Els “Contes de la Festa Major”, de la Maria Àngels Gual: tot un inestimable homenatge als festeigs populars de Casa Nostra

273

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

 

El passat dilluns, 19 d’agost, l’Auditori del Museu de la Pell i Comarcal de l’Anoia, ens va convidar a participar d’una presentació d’excepció: el llibre “Contes de la Festa Major”, de l’artista i escriptora igualadina, Maria Àngels Gual. En una taula compartida amb el regidor de Cultura, Pere Camps, i l’artista i interpretadora de contes Mònica Torra, davant d’una gran concurrència de públic –adults i infants- unes evocadores i emotives paraules de qui havia estat una alumna seva, la filòloga i escriptora, Maria Enrich, van contribuir de manera pregona a descobrir-nos aquesta nova i magnifica publicació de la Maria Àngels, que se suma a les seves dues obres anteriors que van ser: “Contes de la Nit de Reis” i “Contes de Traginers”.

Si bé, de primer, la Maria Enrich va manifestar la seva gratitud per haver estat convocada no solament en la creació d’aquests relats sinó també a presentar-los, tot seguit va posar en valor –a la manera d’una sentida conversa- la importància que la Maria Àngels hagués estat aquella primera mestra (de l’Escola Mowgli) que, amb veu serena i amorosa li explicava uns contes impregnats de fantasia. Seguidament, la circumstància que aquesta presentació inaugurés els actes de la Festa Major va servir d’oportú encapçalament per a comentar les històries dels “Contes de la Festa Major”. I, és en aquest sentit que, aquesta obra s’inscriu en la trilogia, iniciada el 2006, amb els “Contes de la Nit de Reis”, seguida dels “Contes de Traginers”, el 2013; tres llibres que evoquen i reten tribut a aquests festeigs tan celebrats a Casa Nostra: la Nit de Reis, els Tres Tombs i la Festa Major.
Deixant anar uns merescuts elogis a aquests “Contes de la Festa Major” que, des d’un punt de vista temàtic, tots ells, set en total –localitzats a l’espai de La Casa de la Festa del Museu de la Pell- segueixen un eix cronològic (prenent com a inici un dia abans de la Festa Major i com a final el Castell de Focs) i tenen uns mateixos personatges malgrat la independència de cada relat; es posa en relleu la novella tècnica, per part de l’autora, a l’hora de combinar artísticament la fotografia i uns dibuixos summament coloristes. Això és, els contes estan protagonitzats per personatges fantàstics de la imatgeria festiva: els gegants, els gegantons, el drac i la víbria, l’àliga i els caps grossos… altres personatges com els portadors de Dessota, el batlle, el regidor de cultura, etc., hi apareixen en un paper secundari; tot plegat en el sí d’unes històries, algunes incorporades sorprenentment dins d’unes altres, que transcorren en un món fantàstic no absent de disciplines pròpies i molt singulars, capaces de conferir a l’obra un captivador i meravellós univers d’il·lusions i de somnis, però ple de valors humans i de sentiment.

Un estil molt viu i l’ús de recursos llegats de la literatura tradicional i popular –transferida d’avis a néts- predominen en una narrativa molt planera que estalvia floritures i paraules de dificultosa comprensió; mentre que, de vegades, rescata hàbilment expressions i mots en desús.

En un altre sentit, el cromatisme i la vivacitat expressiva de les il·lustracions són el major exponent per a gaudir del potencial creatiu d’unes seqüències que, en molts casos, parlen soles tot descobrint l’ànima més suggeridora i plena de màgia de cada protagonista. Realment, totes aquestes imatges, dins de l’esplèndid acoblament amb els textos relatats, se sumen a ser un inestimable homenatge a La Casa de la Festa, endemés d’evidenciar el vertader compromís de l’autora amb tot allò que dóna vida a les festes d’un poble i transferir-ho a petits i grans.