El que em dol de la Hispano
E

19 d'octubre de 2012

Em dol que tingués vint anys, utilitzés con tants altres joves la Hispano Igualadina per anar a estudiar a la Universitat, i l’empresa ja fos llavors un enorme problema pel seu pèssim i vergonyós servei, incomparable a qualsevol altra empresa del país, per rònega que fos. Em dol que llavors, quan un grup de joves, entre ells l’avui regidor igualadí Jordi Pont, fundessin una associació per a establir un servei privat de bus a Barcelona només per a estudiants, tot fossin pegues i, malgrat la bona predisposició de l’empresa igualadina Gibert, la Hispano, plena de vampirs ben coŀlocats a la societat igualadina, acabés guanyant la batalla i deixant al carrer a desenes de joves igualadins. Em dol que llavors, per bé que alguns ho van demanar fins a la sacietat, ningú dels que manaven tingués ni el valor ni l’actitud de dir les coses pel seu nom, raó més que suficient per comprendre fins a quin punt els qui encapçalaven la Hispano influïen en el poder polític de l’època. Em dol que ara tingui a la vora de quaranta-cinc anys, i la Hispano Igualadina continuï oferint un servei propi dels països africans més empobrits, es rigui cada dia dels usuaris i, impunement, faci el que li dóna la gana amb l’afegitó que ja no es fa ni tan sols des d’aquí, sinó des de Galícia. Em dol que, abans que l’empresa que porta el nom de la meva ciutat fos venuda en una operació fosca al gegant gallec Monbus, l’Ajuntament d’Igualada, donés el vist-i-plau a una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana d’Igualada en una de les finques de la Hispano que representava un gran benefici per a uns pocs, els mateixos que havien tolerat durant dècades un servei insultant. Em dol que la Hispano pugui legalment portar 15 persones dretes de Barcelona a Igualada i s’escudi en que ho permet la llei, quan a mi o a vostè li caurà una gran multa si l’atrapen sense el cinturó de seguretat ben cordat. Em dol que aquests fatxendes demanin subvencions a la Generalitat per adquirir nous autobusos, i després els enviïn a Galícia amb tota la seva cara dura, per portar cap a Igualada tot el que els sobra de vell, i ho passegin com qui res per Igualada davant la meva cara. Em dol que quatre joves igualadins, altruïstament, hagin hagut de crear una aplicació telefònica per permetre que els usuaris presentin dos centenars de sancions i això serveixi per obrir una miqueta els ulls de la Generalitat, que sap de sobres, i ben de sobres, que no calia haver arribat tan lluny. I em doldrà que, malgrat tot, la Hispano acabi guanyant altra vegada la partida, escudant-se en excuses barates, de mal pagador, de lladre de corbata, per escarni dels que fa vint-i-cinc anys que demanem justícia. Prou, si us plau. Prou. Jordi PuiggròsEm dol que tingués vint anys, utilitzés con tants altres joves la Hispano Igualadina per anar a estudiar a la Universitat, i l’empresa ja fos llavors un enorme problema pel seu pèssim i vergonyós servei, incomparable a qualsevol altra empresa del país, per rònega que fos. Em dol que llavors, quan un grup de joves, entre ells l’avui regidor igualadí Jordi Pont, fundessin una associació per a establir un servei privat de bus a Barcelona només per a estudiants, tot fossin pegues i, malgrat la bona predisposició de l’empresa igualadina Gibert, la Hispano, plena de vampirs ben coŀlocats a la societat igualadina, acabés guanyant la batalla i deixant al carrer a desenes de joves igualadins. Em dol que llavors, per bé que alguns ho van demanar fins a la sacietat, ningú dels que manaven tingués ni el valor ni l’actitud de dir les coses pel seu nom, raó més que suficient per comprendre fins a quin punt els qui encapçalaven la Hispano influïen en el poder polític de l’època. Em dol que ara tingui a la vora de quaranta-cinc anys, i la Hispano Igualadina continuï oferint un servei propi dels països africans més empobrits, es rigui cada dia dels usuaris i, impunement, faci el que li dóna la gana amb l’afegitó que ja no es fa ni tan sols des d’aquí, sinó des de Galícia. Em dol que, abans que l’empresa que porta el nom de la meva ciutat fos venuda en una operació fosca al gegant gallec Monbus, l’Ajuntament d’Igualada, donés el vist-i-plau a una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana d’Igualada en una de les finques de la Hispano que representava un gran benefici per a uns pocs, els mateixos que havien tolerat durant dècades un servei insultant. Em dol que la Hispano pugui legalment portar 15 persones dretes de Barcelona a Igualada i s’escudi en que ho permet la llei, quan a mi o a vostè li caurà una gran multa si l’atrapen sense el cinturó de seguretat ben cordat. Em dol que aquests fatxendes demanin subvencions a la Generalitat per adquirir nous autobusos, i després els enviïn a Galícia amb tota la seva cara dura, per portar cap a Igualada tot el que els sobra de vell, i ho passegin com qui res per Igualada davant la meva cara. Em dol que quatre joves igualadins, altruïstament, hagin hagut de crear una aplicació telefònica per permetre que els usuaris presentin dos centenars de sancions i això serveixi per obrir una miqueta els ulls de la Generalitat, que sap de sobres, i ben de sobres, que no calia haver arribat tan lluny. I em doldrà que, malgrat tot, la Hispano acabi guanyant altra vegada la partida, escudant-se en excuses barates, de mal pagador, de lladre de corbata, per escarni dels que fa vint-i-cinc anys que demanem justícia. Prou, si us plau. Prou. Jordi Puiggròs

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta