A Manresa tenen enveja que l’A-2 passi per Igualada. Bàsicament per un motiu: perquè és gratis. Però també per un altre: perquè és una via de comunicació extraordinària per a Catalunya i a Espanya, plena d’oportunitats. Una carretera que ens obre al món, encara que pugui semblar un comentari passat de voltes. Certament, només cal veure les zones de creixement econòmic que s’han situat al voltant de l’A-2 entre Madrid i Barcelona. N’hi ha unes quantes. I van bé.
Acostuma a passar que mai ningú no és profeta a la seva terra, per això a vegades cal fixar-se en què pensen de tu els altres per valorar més el que tens. I l’autovia és un tren d’oportunitats del qual no podem deixar mai escapar cap possible pas endavant, com ha passat en tantes ocasions en dècades a la Conca d’Òdena.
Ara que Madrid sembla disposat a millorar l’autovia entre Martorell i Igualada -dels poquíssims trams a Espanya de les autovies “radials” en els quals no es pot passar de 100 km/h- se senten moltes veus, algunes molt favorables, com és el cas d’Igualada o Esparreguera, i d’altres no tant, com succeeix als pobles anoiencs del Bruc o Castellolí, o també a Collbató o Abrera.
Hi ha raons per pensar, i de molt pes, que la connexió de l’A-2 amb la C-15/C-37 pot ser molt profitosa per a la Conca d’Òdena en el sorgiment de noves zones de creixement econòmic. Aquest nus de carreteres serà un dels més importants de Catalunya en els eixos nord-sud i est-oest. No hi ha veus en contra d’això, però sí en un traçat que pot literalment destrossar paisatge i patrimoni en zones com el Bruc o especialment Collbató. És lícit i probablement necessari trobar una solució, però és del tot imprescindible que, com diu la dita, els arbres no ens impedeixin veure el bosc. Cal posar els pals a les rodes en la seva justa mesura. La nova autovia s’ha de fer, costi el que costi.
