Un article de
Pere Prat

El treball
E

23 d'agost de 2016

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catHi ha una estreta correlació entre els éssers humans i el treball. Al llarg de la història ha estat l’element substancial per teixir les diverses concepcions socials, la cultura, la cooperació i la vida en comunitat. En les primeres civilitzacions treballar era cosa dels esclaus. Els vençuts per les armes o simplement aquells que renunciaven a la seva llibertat a canvi de la protecció del senyor que els donava aliments, casa i protecció. La fi de l’esclavatge arribà amb la capacitat de valdre’s per un mateix i rebre diners per la feina feta, saber un ofici, ser bons comerciants o guerrers. El treball es feu acció i tornar-se contingut. L’activitat col·lectiva. L’eix vertebrador de l’organització social. I també l’estatus, la rellevància i el poder dins la comunitat.

 
Molts diuen que el treball està en l’origen de la seva condició humana i social. Consideren que l’ésser humà és la conseqüència de l’ésser productiu. La persona com a “animal generador d’eines i instruments”, com origen i desenvolupament de la cultura humana. Però l’eficiència econòmica ha fet que, les especialitzacions primer i la globalització després, esdevinguin el principal referent organitzador de les societats i les cultures.

 
La caiguda de barreres del comerç mundial havia de dinamitzar la riquesa col·lectiva, però ha esdevingut un element de concentració en poques mans. Així s’ha augmentat la polarització entre rics i pobres, atacant la classe mitjana. I per apaivagar el seu rebuig, s’ha optat, de manera conscient i deliberada, per a la creació d’un món artificial, on gairebé tot és virtual, per tornar de nou el “panem et circenses” de l’antiga Roma.

 
Avui, quan les necessitats vitals, les més immediates, ja estan satisfetes en la majoria del món occidental, treballar es substitueix per estar ocupat. Proliferen les relacions de caràcter voluntari, retribuïdes o no, que solen donar-se en el camp tècnic, docent., creatiu, col·laboratiu i del voluntariat social. I creix la dependència familiar i del subsidi. I cada dia hi ha menys, però més rics i més pobres, que cada vegada ho són més. Els ingressos de la majoria de les persones ja no depenen del treball. Venen d’inversions financeres, comissions, subsidis i subvencions.

treball-pere-prat-veuanoia
La feina productiva és cada vegada més escassa, precària i pitjor remunerada. El gran capital s’assegura el monopoli dels recursos i del poder. Moltes feines les fan les màquines caríssimes. I la intel·ligència per moure-les ja no depèn de persones, sinó d’ordinadors i complexes estructures digitals. Vivim en un món que ha accelerat els canvis. Cal repensar el model. La crisi del treball no ha fet sinó començar. I cada dia és més gran el risc de que la majoria social depengui d’una minoria que decideix on, quan i com es faran les inversions i per tant on es queda la riquesa.

Pere Prat, empresari

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta