Els casos d’Hostalets i Vilanova del Camí, la democràcia al límit

57

yoyas.jpg

Dimecres, un improvisat sorteig amb una papereta escrita amb bolígraf, i una caixa de cartró, van decidir les eleccions municipals als Hostalets de Pierola.
Tal situació, estrambòtica i surrealista, es va produir arran dels sorprenents resultats de diumenge, quan ERC va aconseguir la victòria per només un vot de diferència sobre el PSC, que ha tingut el govern els darrers quatre anys.
Els socialistes, però, van impugnar el resultat en considerar que un vot considerat llavors nul -perquè anava acompanyat de la targeta censal del dipositari- es podria considerar vàlid. Efectivament, la Junta Electoral d’Igualada els va donar la raó, produint-se llavors un empat. I la llei vigent diu que, en cas que succeeixi això, el resultat final s’ha de decidir per sorteig. I la sort es va decantar a favor del PSC, que tindrà un regidor més dels que tenia diumenge després de les eleccions.
El procediment no ha agradat ni a Jordi Calpe (ERC), ni a Daniel Vendrell (PSC). Ambtot, Esquerra ha decidit presentar un recurs ja que considera que l’esmentada targeta censal es va destruir la nit de diumenge, i, per tant, la Junta Electoral no podria saber si hi havia res escrit o alguna irregularitat que convertís el vot en nul. S’haurà d’esperar que almenys la justícia respongui abans del 13 de juny, quan s’ha d’escollir l’alcalde dels Hostalets de Pierola.
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, Vendrell, tot i sortir guanyador del sorteig, deia que “és una passada que una cosa tan seriosa es decideixi amb un sorteig” i ho ha titllat de “poc seriós”. De la seva banda, Jordi Calpe, alcaldable d’ERC, es mostrava molt crític amb aquest procediment: “avui hem descobert la lletra petita del contracte”. “Fa tres dies tots sentíem a dir que les eleccions eren la festa de la democràcia i ara resulta que la democràcia tanca la festa amb un sorteig a cara o creu. És una falta de respecte pels votants” i un “trist final d’un procés democràtic”.

Vanesa González (Vilanova 365) va guanyar les eleccions a Vilanova del Camí contra tot pronòstic, assolint 5 regidors i el 23,58%, set punts per sobre de la seva principal rival, Noemí Trucharte del PSC, que tindrà tres regidors.
Vilanova Alternativa, amb Francisco Palacios, esdevé la tercera força el 12,51% dels vots, i conserva els tres regidors té a l’Ajuntament. Retrocedeix els IPV-VV de Juan Manuel Cividanes, que ha perdut un dels 3 regidors, amb el 10,19% dels vots. En canvi, puja ERC, que arriba als dos regidors, i CiU baixa de 2 a 1. Entra Carlos Navarro “Yoyas”, de Decide, que podria tenir la clau del govern. A destacar la desaparició de PxC, el PP i sobretot de ICV, que sempre havia tingut representació.
Els capritxosos resultats de Vilanova deixen els camins del futur molt marcats. Difícilment Vanesa González, l’actual alcaldessa, podrà continuar governant. Ahir va iniciar converses amb Carlos Navarro, que sens dubte tindrà la clau del govern. Si s’absté, González sortiria alcaldessa per minoria, amb un govern de 5 regidors de 17.
La majoria absoluta és de 9 regidors, i a V365 n’hi manquen 4, amb la qual cosa González necessita Decide, ERC i CiU -amb qui ha format govern l’últim any- per poder garantir-se la investidura, però és quasi inconcebible que una formació espanyolista com la de Navarro, pacti amb independentistes. És quasi impossible, pels problemes del passat recent, garantir-se el suport d’IPV, VA! o, és clar, el PSC, tot i que en política s’ha vist de tot.
Precisament aquestes tres forces podrien tenir coll avall un acord de govern, gràcies al qual Noemí Trucharte seria la propera alcaldessa. De fet, ja hi ha hagut converses informals en aquest sentit, en les que no es descarta que Palacios o Cividanes demanin també l’alcaldia durant una part del mandat. En qualsevol cas, però, un acord PSC-VA-IPV, que no s’ha gestat encara en cap reunió ferma, també necessitaria Decide per a garantir la majoria absoluta de vots al ple municipal, ja que és improbable que es trobi suport en CiU o ERC.
Fins el 13 de juny, doncs, hi ha assegurat enrenou a Vilanova del Camí, un municipi que, des de fa quatre anys, és un polvorí polític de conseqüències imprevisibles i on l’estabilitat institucional és molt complicada.