El pantà de Tous – Jordi Puiggròs

90

Una de les infraestructures construïdes -i pagades- d’utilitat més que dubtosa a l’Anoia és el pantà de Sant Martí de Tous. Amb la boca petita, no se’ns enfadi algú, podríem dir que és el nostre “aeroport de Castelló”, un elefant blanc en l’argot polític per referir-se a aquelles obres que han costat una fortuna, i mai se’ls hi ha tret profit de debò… Recordo que, en temps de l’igualadí Ramon Tomàs com a diputat de CiU al Parlament, i, veritablement, sense massa soroll, els regants de Tous van aconseguir que la Generalitat tirés endavant el projecte de creació d’un embassament, que, fets els números, va costar quasi 2.000 milions de les antigues pessetes. Sí, sí, dos mil. Una veritable fortuna en aquella època. L’hemeroteca és un gran amic per recordar coses que semblen, a voltes, haver-se perdut pels racons més obscurs de la memòria…
En qualsevol cas, en aquests quasi 20 anys d’existència, el pantà s’ha omplert en comptades ocasions, amb els dits d’una mà n’hi hauria prou. Per acabar-ho d’adobar, fa sis anys que està ben buit. L’any 2009 la morosa Agència Catalana de l’Aigua, l’organisme de la Generalitat que viu de cobrar-nos cada dia l’aigua més cara per poder tapar el seu deute hipermilionari, va decidir que s’havia de buidar per les filtracions del subsol. L’embassament va quedar completament sec i hi ha anat creixent vegetació abundant. El que va costar un ull de la cara a les arques públiques, avui és una mena de sabana per on volten conills, guineus i algun excursionista despistat. La presa, de 34 metres d’alçada màxima, espera algun dia poder tornar a acollir 14,9 ha de superfície d’aigua i una capacitat d’1,3 Hm³.
Doncs mira, ara, ves per on, a la Generalitat se li ha passat per la barretina, sis anys després, de tornar a omplir el pantà. Es van fer estudis i les obres per evitar les fuites i el passat novembre la Generalitat va anunciar que es podia posar en marxa, per omplir l’embassament fins als 221.689 metres cúbics.
És curiós que, en un moment delicat de la nostra economia, en el que s’ha de mirar amb lupa qualsevol decisió política, el govern català no hagi explicat encara d’una forma transparent quins són els motius d’aquest canvi d’opinió. Únicament, que en tingui constància, una força política parlamentària -el PSC- s’ha interessat per saber quins són els motius pel reompliment del pantà, en quina planificació s’emmarca, quines converses s’han fet amb els regants, quins són els terminis, què s’ha gastat la Generalitat en arranjar els problemes existents en el subsòl… Lògicament, el reompliment del pantà és “aigua de maig” per als agricultors touencs, és clar, però també és just reclamar que hi ha molts sectors econòmics a la comarca que no han tingut mai cap ajuda.
L’embassament fou inaugurat el 5 de juliol de 1997. D’aquí no gaire farà 20 anys! Pretenia la transformació en regadiu de 450 ha aproximadament, però, com a molt, en va arribar a regar 130. Si haguéssim de dividir la inversió feta en la construcció del pantà, per aquestes hectàrees, i pels anys passats, els horts beneficiats serien el “Pedralbes” de l’horta catalana. Calia, de debò, gastar tants diners públics en això? Si és que no, ningú no va saber/voler dir-ho, en aquell moment? Per què? Era realment necessari? Si és que sí, qui i com ho va justificar? Qui ha “pagat” per aquest desastre? Són preguntes que algú, ni que sigui ara, hauria de respondre. Podria estar equivocat, és clar, però em temo que no ho farà ningú.
Jordi Puiggròs