Els sindicats denuncien que Carlomagno podria acomiadar la meitat de la plantilla

45

leotardo-calado-carlomagno.jpg

La direcció de Carlomagno, històrica firma igualadina dedicada a la fabricació de mitjons, ha comunicat la decisió d’acomiadar 16 dels 36 treballadors que actualment integren la plantilla indemnitzar-los amb el mínim import previst per la legislació vigent.

L’empresa, segons han explicat fonts sindicals, justifica la decisió en “l’elevat cost de seguir produint a Igualada” i pretén traslladar la totalitat de la producció que actualment es manufactura a la capital de l’Anoia cap a tercers països, especialment a la Xina.

El període de consultes de l’expedient d’acomiadament col·lectiu plantejat per Carlomagno entra a la recta final sense que l’empresa hagi accedit a disminuir la xifra de treballadors i treballadores afectades ni augmentar la indemnització que preveu abonar, equivalent al mínim legal previst per la legislació vigent.

L’empresa, fundada l’any 1950 i dedicada a la producció i distribució de mitjons, al·lega una disminució en la xifra de negocis i esgrimeix les dificultats per accedir al crèdit i el suposadament elevat cost de seguir fabricant els seus productes a Catalunya com a justificació de la decisió d’acomiadar el 45% d’una plantilla on la mitja d’edat és de 52 anys i la majoria de treballadors superen els 30 anys d’antiguitat en aquesta empresa familiar. La intenció de Carlomagno es desprendre’s de tots els treballadors i treballadores dedicats a la fabricació i adquirir el producte ja manufacturat dels proveïdors de què disposa en països com ara la Xina, reduint l’activitat que es desenvoluparà des de Igualada a la comercialització i distribució del producte acabat.

Ana Tomé, advocada del Col·lectiu Ronda que representa la plantilla en aquest període de negociació, considera que Carlomagno planteja “una deslocalització per tal d’incrementar el benefici traslladant la producció a països amb menors costos laborals i no pas per superar cap dificultat econòmica”. En aquest sentit, l’advocada considera que no és pertinent al·legar una disminució en l’activitat i la xifra de negocis mentre els números demostren que l’empresa va tenir l’any 2014 una despesa en aprovisionaments pràcticament idèntica a la de 2013 i “encara no fa dos mesos des que la direcció va anunciar que començava a operar també a Mèxic i tenia previst incrementar les xifres d’exportació”.

“No només hi ha 16 persones que poden perdre la feina amb una edat en què, malauradament, és possible que els costi molt reincorporar-se al món laboral -assenyala Tomé- sinó que, a més a més, l’empresa pretén negar-los el dret a rebre una indemnització justa, negant-se en tot moment a superar el mínim que la legislació obliga i exhibint una greu manca de voluntat negociadora”.