Energies i benestar: “L’Ascendent, la porta a la vida”

125

“Naixem en un moment donat i com els vins bons tenim les qualitats de l’any i l’estació en els quals hem vingut a aquest món. L’astrologia no ha de justificar res més.”

Carl Gustav Jung

L’hora del nostre naixement determina l’Ascendent. Els grecs en deien Horoskopos del signe que es trobava a l’horitzó en el moment del naixement. És a dir que la posició del Sol NO és l’Ascendent i per tant allò que anomenem actualment horòscop és una deformació del què havia estat antigament. Però bé, els mots canvien de significat i simplement és un detall filològic. Així doncs el nostre signe solar (determinat pel dia) no ha de coincidir amb el nostre signe llunar com vam veure ni amb l’Ascendent, però pot fer-ho.

Els astròlegs no es posen d’acord si l’Ascendent, que cobreix la casa 1 de la nostra carta astral, és una màscara (la raó per la qual molta gent s’identifica més amb l’Ascendent que amb el seu signe solar), aquella energia que anem a experimentar, les nostres inclinacions i potencialitats, l’energia a integrar en la nostra vida o precisament allò d’on venim i que hem de tractar de deixar enrere. És evident que si hi ha planetes a costat de l’Ascendent, que es situa a la part esquerra de la carta astral amb el signe AC, aquesta energia es veurà reforçada, especialment si és el Sol o la Lluna, les dues Lluminàries.

De manera que aquesta combinació triple de Sol, Lluna i Ascendent dóna múltiples probabilitats que expliquen perquè dues persones nascudes un mateix dia tenen cartes astrals significativament diferents. Evidentment tenen també famílies i entorns personals intransferibles i per tant això explica el fet que el destí hagi de ser forçosament diferent. D’aquí la impossibilitat de predir el futur tot i la nostra ambició en poder-ho fer, de forma metafísica o científica: l’enorme quantitat de variables i dades, infinites diríem. La nostra carta de fet és un moment determinat de la vida dels nostres pares. Un moment en relació a la seva carta personal. D’aquí tantes coincidències entre signes i ascendents de pares i fills.

També hi ha gent que acaba casant-se amb una persona que va néixer el mateix dia que ella, o gent que acaba tenint un bon amics que va néixer en dies propers al seu. Lògicament les vibracions energètiques que porten l’empremta d’aquell moment donat són tan semblants que una mena de força irresistible ens duu al llarg de la vida a tenir relacions significatives amb persones que són de dies propers al del nostre naixement o el mateix Ascendent. A això li podem dir atzar. És bonic creure en l’atzar. La ciència té una obsessió en negar l’atzar afirmant que existeix. D’una banda ho volem controlar tot, planificar fins al detall, la disciplina estadística, un dels nostres Déus actuals, i de l’altra necessitem que l’atzar existeixi per no tenir por davant del que els antics en deien el fatum o Ananke, la necessitat o destí inexorable de les coses del món.

Vols conèixer el teu Ascendent, la porta per la qual entrem a la vida?

Bernat Roca