Poden les empreses instal·lar càmeres per vigilar els seus empleats?

88

La Sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016, va deixar obertes totes les polèmiques, ja que va donar validesa a la instal·lació de càmeres de seguretat sense el consentiment previ dels treballadors. En qualsevol cas, encara que es puguin utilitzar les gravacions per sancionar o acomiadar els seus treballadors, han de donar-se una sèrie de pressupostos perquè aquesta mesura sigui vàlida.

El cas de la Sentència 77/2017, de 31 de gener, de la Sala del Social del Tribunal Suprem, assumeix que, ja que els treballadors coneixien l’existència de les càmeres en el seu lloc de treball i, malgrat que no havien estat informats dels seus fins disciplinaris, les gravacions obtingudes per una càmera que enfocava la caixa registradora o Terminal Punt de Venda (TPV), en les quals es demostra com un empleat havia manipulat tiquets i furtat diferents quantitats de diners, són prova suficient per al seu acomiadament disciplinari.


La nova doctrina constitucional al respecte estableix que només és necessari que els treballadors tinguin coneixement de l’existència, ubicació i instal·lació del sistema de vídeo vigilància, però no del fet que puguin tenir una finalitat disciplinària. Quant a una possible vulneració del dret a la protecció de dades, s’estableix que, en haver-hi una relació laboral entre les parts, no és necessari un consentiment individual, ni col·lectiu, de les gravacions, ja que aquest s’entén implícit si és necessari per al manteniment i compliment del contracte, de forma que només resulta preceptiu el consentiment dels treballadors quan el tractament d’aquestes imatges s’utilitzin amb una finalitat aliena al compliment del contracte.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aquest mes de gener ha condemnat Espanya per no protegir la privacitat de cinc treballadores que van ser acomiadades després de ser gravades quan robaven, ja que desconeixien l’existència de dites càmeres. Totes van impugnar l’acomiadament davant els tribunals espanyols per haver estat vulnerat el seu dret a l’intimidat en el treball, en desconèixer l’existència de part de les càmeres instal·lades. Segons el TEDH, aquesta falta d’informació als treballadors suposa un incompliment de la Llei Espanyola de Protecció de Dades on s’inclou “l’obligació d’informar de forma prèvia, explicita, precisa i inequívoca als empleats” i també la vulneració de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans.

En conseqüència, si està pensant a instal·lar un dispositiu de gravació visual per a la vigilància de la seva organització empresarial, amb la finalitat de controlar l’activitat laboral dels seus treballadors, cal que hi hagi cartells informatius que informin de l’existència de les càmeres, així com la inclusió d’una clàusula informativa sobre aquest fet en el contracte de treball, on es manifesti que la finalitat és “la prevenció de riscos que afectin a la protecció de les persones, locals i béns patrimonials”. Amb això s’entén que l’empresa ha complert amb el que es disposa en la LOPD (resolució de la AEPD d’ 1.03.2017).

Lluís Palomas, Direcció àrea jurídico-laboral de Grup Carles