Una patologia freqüent a la primera infància és la Síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS). Les principals alteracions que ocasiona són el retard de creixement, problemes de comportament i dificultats en l’aprenentatge. El SAOS consisteix en una obstrucció completa (apnea) i/o parcial (hipopnea) recurrent de les vies respiratòries durant el son.
No es poden utilitzar els mateixos criteris diagnòstics pel SAOS infantil que pel de l’adult, ja que existeixen diferències notables en relació a les formes de manifestar-se de cadascuna. En els nens predomina l’obstrucció parcial i en l’adult la total.
Els criteris diagnòstics estàndards per l’adult són:
1. la somnolència diürna.
2. més de 5 apnees per hora de son amb una durada mínima de 10 segons.
Per què aquests criteris no són vàlids pels nens amb SAOS?
1. perquè no tenen habitualment somnolència diürna clara.
2. perquè apnees de menys de 10
segons ja poden associar-se a dessaturacions d’oxigen importants.
L’estudi que permet quantificar tant les apnees com les hipopnees és la polisomnografia nocturna que ens permetrà definir l’índex apnea/hipopnea durant una hora de son. Quan aquest índex sigui igual o superior a 3, parlarem de SAOS, si és inferior a 1 , parlarem de roncadors simples.
Polisomnografia nocturna
• Índex apnea/hipopnea
≥ 3 SAOS
• Índex apnea/hipopnea
≤ 1 RONCADORS SIMPLES
Manifestacions clíniques del SAOS infantil
Característiques del son:
• Son intranquil i agitat.
• Moviments corporals persistents o recurrents.
• Excitació i breus despertars.
• La sudoració i l’enfonsament del tòrax al respirar
Somnolència diürna:
Està present només en casos més severs, a diferència de l’adult que és habitual.
Obesitat:
La majoria de nens amb SAOS no són obesos, tot i que l’obesitat predisposa a patir SAOS.
Trastorns del comportament:
Els nens roncadors i amb SAOS tenen un risc molt elevat de patir síndrome d’hiperactivitat i dèficit d’atenció. També són freqüents la conducta agressiva, la timidesa patològica i el fracàs escolar.
Retard del creixement:
Motivat per:
• Un augment de la despesa calòrica,
deguda a l’increment de l’esforç respiratori i la sudoració al dormir.
• La disfàgia (dificultat per empassar), quan hi ha una gran hipertròfia amigdalar i adenoïdal, ja que no poden respirar i menjar a la vegada.
• Una disminució de la síntesi de l’hormona de creixement, atès que està relacionada amb la fabricació nocturna durant les hores de son.
Preguntes clau que ens hem de fer si sospitem SAOS infantil
Símptomes nocturns:
• El meu fill ronca quan dorm?
• Li costa respirar o bé ho fa amb molt esforç?
• Fa pauses respiratòries?
• Adopta postures anormals del cap (híper-extensió)?
• El son és intranquil o agitat?
• Sua molt durant la nit?
• Té malsons, somnambulisme o enuresi?
Símptomes diürns:
• Li costa despertar-se pels matins?
• Presenta hiperactivitat o irritabilitat, sobretot més cap a final del dia?
• Li han comentat a guarderia o escola, que el nen s’adorm, li costa estar atent, o està especialment inquiet o mogut?
Causes i tractament
En relació als trastorns anatòmics i alteracions neuromusculars, entre moltes i diverses causes, associades entre elles o per separat, cal esmentar que la més freqüent en el SAOS infantil és la hipertròfia adenoamigdalar (augment del volum de les amígdales palatines i de les vegetacions adenoides). Aquest gran augment amigdalar bloqueja el pas respiratori a nivell de la faringe.
Avui en dia, no cal practicar una extirpació completa de les amígdales, sinó que gràcies al làser o a la radiofreqüència les podem reduir a voluntat.
Això permet mantenir la seva funció, la producció de defenses. A més desapareix el dolor important, les hemorràgies postoperatòries i vòmits, que comporten l’amigdalectomia clàssica.
Per tant passem d’una intervenció traumàtica a un procediment ambulatori amb totes les seves avantatges i que es podria fer a qualsevol edat.
Dr. JOSEP RAMON CLARAMUNT VIVES, otorinolaringòleg – N. Col. 30697
Institut Claramunt, Av. Barcelona 168-170 Baixos 08700 Igualada 93 804 74 64
