Els Pastorets d’Igualada, de la Cooperativa a l’Ateneu
E

26 de desembre de 2018

El 1959 l’Antoni Ferrer proposà a l’agrupació “Els Caçadors del Noya” de fer els Pastorets. Els actors en un principi li portaren la contrària, ja que consideraven que no tenien mitjans per fer-los; ni tant sols escenari, ja que l’escenari de la Cooperativa era molt petit per a uns Pastorets. Però no aconseguiren treure-li del cap, i l’Antoni Ferrer es decidí a posar-lo en marxa. Les monges de les Escolàpies tenien una sala molt gran i maca, i accediren a deixar-la a l’agrupació teatral. Els assajos però, es realitzaren en la seva major part a la Cooperativa.

Del Centre Nacional aconseguiren algun decorat i uns vestits mig estripats que tenien arraconats. Composaren l’escenografia els decorats aconseguits, algun de pintat com el de la cuina, i algun altre natural: uns pins autèntics servien de bosc. Amb cadires plegables i algunes de llogades ompliren la sala.

El major problema de la sala fou que aquesta no tenia telar, la qual cosa volia dir que els decorats s’havien de treure cada vegada. Els decorats eren penjats tots, un rere l’altre, doblegats. Cada vegada despenjaven el de davant i el treien fora de la sala, al pati, a la vegada que desdoblegaven el darrera seu. Aquest sistema també s’emprà tots els anys posteriors que es representaren els Pastorets a les Escolàpies. Quant als actors, malgrat la majoria provenir dels “Caçadors del Noya”, alguns no havien trepitjat mai un escenari.
Gràcies a la propaganda la representació fou un èxit, aconseguit un ple. Fins aquells moments els únics Pastorets representats eren els de l’Elenc Artístic Montserrat, dels que foren competidors.

Degut a l’èxit obtingut, es realitzaren quatre representacions més dels Pastorets aquell primer any: a la Cooperativa, i als Prats de Rei. Tres es feren al teatre de la Cooperativa i resultaren també plens, la Cooperativa no costava gaire d’omplir. Com a anècdota direm que en Lluquet i en Rovelló s’enfonsaven a l’infern per la “conxa” on hi havia l’apuntador. L’altra fou als Prats de Rei, un cop acabades les de la Cooperativa. Li proposaren al president de l’entitat que tenia al càrrec el teatre d’aquesta població, de fer-hi els Pastorets, pagant-los només el desplaçament i alguna coseta més si es feia caixa. Com que feia molts anys que no es representaven en aquesta població, l’actuació també gaudí d’un gran èxit.

Els Pastorets es representaren els set primers anys a les Escolàpies, i posteriorment tres anys al teatre de la Cooperativa “La Victòria”, que de fet era la seu del grup.
En aquells moments, l’Esbart era ja l’únic grup que en solitari mantenia els Pastorets, cosa que dura fins actualment. Els diferents grups teatrals que feien Pastorets, anaren desapareixent, quedant només l’Esbart Igualadí.

A partir de 1970 l’Esbart, que s’havia traslladat al Rex, presentà en aquest teatre els Pastorets, a part d’un munt d’obres més. L’Esbart seguí mantenint els Pastorets, fins i tot en el temps de crisi teatral, en què a Igualada es tancaven les portes. En aquell any (el 1974/75) l’Esbart tornà a les Escolàpies, i adaptà el teatre altre cop per fer-hi els Pastorets.
El 1980 l’Esbart es trasllada al teatre de l’Ateneu Igualadí. Des de llavors l’evolució ha estat “in crescendo” cada vegada més. El fet de passar del Rex a l’Ateneu fa que d’uns Pastorets d’estar per casa, fets sobretot per mantenir una tradició, es passi a uns Pastorets de caire és espectacular. Comença amb aquest propòsit, i potser durant dos o tres anys en va aprenent, fins que més o menys arriba a un punt més o menys acceptable, sempre dins el pressupost que l’Esbart té.

Una anècdota del primer any que es feren a l’Ateneu fou que en un principi s’anuncià només una representació, i al final, a causa que la primera omplí de gom a gom el teatre, se’n feu una altra. El problema vingué a causa que, al ser un teatre diferent, s’hagueren de llogar decorats, i el primer diumenge van ser uns, i el segon diumenge van ser uns altres, ja que els primers s’havien de tornar.

Quant a col·laboracions de diferents entitats amb l’Esbart, als Pastorets comencen intensament al passar al teatre de l’Ateneu, ja que llavors l’espai ja ho permet; fins llavors les reduïdes dimensions dels teatres permetien un joc de poques persones, sense massa comparseria. A l’Ateneu comença la col·laboració amb tota una sèrie d’entitats que es vinculen de forma pràcticament definitiva als Pastorets.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta