Energies i benestar: Joan Carles de Borbó i Corinna: un exemple de relació a través de l’astrologia
E

22 de juliol de 2018

La relació entre Joan Carles de Borbó, rei emèrit del regne d’Espanya, i Corinna zu Sayn-Wittgenstein ha donat molt que parlar durant els darrers dies. No és feina meva ocupar-me de les conseqüències polítiques i socials de la seva relació. Però per fer entendre als lectors des de la praxi conceptes ja explicats en articles anteriors vull exposar tres aspectes de la seva sinastria (comparació de dues cartes natals). És realment sorprenent i no apte per a escèptics.

Joan Carles i Corinna tenen signes que aparentment no encaixen gaire. El sever i aspirant a la cimera de la muntanya, Capricorn, i el irreverent, lliure i generós Acuari, el bufó que es riu del rei. No són signes tradicionalment harmònics, però tampoc oposats. Tendeixen a relacions productives, però degut a les múltiples activitats dels dos acaben separant-se. No molt lluny de la veritat. Però més interessant resulta si mirem les dues cartes natals completes de Corinna i Joan Carles veiem tres conjuncions que per elles mateixes ja justifiquen una història d’amor, passió, poder i riquesa. Anem a fer una llista ràpida:

  • Conjunció Mart de Joan Carles a Peixos amb Venus i Quiró a Peixos: l’aspecte estrella d’una relació d’amor. Els contactes entre el masculí Mart i la seductora Venus en sinastria sempre indiquen amors a primera vista, tensions sexuals intenses i gaudi sexual conjunt. Quiró, la ferida existencial, que ensenya a través del dolor ens indica que hi ha aprenentatge a través d’aquest amor de connotacions doloroses.

  • El Júpiter de Joan Carles sobre el Sol de Corinna a Acuari. Júpiter (el Zeus romà) és el planeta benefactor i de l’abundància. Zeus era un marit promiscu i generós, tant amb la seva dona, la soferta Hera, i les seves nombroses amants, cosa que desencadenava la còlera de la Deessa reina de l’Olimp. La mitologia grega és plena de llegendes de Zeus i les seves amants i fills il·legítims. El seu contacte harmònic en sinastries produeix relacions generoses en regals i abundància, expansió de l’esperit i del jo solar, el més beneficiat del contacte. Crec que no cal dir res més.
  • La lluna del rei i el Saturn de Corinna. Sovint són relacions amb dependència i de durada que acaba sent dolenta ja que Saturn treballa des del deure i això genera un deute karmic. La lluna troba en Saturn una relació de mare que limita i obliga alhora que dóna protecció. És típica de matrimonis llargs, però és enemiga de la passió a llarg termini.

Crec que no cal afegir massa coses, ni tampoc hi ha espai per desenvolupar-les. El temps és or i corre depressa. No cal perdre’l furgant en vides alienes. No és just ni ètic tampoc. I potser és més una feina d’historiadors i periodistes que d’astròlegs. Però si que podem aprendre una mica sobre l’amor i les sinastries a través de personatges importants que per la seva popularitat ens permeten comprendre allò que en les vides particulars passa desapercebut i no és ni ha d’ésser públic. Com cantava un antic poeta i trobador anglès: l’amor és amor en captaires i en reis (Love is Love in beggars and kings). I qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Bernat Roca | @crossroads1815

 

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?