El republicanisme, al servei del Govern de Catalunya

3395

Joan Tardà
Constituïts com a grup parlamentari,  tant al Senat com al Congrés, els republicans iniciarem la nova legislatura en les Corts espanyoles amb un guió ben clar sobre el que ens pertoca de fer en els propers mesos.

En primer lloc, defensar a ultrança el Govern de Catalunya. Tal com vam deixar dit i ens comprometérem durant la campanya electoral, l’acció prioritària raïa a fer possible un acord  amb la CUP que ens permetés conformar un govern a Catalunya que dugués a terme allò  que ens mandatà la ciutadania el 27-S  i que restà reflectit en la resolució aprovada el 9-N: aplicar el pla de xoc de mesures socials, implementar les estructures d’Estat, presentar els projectes de les lleis de desconnexió i iniciar el procés constituent. I, ara, ara que tenim Govern, el que ens comprometem és a esdevenir a Madrid la terminal del President Puigdemont i del conjunt dels seus consellers, per la qual cosa els diputats i senadors republicans treballarem de manera coordinada, decididament plegats, amb els de Democràcia i Llibertat.

Val a dir que, d’igual manera, l’independentisme d’esquerres a les Corts espanyoles continuarà mantenint una acció política basada en la defensa de l’ideari republicà i les conquestes socials, la qual cosa ens ha portat a topar històricament, tant amb la socialdemocràcia espanyola com amb el PP  quan aquestes forces polítiques han desballestat l’estat del benestar, han precaritzat el treball, han posat en escac el sistema públic de pensions o han retallat el drets civils. I, d’igual manera, col·laborarem i serem solidaris (com sempre!) amb les esquerres de les distintes nacions  que són presents a les cambres espanyoles. Això sí, amb les que ens respectin. N’és prova les moltes coincidències i complicitats històriques d’acció plegada mantingudes amb IU i amb independentistes bascos i gallecs que hi són presents. I desitgem que Podemos actuï de manera semblant.

Ignorem en aquests moments com evolucionarà la situació política i si, finalment, hi haurà investidura de Mariano Rajoy.  Amb tot, lamentem que el partit que lidera Pedro Sánchez es mantingui  inalterable en la negació del dret a l’autodeterminació, la qual cosa l’allunya de totes totesde qualsevol acostament a la majoria de la ciutadania catalana que, més enllà dels independentistes  confessos, aposta per un referèndum.

Poc podem esperar-ne, doncs, del sistema polític espanyol. Més aviat només garrotades. Ben segur que en les properes setmanes, l’aparell estatal, en paral·lel al manteniment de  l’ofec econòmic que executa el ministre Montoro, desplegarà una nova ofensiva judicial de gran abast just quan el Govern iniciï la presentació de projectes de llei de desconnexió.

Per això, deixem-nos de punyetes i tinguem clar que ara és hora de fer costat el Govern de Catalunya, bo i instant-lo, tanmateix, a assumir amb responsabilitat i diligència les obligacions contretes amb la majoria del 27-S.

JOAN TARDÀ