El sector de la construcció no vol tornar a viure el creixement d’abans de la crisi i reclama millores en infraestructures

41

Jordi Puiggròs

El president del Gremi de Constructors d’Obres de la demarcació de Barcelona, Josep Gassiot, va ser recentment a Igualada on va mantenir una reunió de la institució amb la presència de constructors de diverses i comarques i també amb representants del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de l’Anoia, que encapçala Francesc Sabaté.

A l’acte hi era l’alcalde Marc Castells, qui explicava que “el sector de la construcció és un dels més importants per a l’economia del país, i en el cas de l’Anoia podem estar molt orgullosos perque hi tenim empreses molt potents, que ocupen molta gent, que gestionen grans obres”.

Creixement tòxic del 2007
El sector va patir una davallada molt significativa amb l’inici de la crisi després de la “bombolla immobiliària”, fins al punt de quedar pràcticament extingit. La recuperació que viu la nostra economia sembla que està provocant un cert optimisme entre els constructors, però quan es parla de realitat de debò, cal tenir els peus a terra. Gassiot explicava a La Veu que “estem creixent respecte l’any anterior, sí, però el pic màxim de la construcció a Catalunya va ser el 2007, i crec que ara devem estar al 20% del que teníem llavors. És a dir, hem perdut un 80% d’activitat, un 50% de les empreses que hi havia, i un 60% dels llocs de treball”. Dades dramàtiques, de les quals difícilment es podran recuperar totalment a curt o mig termini. “Estem encara a nivells molt baixos de construcció real de nous edificis”.

Els constructors, lluny del que algú podria pensar, no volen tornar a viure una situació com la del 2007, quan totes les vaques eren grasses. “De cap manera, allò va ser un creixement tòxic, el que hauria de fer-se ara és un creixement sostenible, amb programes d’inversió pública sostinguda en el temps, això ens permetria consolidar estructures empresarials i crear nous llocs de treball”. Efectivament, en el sector també hi ha mancança d’algunes professions: paletes, ferrallistes, fusters… “Calen programes de formació d’aquests professionals”, diu Gassiot.

A l’Anoia, el sector de la construcció té camp per recòrrer. Per començar, en l’àmbit de les infraestructures. “Hi ha un clar dèficit, perquè sinó el país no tirarà endavant. Parlo de la sortida del Port de Barcelona, del Corredor Mediterrani, les rodalies de l’àrea metropolitana però ampliada, inclosa Igualada. S’ha de resoldre, això. En el cas de l’habitatge hi ha feina a fer, especialment en la rehabilitació d’edificis que ja existeixen, alguns en estat deplorable, i també en la rehabilitació energètica, per a reduir el consum d’energia. Cada mes, al país hi ha el col·lapse d’un edifici, i els nuclis antics de la ciutat són una riquesa que no es pot perdre”.

Respecte la nova construcció, Gassiot creu que “es farà a la primera corona metropolitana, però en altres llocs és discutible. En el cas de la segona, on s’hi troba l’Anoia, caldria millorar, com deia, les infraestructures, i això serviria per a que s’incorporés a l’àrea metropolitana de Barcelona”.