El procés

18

El Procés, l’obra mestra de Frank Kafka. En la novel·la apareixen advocats, jutges, uixers, guàrdies… que, en conjunt, donen una imatge impactant dels mecanismes de la Llei i de l’Estat. A Josef K., el protagonista de la novel·la, que no sap de què l’acusen, li anirà creixent un sentiment de culpa que el porta a la submissió davant del procés i que donarà un inesperat desenllaç.

No serà així en el procés que tenim a la vista contra els polítics catalans en presó preventiva. Els advocats de les defenses han manifestat que la sentència ja està dictada, i no tan sols ells, sinó que també el magistrat jubilat, Angel Garcia Fontanet, en l’edició del diari El País del passat 7 de gener fa la següent reflexió: “La futura sentencia cabe pensar, en el peor de los casos, que serà condenatoria por sedición y moderada”. El contrari del que demana la fiscalia i l’acusació particular (Vox).

La cronologia del procés serà llarga, abans d’arribar a aquesta futura sentència. El procés ha arribat a la fase decisiva, la del judici oral, se celebrarà a la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS), i es preveu el seu inici a finals de gener, principis de febrer. El procés serà llarg perquè la fiscalia ha proposat, en el seu escrit de qualificació, la compareixença en el judici de 256 testimonis, més els que presentaran les defenses, i, ja s’ha filtrat, que la sentència no serà fins al juny amb la finalitat de no intercedir en les pròximes eleccions del mes de maig.
Una vegada el TS hagi dictat sentència, es pot interposar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC). Aquest recurs s’ha d’interposar en el termini de 30 dies i, en ser un recurs contra una decisió judicial (Art 44 Ley Organica TC), el motiu de la seva interposició ha de reunir una sèrie de requisits, un dels principals ha de ser: “siendo el objeto de este proceso la protección frente a las vulneraciones de los derechos y libertades reconocidos en los artículos 14 a 29 y 30.2 de la Constitución”.

El TC, en un moment o altre, dictarà sentència, no està estipulat el temps que pot tardar. Les sentències del TC acostumen a sortir al cap de molt de temps, n’hi ha que han tardat fins a 4 anys o més. Cal dir que les sentències dictades sobre el fons del recurs del TC sols pot atorgar o denegar l’empara sol·licitada.

Fins que la sentència del TC no sigui ferma, que acaba tots els recursos possibles de la legislació nacional, no es pot anar al Tribunal Europeu de Defensa del Drets Humans (TEDH). Amb els antecedents que hi ha, tot fa pensar que el procés acabarà davant d’aquest Tribunal. L’ombra del TEHD fa, i farà, que s’extremin les cauteles i garanties en les distintes fases del procés.

Però, el Tribunal d’Europeu de Drets Humans té un gran nombre de causes endarrerides. Fins i tot en la primera etapa –l’admissió o no a tràmit- pot tardar, fàcilment, més d’un any, i una decisió sobre el fons del cas trigarà considerablement més. Encara que el Tribunal té com a objectiu resoldre les causes importants en menys de tres anys, és molt probable que no es conegui la seva resolució fins al cap de cinc anys o més.

En cas que es compleixin les previsions del magistrat jubilat Ángel Garcia Fontanet i es condemni als imputats per sedició amb la clàusula atenuant de l’art. 547 del Código Penal que possibilita que s’imposi una rebaixa en un o dos graus, tal com diu en el seu article d’El País, i si, a més a més, afegim l’atenuant de l’Art 21 del mateix codi per dilacions indegudes, la pena que pot caure ja estarà coberta amb escreix, donat que ja fa més d’un any que són a la presó, més els anys que pot tardar el TC a pronunciar-se, més el temps que pot tardar el TEDH, tot plegat pot ser una suma propera els deu anys. Així doncs compliran la pena, sigui la moderada, o no.

De fet, la sentència, està dictada!

Josep Soriguera

Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS