El sentit del poder, per Pere Rodrigo

1

Una de les frases que més escoltem aquets dies és: Catalunya va endavant malgrat els polítics. Frase que pot semblar banal, però té un alt contingut que mereix una reflexió en profunditat. Com és que els nostres polítics mereixen tan escassa credibilitat?. Des de la meva petita experiència, he arribat a una conclusió que voldria compartir. Vaig entrar a militar a ERC l’any 1977 (fins l’any 2010, que vaig abandonar la militància en desacord amb la línia empresa pel partit). Era un jove sense cap experiència política, envoltat de persones grans i de molt grans, amb molta, moltíssima experiència política, la majoria havien assumit càrrecs de gran responsabilitat, tant en els governs de la República, com en els governs de la Generalitat republicana, persones com el President Tarradellas, en Viadiu, en Casanellas, el Dr. Martí Facet, en Josep Mª Poblet, en Garcia Castellet, els germans Rahola (en Frederic i en Josep), en Casanovas, Victor Torres, Marc Aureli Vila, Heribert Barrera… En podria anomenar un munt. Els Consells Nacionals del partit eren autèntiques classes de ciència política, i jo sempre em preguntava: què diferencia aquests vells polítics dels nous polítics de la transició? Pujol, Raventós, Gutierrez, Roca Junyent, Duran… Una distinció cabdal: “Sentit del Poder”. És un fet que els catalans el saber manar ho tenim una mica verd i a més ens emprenya que ens manin. La trajectòria històrica del nostre país en té segur una part de culpa. En Raimon Galí, que va ésser el meu “ col.laborador-assessor” en la meva època de regidor de l’ajuntament d’Igualada, sempre em deia: “els catalans hem perdut el sentit del honor, la dignitat i la disciplina. Sense honor, dignitat i disciplina es perd l’autoestima i no s’avança enlloc”. En la negociació del primer Estatut d’autonomia l’any 1978, es va demostrar, per desesperació dels vells companys d’ERC, que els polítics representatius d’aquell moment a Catalunya, no en tenien ni idea del que representava el Poder. A cada bogada perdíem un llençol, com ens deia el President Barrera després de cada discussió. El President Tarradellas, que sí tenia un gran sentit del poder, afirmava: només necessitem tres competències: La caixa, l’ordre públic i l’administració de Justícia. Tota la resta serà complementari. I no en vàrem aconseguir cap de les tres. Resultat, un Estatut de cartró pedra amb un poder virtual. I era el moment ideal d’aconseguir-ho. Una Espanya debilitada, després de tants anys de dictadura i una Catalunya mobilitzada, amb ànsies desbordants de llibertat. Era un moment clau per recuperar el poder polític perdut, que garantís les llibertats elementals que el poble de Catalunya reclamava. El vàrem desaprofitar. Sentit del Poder. El President Tarradellas sempre deia, jo sóc el President de Catalunya, no d’una regió espanyola, ni d’una comunitat autònoma, sinó President de la Nació Catalana. I no tornaré a Catalunya fins que la Guàrdia Civil em saludi com a President. “Sentit del Poder”. El meu homòleg a Espanya és el cap d’estat, el Rei, amb ell haig de discutir el QUÈ i amb el President del govern d’Espanya, el COM. “Sentit del Poder”. Els nostres polítics actuals encara no han après, després de més de trenta anys d’autogovern el que sí saben els polítics espanyols. “Sentit del Poder”. Una escola moderna i avançada de Funció Pública és vital perquè un país funcioni eficientment. Un país amb un cos funcionarial preparat i eficient, dóna estabilitat en possibles mals governs. El President Tarradellas ho va reclamar des del primer moment i els seus successors no li van donar la importància que correspon. Van procurar més col·locar militants en càrrecs de confiança de l’administració que vetllar per un cos professional de funcionaris d’exceŀlència. Greu error que paguem i pagarem les conseqüències. Hem tingut i tenim uns polítics endropits, oferint nomes discursos de partit, amb poc sentit de país i gens de sentit d’Estat. Polítics que han frivolitzat en més d’una ocasió temes claus de país, polítics que amb càrrecs institucionals no han mantingut ni el respecte necessari ni d’imatge pública que el càrrec comporta. A Catalunya no hem entès encara, que a més del Sentit del Poder hi ha també una “Litúrgia del Poder” que s’ha de tenir si vols ser respectat, escoltat i obeït. A més, han preferit ser “amos” que servidors públics de la política. Sembla que últimament, amb el canvi generacional de dirigents, ens trobem amb persones que estan assumint un rol diferent i que podrien tornar la credibilitat de la classe política i dirigent (sempre i quant hagin après com es gestiona el poder que els atorga la ciutadania quan són elegits). I em refereixo, per exemple, al nouvingut al lideratge polític, el Sr. Oriol Junqueras, un aire fresc a la política catalana, persona preparada intel·lectualment, amb sentit comú i una imatge d’honestedat tan necessària en aquests moments que la corrupció esta massa estesa al nostre país. I si hi afegim el President Artur Mas, que sembla haver assumit el nou repte que el país demana, un dinàmic Raül Romeva i d’altres, les perspectives futures segur seran millors que els temps passats. A més hi podríem sumar a persones que, professionalment i intel·lectualment, són molt reconegudes des dels seus àmbits respectius, des de l’associacionisme, cultura, empresa, universitat, judicial, esport… amb una forta sensibilitat de país. Potser així ens podrem dotar de tota una nova classe dirigent que tant ens convé. Catalunya necessita urgentment esdevindre un Estat independent que comporti regeneració política, aprofundiment democràtic, justícia social avançada, noves actituds dels governs als governats i dels governats al govern, que la facin una societat transparent i avançada. Tot és possible quan es comença de nou. SOM-HI! Pere Rodrigo