Energies i benestar: La ment sana i com pujar esglaons de consciència
E

3 de juny de 2018

Richard Davidson, doctor en Neuropsicologia i investigador en neurociència afectiva, és membre del consell del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que té, entre d’altres missions, la de convèncer als líders de fer accessible a tothom “el que la ciència sap sobre el benestar”. Després de passar anys estudiant els mecanismes cerebrals implicats en els processos depressius i d’ansietat, va concloure que seria bo també investigar l’altra cara de la moneda i va decidir crear el Centre d’Investigació de Ments Saludables. Davidson, després d’estudiar la meditació de la qual us vaig parlar en el darrer article, i veure com canviava l’expressió dels gens, va decidir anar més enllà, estudiant com accedir als circuits neuronals per canviar el dia a dia de les persones.

Així, va començar a estudiar els sentiments o estats que acompanyen a les ments sanes, l’amabilitat, la tendresa, la compassió, descobrint per exemple diferències entre aquest últim, l’estat de la compassió, i l’empatia, concloent que la compassió és un estat superior a l’empatia, donat que no és només la capacitat de sentir el que els altres senten, sinó tenir el compromís i les eines per mitigar el patiment.

Per tant, la clau d’una ment sana és pujar esglaons de consciència, ja no sols parlem de sentiments o estats, sinó de categories dels mateixos, que ens porten a diferents nivells de consciència.

Podem entrenar-nos per estar en esglaons més elevats? Sí, aquest investigador ho ha demostrat a través d’estudis en els que ha fet reviure a una persona certes situacions (sentiments o estats) amb persones estimades i després les ha traslladat canviant els focus a d’altres persones que no li importaven, provocant així que al pacient estudiat se li activessin certes connexions neuronals, per tant, puges un esglaó de consciència. De fet, això és el que fan dia a dia els terapeutes, pedagogs i psicòlegs amb diferents eines, quan algú assisteix a ells per treballar algun aspecte de la vida, però és important veure el potencial que tenim a les nostres mans, doncs això també funciona per treballar el bullying o assetjament escolar en nens i adolescents, i per tant podria ser aplicat en molts altres àmbits, per avançar junts cap a una felicitat compartida.

Cal que aprofitem tot allò innat que tenim de nens com la cooperació i l’amabilitat, que ha estat demostrat fent proves amb bebès, però que per la falta de pràctica i repetició al món dels adults fa que es perdin.

La bondat i els bons pensaments cap als altres cal que es practiquin a diari. Tots estem connectats, si enviem pensaments positius amb bons desitjos cap als altres, els altres ho perceben, és així, només cal que ho posem en pràctica per aconseguir tots tenir unes ments sanes.

Montserrat Argelich

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?