Encarar el futur – Pere Escolà

49

La comarca de l’Anoia es caracteritzava, fa anys, per
la seva potència industrial. Era una de les capdavanteres
de Catalunya. Igualada s’havia convertit en un
referent industrial a l’estat espanyol. Però les coses
han canviat molt. La ciutat i la comarca han entrat
en una fase d’estancament i davallada, com constata,
una vegada més, el recent Informe Territorial de
la Província de Barcelona del 2015, elaborat per la
Cambra de Comerç, la Diputació de Barcelona i la
Mancomunitat de Catalunya, sota la coordinació de
Rosa Serra i Joan Ramon Rovira.
La població no creix i la immigració extracomunitària
es manté per davall de la mitjana catalana. Això es
deu principalment perquè han desaparegut aquelles
empreses que donaven ocupació a centenars
d’obrers. La indústria manufacturera tèxtil (que era
la que més m’ha d’obra ocupava) ha perdut pes. I
les que continuen necessiten menys personal. S’ha
produït també una diversificació en altres sectors.
Les que més facturen, segons la base de dades de
SABI, són empreses exportadores i/o importadores.
La més gran és la comercialitzadora de combustible
Petromiralles. Segueix l’empresa de comerç al detall
de productes alimentaris, Supermercats ALDI. I les
de fabricació de paper i cartró, Unión Industrial Papelera,
de fabricació de components, peces i accessoris
per a vehicles de motor, SNOP Estampación
i Mecaplast Iberica, de cuirs i pells, Curtits Badia,
Casas i Fills, Fontanellas i Martí i la foneria Fundiciones
de Òdena. Noms com Sita Mur, Aldo Martins,
Buff i Punto Blanco no apareixen en l’informe,
malgrat la seva rellevància i llarga tradició. Aquelles
empreses, que eren “grans” en el context estatal, ara
són petites en un entorn internacionalitzat. Tenen dificultats
en desenvolupar-se i créixer.
Les especialitzacions han provocat cadenes de valor molt curtes. Empreses integrades i més verticalitzades.
Hi ha pocs clients i dependències creixents.
Els canvis en la distribució fan també estralls en
sistemes cada cop més afectats per la digitalització.
S’han disparat els recursos financers necessaris per
endegar qualsevol activitat. Qualsevol idea necessita
un temps de maduració llarg. Els canvis en l’entramat
econòmic han provocat sovint que la creació
d’ocupació quedi a l’abast dels fons públics o de les
grans corporacions. La paperassa administrativa
i les inversions dinamiten la majoria de les iniciatives
individuals. El nombre d’empreses creix, però la
seva dimensió és molt petita. No arriba a les cinc
persones i la majoria d’elles són d’una o dues.
És doncs complicat pensar que seguint com fins ara,
l’Anoia sigui capaç de retornar a posicions del passat.
Cal una reflexió de fons. Saber trobar factors
de diferenciació. De creixement. De posicionament.
Com quan es vol llençar un nou producte. Integrar a
tots els que pensin que hi ha futur i tinguin propostes.
En aquests moments no hi ha solucions. Només
records de llorers passats. I moviments erràtics a la
cerca de noves opcions. No hi ha una aposta concreta,
segurament perquè ni tan sols se saben les
oportunitats. I sense això és molt improbable l’èxit. I
ni tan sols lluitar per assolir-lo.
La resposta no està només en els ajuntaments. Està
en l’entramat social. En el lideratge dels dirigents.
De la joventut. Dels que han anat a les universitats
i a les escoles de negocis. De tots els que tenen alguna
cosa que dir. I després s’han de convertir els
somnis en objectius. I aquests en fets i plans d’acció.
I posar-los en pràctica, acostant les paraules als
fets. Parlar per parlar, només comporta continuar
durant molts anys en la situació que estem. I que els
informes ens ho continuïn recordant any rere any.
Pere Escolà