El món que ve

242

pere pratPere Prat

 

Ningú sap mai què passarà demà, però tothom ha d’intentar preveure-ho, encara que tot estigui molt emboirat, i tenir previstes les decisions que prendrà en diferents alternatives. I ara és especialment important perquè el coronavirus ha trasbalsat de tal manera les estructures econòmiques, que molts pensen que ja res tornarà a ser com abans.

De moment s’està aturant tot. A la Xina el primer trimestre ha estat dolent, perquè han pres mesures dràstiques per contenir l’epidèmia i ara, que ja sembla que la tenen controlada, perquè la demanda ha caigut. A Europa i USA perquè estan just enmig de la batalla per contenir l’expansió de la malaltia i no tenim massa clar ni com fer-ho, ni la durada, ni el cost.

En el nostre entorn proper sabem que seran moltes les empreses que patiran. Els expedients de reducció de feina, per causa major o per circumstàncies econòmiques s’amunteguen i tracten de pal·liar l’aturada forçosa de l’activitat econòmica. Però tothom entén que no es tracta d’un parèntesi i que aquestes mesures siguin insuficients. Per alguns sectors potser sigui així i tindran opcions de continuar, però d’altres s’ho passaran molt malament i caldran molts més mitjans per no desaparèixer.

L’Estat ha mobilitzat prop de dos-cents mil milions d’euros, encara que gairebé la meitat s’ha vehiculat a través de la banca, amb una garantia parcial per part de l’Estat (la discussió en aquest moment és si l’aval és del 50 o 75%). Són mesures que ajudaran a trampejar els propers mesos. Però el que més preocupa és endevinar què passarà a llarg termini.

Uns estan convençuts que aquesta situació provocarà un downsizing que ens faci retornar a una vida més tranquil·la i propera a la terra, com reclamen els ecologistes, on s’haurà de renunciar a moltes coses que fins ara semblaven les més naturals. Altres creuen que el sistema capitalista no canviarà i voldrà recuperar tot el que hi havia fins ara, malgrat això comporti que quedi molta gent al carrer, s’agreugin les diferències socials i els diners els remenin els poders financers. Però si no hi ha altres opcions és probable que en un termini de pocs anys apareguin forts enfrontaments socials.

Encara és aviat per saber quina de les opcions acabarà triomfant, perquè no serà un procés ràpid i probablement hi hagi moltes variants i altres opcions. Però sens dubte seran canvis en profunditat i estem entrant en un nou món, que serà ben diferent al que tenim avui, especialment en comarques com l’Anoia. Passi el que passi, cada dia surt el sol i se’ns demana una actitud positiva per seguir superant les dificultats que es presentin.