme i el retorn de l’astrologia paral·lel al declivi del cristianisme a Occident no són dues tendències causals, però sí sincròniques. La Gran Deessa ha tornat, segurament per quedar-se. L’ànima, sempre femenina, és la porta d’accés a l’amor, l’emoció humana més autèntica que eleva als homes i dones a una vida plena i dotada de sentit o a la més temible bogeria. En astrologia com en la psicologia cal distingir entre instint sexual o reproductiu, amor cap als altres, cap a la parella, etc. Destriar entre amor romàntic, amor company, amor boig, amor compassiu i d’altres no és fàcil. La sinastria ens permet observar les relacions entre els planetes i com es porten a primera vista. Després hi ha factors com l’edat, la condició, el context, que ens matisen una lectura sinàstrica, però això ja depèn de cada cas particular.

Bernat Roca

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta