El poeta de l’amor

22

eduard-creus-opinio-veuanoiaRecordo que a principis dels 80 vaig adquirir un “long play” que duia per títol Made in Usa. Era una recopilació de diversos temes del pop, folk i del country americà. Enmig d’intèrprets com Scott Mckenzie, Joan Baez, Nilsson, Lou Reed… hi havia un nom, Leonard Cohen, i una cançó, Suzanne. No va ser llavors quan vaig descobrir-lo, perquè aquesta cançó ja l’havia sentit uns anys enrere, però sí quan el vaig reconèixer i vaig saber com es deia aquell cantant de veu greu i profunda.

Aquest poeta, novel·lista i cantant va néixer l’any 1934 a la ciutat canadenca de Mont-real. El 1956 va publicar el seu primer recull de poemes titulat, Let Us Compare Mythologies; el 1961 va arribar el segon, The Spice Box of Earth el qual va fer-lo famós en els cercles de poetes canadencs. Després van arribar 2 novel·les: The Favorite Game i Beautiful Losers. Conscient que li seria molt difícil guanyar-se la vida escrivint, va instal·lar-se als Estats Units i va començar a cantar en els festivals folk. El seu primer èxit com a cantant va arribar el 1966, i va ser precisament el tema Suzanne. Les lletres de les seves cançons s’han caracteritzat per ésser summament emotives. Alhora posseeixen una lírica enrevessada. Les tres icones dels eixos temàtics de les seves cançons són: l’amor, la religió i les relacions de parella. La seva música ha influït molts altres autors i les seves cançons han estat interpretades per molts altres artistes. Cohen sentia fascinació per Federico García Lorca, de fet, el seu tema Take this Waltz és una adaptació del poema Pequeño vals vienés, d’aquest poeta andalús.

leonard-cohen-1960s-eduard-creus-opinio-veuanoiaMai va tallar els seus vincles amb la poesia, com ho demostra el fet que l’any 2011 va ser guardonat amb el premi “Príncep d’Astúries”, d’aquesta modalitat. Tot i que va acceptar-lo, va manifestar obertament que “sempre havia tingut sentiments ambigus sobre els premis de poesia. La poesia ve d’un lloc que ningú controla i ningú conquesta. Així que em sento una mica com un xerraire en acceptar un premi per una activitat que no domino”. El seu nom havia sonat també diverses vegades com a candidat a rebre el Nobel de literatura. Quan a l’edició d’enguany aquest guardó va anar a parar a les mans del també cantant Bob Dylan, van ser molts els membres del món de la cultura que van declarar que hagués sigut molt més just que aquest premi l’haguessin atorgat a Leonard Cohen. Tres setmanes abans del seu traspàs l’artista canadenc va publicar el seu darrer treball. Paral·lelament, en una entrevista que li va fer un diari de Nova York va declarar que “estava preparat per a morir”. Sens dubte, un presagi del que succeiria al cap de pocs dies. Al mes de juliol, la seva dona, Marianne havia mort de leucèmia, la qual cosa va deixar-li un buit irreparable. En una carta pòstuma a la seva musa va escriure: “sàpigues que estic tan prop de tu que si estiressis la teva mà, crec que aconseguiries la meva”. Com ja deia més amunt, la seva lloada carrera ha sigut i continuarà sent un model de referència per als cantautors de generacions passades i futures. L’empremta que deixa és única i inesborrable. Amb el seu decés perdem un dels visionaris més venerats i prolífics de la música.

Eduard Creus