Què han d’entendre les empreses, ja present, com a èxit?
No entenguem l’èxit com el resultat d’un nombre més o menys alts en un compte bancari en un moment determinat, sinó com a una “estabilitat” , a mig i llarg termini, en la selva d’un mercat “inestable”.
Avui en dia tot passa molt ràpidament; tant que pretenem aplicar solucions massa ràpides les quals provoquen, si cal, més inestabilitat al sistema.
Un exemple didàctic: “… si un fill nostre no treu bones notes a l’escola, i per a resoldre el problema l’apuntem a classes de repàs, si li tornem a demanar les notes abans d’un més (com a mínim), aquestes segur que seguiran sent dolentes; això ens podria portar a una conclusió errònia respecte de la solució inicial adoptada. És necessari, doncs, deixar passar un cert temps abans de tornar a interactuar en el sistema (sense perdre el control) respecte de l’anàlisi de la solució al problema.” (Nota: el temps d’interactuar en un sistema mai ha de ser inferior a la mínima resposta pròpia possible del sistema; sinó la inestabilitat està assegurada).
Cal sempre una visió a mig i llarg termini; la “immediatesa” mai és bona consellera (ja ho deia el refranyer: vísteme despacio que tengo prisa). Com ho podem aconseguir? Avui no ser immediat és prou difícil; més quan estem immersos en un món que sembla governat a cops de “Tweet” . Si estem submergits en un món complex, on no existeixen solucions miraculoses com podem doncs saber el rumb a seguir? Una bona recomanació (que pot ser ampliable a tot projecte) podria ser: “fer per al client/usuari, allò que ens agradaria que ens fessin per a nosaltres essent en el seu lloc”. Això es posar-se en la pell de l’altre. Ara bé, posar-se en la pell de l’altre, no és ser “jo” en el lloc de l’altre; posar-se en la pell de l’altre és ser l’altre. És veure-hi amb la mirada de l’altre.
Ser l’altre, veure-hi amb la mirada de l’altre, és segurament el mètode que més llum pot aportar en aquest món complex i canviant. És una molt potent manera de trobar el camí de l’èxit, entenent aquest com la manera més estable i possible de trobar solucions a les necessitats dels clients/ usuaris. Veure amb la mirada de l’altre pot comportar trobar solucions més simples i efectives; No confondre mai aquesta manera d’actuar en l’aportació de solucions simples a problemes complexos. Som part integrant d’una societat on moltes persones esperen “solucions miraculoses” als seus problemes complexos: Comprant un dècim o un cupó et diuen que et poden resoldre la vida. Polítics, que amb la construcció de murs i expulsant ciutadans, diuen resoldre el problema de l’atur o de la precarietat laboral. Zacarias Villarroel ho expressa molt correctament en el seu article: “Business Design Thinking: el aprendiz de Leonardo da Vinci”:
– “… como podemos buscar soluciones a un problema del que no tenemos datos ni fórmulas? – “…la herramienta más importante de todo el sistema es la empatía; hay que ponerse en el lugar del Cliente/Usuario; hay que escucharlo (no como se escucha muchas veces a quien tenemos al lado; hay que escuchar de verdad; que cuando te pregunten que te he dicho?, sepamos contestar..)
– “.. es necesario convertirse en aprendiz de Leonardo da Vinci, y ver la empresa en todo su contexto, como una sinfonía de los diferentes imputs, tocada por una orquesta que hace vibrar al que la escucha. En este caso la sinfonía es la empresa, la orquesta el equipo, y el que escucha es el cliente. – “… Le vamos a enviar sonidos estridentes o tocarle la misma música durante décadas?; si fuera así, habría que prepararse para causar baja del mercado.”
Francesc Jorba, CEO ISR Friotex
