Els mercats ja són converses, no monòlegs

30

Per què diantres ens costen tant les converses en l’entorn digital? Porto dies llegint articles que recomanen o alerten sobre la necessitat o no de mantenir converses a Internet, especialment en blogs, webs i xarxes socials. Sincerament, no sóc capaç de veure on pot estar la polèmica en alguna cosa que, per a mi, és molt simple: qui ens diu que el protocol de la vida real hauria de ser diferent del protocol en entorns virtuals?

Vegem. Quan algú et regala un llibre, què fas? Primer, l’agraeixes, i un altre dia potser correspons regalant un altre llibre. A la xarxa és exactament igual. Si algú et dóna un feedback sobre alguna cosa que has escrit, el normal és agrair-ho, fins i tot encara que el feedback no sigui positiu. Un altre dia, li regalaràs el teu feedback (creu-me, això és un regal de gran valor). I això va amb el caràcter, si ets d’agrair, agraeixes, si ets de deixar anar una maledicció, la soltes. Com en un bar.

Els mercats són converses. Amb aquesta frase comença el meravellós Cluetrain Manifesto, escrit el 1999 (abans de Facebook, Linkedin, YouTube, Instagram, Twitter…) per quatre visionaris. Deixa que destaqui els 6 primers punts del manifest, per a mi la base del nou protocol de comunicació i del que jo anomeno Human Branding:
1. Els mercats són converses. Afegeixo: per tant, ja no són monòlegs. La publicitat, basada antany en un monòleg amb el “mercat”, té els dies comptats si no s’adapta a aquesta realitat (em consta que ho estan intentant, encara que dubto que la resposta sigui col·locar “influencers” per tot arreu).
2. Els mercats consisteixen en éssers humans, no en sectors demogràfics. Afegeixo: (dedicat a un tal Zoido.) No som “turba”, som individus que ens unim després d’una causa, creença, afició. Potser ens unim en multituds, però seguim sent individus, humans.
3. Les converses entre éssers humans sonen humanes. Es condueixen a una veu humana. Afegeixo: pot ser que els robots puguin imitar moltes de les nostres coses, però no els donarem la nostra ànima. Aquí acabaria la raça humana en la dimensió en què la coneixem ara.


4. Ja sigui transmetent informació, opinions, perspectives, arguments en contra o notes humorístiques, la veu humana és oberta, natural, sincera. Afegeixo: aquest concepte d’autenticitat i coherència és inherent a la marca personal i contrari a la idea dels trolls.
5. La gent es reconeix com a tal pel so d’aquesta veu. Afegeixo: la paraula veu és una abstracció, no es refereix al nostre so sinó al nostre ADN físic i emocional.
6. La Internet fa possible tenir converses entre éssers humans que simplement eren impossibles en l’era dels mitjans massius de comunicació. Afegeixo: ja era hora. Tenim l’oportunitat de connectar amb persones a les que no coneixem per afinitats professionals, creences o idees.

Els mercats són converses, diàlegs, tertúlies, oportunitats. Ja no són monòlegs. Els monòlegs estan bé en el Club de la Comèdia, i ni tan sols són veritables monòlegs.
El Human SEO és una altra manera de veure-ho. El SEO no prioritza les converses entre humans, la qualitat d’una bona tertúlia, prioritza les relacions entre l’home i una màquina amb un algoritme canviant. Fa anys que sento parlar del web 3.0, 4.0 i 5.0., i el que m’agradaria és sentir parlar de la web que imita al carrer. A Google li cal ser més com el bar de l’esmorzar, una autèntica xarxa social en tota regla. I si no creus en la conversa (i el seu protocol) a la xarxa, imagino que tampoc creus en la conversa fora d’ella. Les coses són més simples del que semblen. Si et saluden, saludes. Si et recomanen, agraeixes. Si et donen feedback, el tornes. Si comparteixen un contingut, l’agraeixes…

Seguim sent humans. No és tan difícil, crec.

Guillem Recolons, Consultor d’Estratègia en Personal Branding