Els Pirates Teatre porta al Teatre l’Ateneu, el “Somni d’una nit d’estiu” de Shakespeare
E

9 de novembre de 2018

La companyia Els Pirates Teatre presenta aquest diumenge, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, el clàssic de William Shakespeare Somni d’una nit d’estiu. Un espectacle lúdic i d’alegria efervescent que fa gaudir els espectadors gràcies a una interpretació festiva, descarada i juganera. Adrià Aubert ha adaptat la traducció de Salvador Oliva, juntament amb Ariadna Pastor, i dirigeix els seus intèrprets: Laura Aubert, Núria Cuyàs, Ricard Farré, Ariadna Pastor, Laura Pau, Lluna Pindado i Àlvar Triay. La funció serà diumenge, 11 de novembre, a les 19h.

Somni d’una nit d’estiu
Els Pirates Teatre han escollit Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare i n’han fet una versió fresca, que contagia bones vibracions, ganes de joc i molt humor. La confusió volguda entre somni i realitat fa que aquesta sigui una de les grans obres de l’autor. Perquè allò que podria ser simplement una anècdota i divertiment es converteix en una reflexió sobre els misteris de l’amor.

Harold Bloom inventa el concepte de la Llei de Puck, per resumir allò que pateixen els quatre enamorats del Somni. Bloom es pregunta: és important, en realitat, qui es casi amb qui? Els matrimonis, segons Shakespeare, estan condemnats a tenir poca fortuna. Per tant, els nostres desastres matrimonials són tan arbitraris com ho són els encerts. Puck es diverteix canviant allò que inicialment sembla destinat als enamorats del Somni, justament per fer-los notar que l’amor no deixa de ser un sentiment arbitrari. Un sentiment en el qual la humanitat hi fa recaure gran part de les decisions. Tot sovint, fins i tot, confiant-hi cegament. No deixa de tenir certa ironia, doncs, que aquest text fos escrit per ser representat en un casament.

Al Somni d’una nit d’estiu hi ha una mica de tot. Un dels aspectes més sorprenents és la barreja eclèctica de personatges: Teseu i Hipòlita provinents de la llegenda clàssica, Oberon extret dels relats llegendaris celtes, Titània o la deessa Diana segons Ovidi, la companyia d’artesans provinents del teatre popular anglès, el follet del folkore anglosaxó Puck i altres fades i, per acabar, uns enamorats que poden ser de qualsevol lloc i època. Tota aquesta barreja inclou, per cert, personatges coneguts popularment pel públic de l’època i personatges totalment inventats per l’autor.
Tots ells conviuen en un text que mescla la comèdia més popular amb una poesia fosca que arriba a nivells de crueltat elevats, que acaba amb un final feliç no exempt d’una certa amargor. I és que Shakespeare aconsegueix sempre, gràcies a una certa profunditat en el caràcter i accions dels seus personatges i situacions, que l’espectador reflexioni sobre allò que veu. I més enllà de la reflexió, aconsegueix que hom pugui identificar-se amb allò que veu, i per tant, ho pugui arribar a viure.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta