Els dolmens de Les Maioles i dels Tres Reis, estrenen senyalització

44

Durant el passat mes de maig s’ha desbrossat i adequat els espais on trobem els dòlmens de les Maioles i el dels Tres Reis i s’ha instal·lat la nova senyalització en aquests espais arqueològics cabdals per entendre la prehistòria dins de Rubió.

Aquests dolmens ja van ser senyalitzats l’any 1995 amb la creació de la Ruta dels Sepulcres Megalítics de l’Anoia que també incorporava el Dolmen de Plans de Ferran a Argençola. Aquesta iniciativa va ser proposada i executada per la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) en motiu de la recent excavació del Dolmen de les Maioles. Aquesta va ser la primera ruta dedicada al patrimoni en l’àmbit comarcal de l’Anoia.

Després de tots aquesta anys, en els que aquests monuments funeraris prehistòrics no han parat de rebre visites, calia refer la senyalització ja molt deteriorada. L’Ajuntament de Rubió, amb el suport de la Diputació de Barcelona, va encarregar les tasques d’adequació i renovació de la senyalització a l’empresa Cat Patrimoni especialitzada en la gestió de patrimoni cultural.

Un cop renovada la senyalització, els visitants poden gaudir de tota la informació de cada espai de forma entenedora i interpretativa. Tot seguit us en fem resum de la informació que inclou cada plafó.

Sepulcre megalític de Les Maioles

El sepulcre megalític de les Maioles, excavat l’any 1995, es troba situat en una petita elevació a l’extrem meridional dels altiplans de Calaf, a tocar de la serra de Rubió, en una àrea utilitzada des d’antic com a via de transhumància i de comunicació amb les serralades del Pre-pirineu i les terres baixes.

Aquest conjunt funerari és una construcció realitzada i utilitzada durant el primer terç del II mil·lenni aC (2000 – 1600 aC) i s’inclou dins de la tipologia anomenada de les petites galeries catalanes o sepulcres de corredor ample, formada per la cambra funerària, el corredor i el túmul.

El corredor, amb una longitud d’1,40 m, està format per dues lloses verticals i dona accés a la cambra funerària.

La cambra funerària, de forma trapezoidal, està formada per quatre lloses, una de les quals separa el corredor de la cambra funerària. A l’interior de la cambra hi havia un conjunt de pedres de mida petita, dipositades de forma atalussada, contra la llosa de la capçalera amb la finalitat de tancar els angles d’unió amb la resta de les lloses. El sòl de la cambra està format per un enllosat de petites lloses, més o menys planes, col·locades al damunt d’un reompliment de terra.

Tota l’estructura funerària està envoltada d’un túmul, de 10 m de diàmetre i 1,5 m d’alçada, construït amb blocs de pedra i terra que protegeix el sepulcre i li proporciona monumentalitat.

Les restes que, de forma primària i successiva, foren inhumades a l’interior de la cambra funerària corresponen a un total de 15 individus de diferents sexes i edats. D’aquest conjunt funerari cal destacar una de les inhumacions, la darrera, associada a un aixovar format per un vas ceràmic sencer i protegit per una estructura de pedres situat a la zona dels peus.

Durant l’excavació es van recuperar importants materials arqueològics: ceràmica llisa i amb decoracions incises fabricada a mà, una punta de sageta i fragments de làmines de sílex, percussors de pedra, un punxó de coure, una anella de bronze i denes de collaret de dentalium, d’esteatita i una en forma de barrilet fet de pedra verda.

Sepulcre megalític dels Tres Reis

El sepulcre megalític dels Tres Reis, excavat l’any 1964, fou construït i utilitzat durant el Bronze Mitjà (1500 – 1200 aC). És una construcció funerària del tipus cista, formada per la cambra funerària i el túmul.

La cambra, de planta quadrada, està formada per cinc lloses verticals, una a la capçalera, una al lateral esquerre, dues al lateral dret i una de tancament, que és més petita per poder manipular-la fàcilment a l’hora de realitzar inhumacions posteriors. La coberta es troba molt fragmentada i desplaçada a la zona del túmul.

Tota la cambra sepulcral estava envoltada d’un túmul de 8,20 m de diàmetre i 0,50 m d’alçada, construït amb pedra i terra, que protegia tota l’estructura i també en dificultava la reutilització.

Les restes inhumades localitzades a l’interior de la cambra no van permetre identificar un nombre exacte d’individus, perquè havia estat espoliada des d’antic. No obstant això, es van recuperar quatre dents i tres molars d’adult.

Durant l’excavació també és van recuperar diversos fragments de recipients ceràmics fabricats a mà i sense decoracions, de pasta reductora i oxidant, la majoria situats davant la llosa de la capçalera o bé a tocar de la llosa de tancament i que corresponien a part de l’aixovar dels individus inhumats. Posteriorment, també es va localitzar un punxó de coure biapuntat.